Quartet de corda (Debussy)

El quartet de corda en sol menor, op. 10 (L .91), va ser completat per Claude Debussy el 1893, quan tenia trenta-un anys. És l'únic quartet de corda de Debussy. Es va estrenar el 29 de desembre de 1893 pel Quartet Ysaÿe a la Société Nationale de París amb reaccions mixtes.

Infotaula obra musicalQuartet de corda
Títol originalQuatuor à cordes Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcomposició per a quartet de corda Modifica el valor a Wikidata
Tonalitatsol menor Modifica el valor a Wikidata
CompositorClaude Debussy Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1894 Modifica el valor a Wikidata
Movimentimpressionisme Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióL. 85 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena29 desembre 1893 Modifica el valor a Wikidata
EscenariParís, Sena
IntèrpretQuartet Ysaÿe
Musicbrainz: 42dbb579-7781-4ba5-be5d-a662c4e4517b IMSLP: String_Quartet_in_G_minor,_Op.10_(Debussy,_Claude) Allmusic: mc0002363450 Modifica el valor a Wikidata

Origen i context modifica

Aquell any Debussy havia abandonat l'òpera Rodrigue et Chimène. Tenia previst escriure dos quartets de corda, dels quals només se'n va materialitzar un. Debussy el va voler dedicar primer al compositor Ernest Chausson, que va mostrar reserves personals. Finalment, el va dedicar al Quartet Ysaÿe.[1]

Anàlisi musical modifica

L’obra es divideix en quatre moviments:

  1. Animé et très décidé
  2. Assez vif et bien rythmé
  3. Andantino, doucement expressif
  4. Très modéréEn animant peu à peuTrès mouvementé et avec passion

La seva sensualitat i els seus canvis tonals impressionistes són emblemàtics del seu temps i lloc, mentre que, amb la seva estructura cíclica, constitueix un divorci definitiu de les regles de l'harmonia clàssica i assenyala el camí a seguir. Després de la seva estrena, el compositor Guy Ropartz va descriure el quartet com «dominat per la influència de la jove Rússia (la patrona de Debussy a principis de la dècada de 1880 havia estat Nadejda von Meck, més coneguda pel seu suport a Txaikovski); hi ha temes poètics, sonoritats rares, els dos primers moviments són particularment remarcables».[1]

Debussy va escriure que «qualsevol so en qualsevol combinació i successió és a partir d'ara lliure per ser utilitzat en una continuïtat musical».[2] Pierre Boulez va dir que Debussy alliberava la música de cambra de «l'estructura rígida, la retòrica congelada i l'estètica rígida».[3]

Maurice Ravel, un compositor impressionista associat amb Debussy, també va escriure un quartet de corda, una peça que es basa en el model de Debussy.[4]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Jameson, Michael. «String Quartet». AllMusic. [Consulta: 20 febrer 2018].
  2. Modernism and Music: An Anthology of Sources. Chicago: University of Chicago Press, 2004, p. 191. ISBN 0226012670. OCLC 52845745. 
  3. Judd, Timothy. «Debussy’s String Quartet: “Pleasure is the Only Rule”» (en anglès). thelistenersclub.com. [Consulta: 6 juliol 2021].
  4. Ressenya de Robert Orledge a la gravació del quartet de Belcea Quartet