Qaplan II Giray
Qaplan o Kaplan II Giray (1739 - 1771) fou khan de Crimea.
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1739 | ||
| Mort | 1771 (31/32 anys) | ||
| Lloc d'enterrament | Turquia | ||
| |||
| Dades personals | |||
| Grup ètnic | Tàtars de Crimea | ||
| Religió | Sunnisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Sobirà | ||
| Família | |||
| Família | Dinastia Giray | ||
| Pare | Selim II Giray | ||
 | |||
Fou designat nureddin (segon hereu) el 1768/1769 i va pujar al tron el febrer de 1770. Va nomenar com a khalgay a Islam Giray i com a nureddin a Bakht Giray.
Va enviar al seu kalghay (hereu) i al seu nureddin (segon hereu) a defensar Crimea contra l'atac rus mentre ell romania a Moldàvia, a Jassy, on manava 80.000 homes i dirigia la campanya otomana contra els russos per orde del gran visir İvazzade Halil Pasha, dominant una forta posició al Prut que semblava inexpugnable, però no va poder resistir a l'artilleria russa i es va haver de retirar a Kalchi i el general Rumyantsev (Rumanzev) va creuar el Prut i va derrotar a les forces otomanes i crimeanes; el khan no va poder organitzar un contraatac per la indisciplina de les tropes. Els russos van ocupar Kiliya, Bender i Izmail i els nogais se'ls van unir al Budjak abandonat la lleialtat a Turquia.
Assetjat a Özu (Okzakov) va poder sortir i arribar a Crimea on a l'estiu el kalghay i l'otomà Ibrahim Pasha van poder rebutjar als russos a Or-kapi després Perekop; els caps tribals de Crimea (mirzes) no participaven en la lluita i estaven a l'aguait del que passava per fer com els nogais i passar-se als russos si les coses anaven mal dades; els otomans asseguraven que aquesta política tenia el suport del khan i encara que no era cert, fou destituït el novembre de 1770 sent efectiva el febrer de 1771. El va succeir Selim III Giray.
BibliografiaModifica
- O. Retowski, Die Münzen der Girei, Moscou, 1905
- Howorth, Henry Hoyle. History of the Mongols, from the 9th to the 19th Century. Part II, division I. The so-called tartars of Russia and Central Asia. Londres: Longmans, Green and Co, 1880.