Obre el menú principal

Quartet de corda núm. 1 (Janáček)

El Quartet de corda núm. 1, JW VII/8, inspirat en Sonata a Kreutzer de Tolstoi, és un quartet de corda compost a finals del 1923 per Leoš Janáček. Va ser estrenar el 17 d'octubre de 1924 al Mozarteum de Praga pel Tschechisches Quartett, a qui estava dedicat.[1]

Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 1
Forma musical composició per a quartet de corda
Compositor Leóš Janáček
Estrena
Estrena 17 octubre 1924
Allmusic: mc0002363349
Modifica les dades a Wikidata

MovimentsModifica

Amb una durada de 17 minuts, consta de quatre moviments:

  1. Adagio - Con moto
  2. Con moto
  3. Con moto - Vivo - Andante
  4. Con moto - (Adagio) - Più mosso

Anàlisi musicalModifica

L'originalitat creadora de Janáček era tan gran que va ser capaç de donar a llum una nova aproximació al quartet de corda renunciant totalment a les formes tradicionals heretades i al concepte de treball temàtic com a eina base de la composició. El que és indubtable és que els dos quartets de Janáček constitueixen autèntiques fites del repertori per a aquesta formació, portadors d'un llenguatge únic i incomparable. Janáček edifica els seus quartets partint de materials d'evident (i traçable) origen folklòric, construeix motius de gran força prosòdica, però en lloc de cenyir-se a un o dos per a desenvolupar-los fins a l'avorriment, es val de tots ells d'una manera gairebé wagneriana, com leitmotiv, i els repeteix obsessivament sense variació, els superposa, els intensifica, els accelera o els trenca.[2]

Els seus moviments no segueixen l'esquema clàssic tripartit de narratio/exposició, confutatio/nus/desenvolupament i confirmatio/desenllaç/recapitulació, sinó una narrativa dictada per la intensitat dramàtica que els mateixos leitmotiv van adquirint en el temps -utilitzat pel compositor, al seu torn, com una eina més per intensificar l'expressivitat del relat musical-. Prescindeix en determinats moments de les transicions i trenca amb violència el ritme lògic de la història, amb silencis que generen veritable angoixa i desconcert. D'aquesta manera aconsegueix construir un discurs veritablement torbador i autènticament propi i original, desplegant en la seva música el que ell anomenava "formes d'imitació noves que responguin al teatre complex de la nostra consciència".[2]

Aquest quartet porta el sobrenom de "Sonata a Kreutzer" per estar basat en la breu novel·la homònima de Lev Tolstoi, en la qual un home confia a un altre, durant un viatge en tren, una tràgica història d'amor, desig i gelosia. Obsessionat amb la possible aventura que la seva dona, pianista aficionada, pogués estar mantenint amb un violinista que la visitava per tocar al seu costat, el narrador de la història acaba donant-li mort en un violent atac de bogeria i gelosia. Per la correspondència de Janáček sabem del cert que, a diferència de Tolstoi, el seu desig no era fer moralina de la castedat i crítica de la concupiscència, sinó més aviat fer un homenatge a la dona vexada, la sensualitat és violada, el seu desig menyspreat, el seu honor tacat i la seva llibertat mutilada fins a la mort. Per tant, és gairebé un himne contra la violència masclista i un cant reivindicatiu a l'amor sensual de la dona.[2]

Aquest quartet desplega un relat musical d'una força colpidora. Com explica amb gran detall Milan Škampa -autor d'una edició crítica que descriu la relació entre els motius de l'obra i la trama narrativa de la novel·la- el quartet comença amb un primer moviment que esbossa un retrat de la dona, dels seus desitjos, els seus somnis i les seves frustracions. A aquest li segueix un segon temps on es descriu el violinista seductor i els sentiments que en la dona produeix la seva trobada amb ell. En el tercer moviment, Janáček enfronta les passions del desig i l'amor a la gelosia possessius del marit que es tornen -en un quart moviment la tensió musical s'eleva fins a cotes gairebé inaguantables- a la violència final que desencadena la tragèdia. La força de la trama musical és tal que arriba a superar el mateix programa narratiu.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Dades de l'obra» (en alemany). Leoš Janáček Gesellschaft. [Consulta: 9 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Sierra Vázquez, Cibrán. «Programa de mà» (en castellà). Fundación Juan March. [Consulta: 9 novembre 2018].

Vegeu tambéModifica