Qian Qichen

polític xinès

Qian Qichen (xinès simplificat: 钱其琛, xinès tradicional: 錢其琛, pinyin: Qián Qíchēn; Xangai, 5 de gener de 1928 - Pequín, 9 de maig de 2017) fou un polític xinès, viceprimer ministre de la República Popular de la Xina des del 1998 i ministre d'Afers Exteriors entre els anys 1988 i 1998 (càrrec des del qual va impulsar un nou marc de relacions amb les principals potències del món, caracteritzat per la fluïdesa i la distensió).[1]

Infotaula de personaQian Qichen
Qian-Qichen.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(zh-cn) 钱其琛 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 gener 1928 Modifica el valor a Wikidata
Jiading District (RP Xina) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort9 maig 2017 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Ministre d'Exteriors de la República Popular de la Xina
abril 1988 – març 1998
← Wu XueqianTang Jiaxuan (en) Tradueix →
China Ambassador to Guinea (en) Tradueix
agost 1974 – novembre 1976
← Han Kehua (en) TradueixPeng Hua (en) Tradueix →
Viceprimer ministre de la República Popular de la Xina
State Councilor of the People's Republic of China (en) Tradueix
Ambaixador
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióShanghai Datong High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDiplomàcia, relacions internacionals, partit comunista, política i servei públic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, diplomàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pequín Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Xinès Modifica el valor a Wikidata
Premis

Discogs: 2740800 Modifica el valor a Wikidata
William S. Cohen (secretari de Defensa dels Estats Units durant els anys1997-2001) i Qian Qichen en una visita al Pentàgon l'any 1997

BiografiaModifica

Es va afiliar al Partit Comunista Xinès durant els anys de la guerra contra el Japó mentre cursava l'educació secundària a Xangai i, aviat, va començar a ascendir esglaons en l'àmbit escolar del Partit en aquesta ciutat. Al començament dels anys cinquanta es va integrar en l'aparell del Partit encarregat d'organitzar els viatges d'estudiants xinesos a l'estranger. En l'acompliment d'aquesta funció, es va traslladar a la Unió Soviètica (país on va servir a l'Ambaixada xinesa a Moscou).[1]

L'any 1963 torna a la Xina per a posar-se al capdavant del Departament de Relacions Exteriors (dependent del Ministeri d'Educació) i, posteriorment, va tornar a Moscou com a canceller de l'Ambaixada. El 1974 va ésser nomenat ambaixador xinès a Guinea i el 1977 va passar al Ministeri d'Afers Exteriors com a director del Departament d'Informació.[1][2]

Amb una llarga experiència diplomàtica a l'esquena, no adquireix però un lloc de veritable rellevància fins al 1982, any en què va ésser ascendit al càrrec de viceprimer ministre d'Afers Exteriors i, simultàniament, va ingressar en el Comitè Central del Partit. El 1987 fou l'enviat especial de Pequín per a entaular converses amb la Unió Soviètica sobre els desacords fronterers entre tots dos països i, a continuació, va ésser designat el representant xinès davant les Nacions Unides. En totes dues ocasions va demostrar la seua vàlua com a negociador, fet que va motivar el seu nomenament com a ministre.[1] A l'any següent d'assumir la responsabilitat de la cartera d'Exteriors (1989), Qian va haver de fer front a dues dificultats afegides: el rebuig produït dins de la comunitat internacional per la dura repressió sobre els manifestants de la Plaça de Tian'anmen[3] i el conservadorisme d'un Govern encarnat en la figura del primer ministre Li Peng, el qual era procliu a continuar amb les mesures repressives.[1]

Les seues qualitats diplomàtiques també es van posar de manifest en dos esdeveniments crucials interns: el traspàs de la sobirania de les colònies de Hong Kong (1997) i Macau (1999). En ambdós casos, Qian va presidir els Comitès xinesos encarregats de preparar el seu ingrés a la República Popular de la Xina.[1][4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Biografías y Vidas (castellà)
  2. China Vitae (anglès)
  3. Robert L. Suettinger, 2003. Beyond Tiananmen: The Politics of U.S.-China Relations, 1989-2000. Washington DC: The Brookings Institution. Capítols 3 i 4.
  4. Biography of Qian Qichen - the United Nations (anglès)

BibliografiaModifica

  • Qian Qichen, 2003. Waijiao shiji (Deu històries d'un diplomàtic). Pequín: Shijie Zhishi Chubanshe. [1]
  • Tyler, Patrick, 1999. A Great Wall: Six Presidents and China - An Investigative History. Nova York: Public Affairs.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qian Qichen