Quartet de corda núm. 1 (Weinberg)

Obra de Leóš Janáček

El Quartet de corda núm. 1, op. 2 i op. 141, en do major va ser compost per Mieczysław Weinberg a Varsòvia el 1937 i revisat el 1985. Va ser dedicat a Józef Turczyński, el seu professor al conservatori.

Infotaula de composicióQuartet de corda núm. 1
Forma musicalquartet de corda Modifica el valor a Wikidata
CompositorMieczysław Weinberg Modifica el valor a Wikidata
Creació1937 Modifica el valor a Wikidata
Catalogacióop. 2 i op. 141 Modifica el valor a Wikidata
Durada21 minuts Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aJózef Turczyński Modifica el valor a Wikidata

MovimentsModifica

  • I.Allegro commodo
  • II.Andante tranquillo
  • III.Allegro molto

Origen i contextModifica

Weinberg va escriure aquest quartet amb només divuit anys i és una de les poques partitures de Weinberg datades durant els seus anys d'estudiant a Varsòvia.[1] En l'obra sens dubte es nota que el compositor encara era un aficionat, des del punt de vista que encara no havia tingut una formació compositiva formal, tot i que òbviament segueix sent molt talentós musicalment. Una part de la raó d'això és que el compositor va tornar molt més tard (quaranta-vuit anys després) per revisar aquesta obra i no és la seva versió original la que avui coneixem -inèdita en el seu dia i il·legible després de les modificacions a què va sotmetre el seu autor el manuscrit- sinó la profunda revisió escomesa el 1985, que inclou la seva nova numeració com op. 141. El disseny formal i bona part de l'harmonia es van deixar intactes i la revisió va consistir més a "reformar i aclarir la textura".[2]

El juvenil Quartet núm. 1 és una de les poques partitures de Weinberg datades durant els seus anys d'estudiant a Varsòvia. Dedicat al seu professor de piano, Józef Turczynski, no és la seva versió original la que avui coneixem -inèdita en el seu dia i il·legible després de les modificacions a què va sotmetre el seu autor el manuscrit- sinó la profunda revisió escomesa el 1985, que inclou la nova numeració com a op. 141.

Anàlisi musicalModifica

El primer moviment és en forma sonata i altament cromàtic, però de cap manera és dissonant, només dens i amb força corporal. És realment un moviment intens, amb una expressivitat concentrada, molt acolorida i amb un material temàtic fort, tot nerviós i inquiet. El segon moviment és molt més silenciós, oníric i una mica velat, un capítol suau i reposat entre moviments molt més vius. També és inestable en certa manera, no tan cromàtic com el primer moviment, però una mica nebulós.[2] Els dos primers moviments poden detectar-se ressons del primer Bartók i del seu paisà Szymanowski.[1]

El finale, en canvi, estableix per fi la tonalitat de do major, que va quedar més o menys velada en el primer moviment. A més, el so és molt més ètnic que els altres, com si finalment en aquest moviment hem arribat al nostre destí, el punt principal al qual van dirigits els altres dos moviments, que destaca per la immediatesa de la música. És natural, captivador, però no massa pesat.[2] Aquest devastador moviment, de reminiscències folklòriques, evoca l'avantguarda soviètica (Mossolov, Roslàvets) d'aquells anys.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Viana, Juan Manuel «La isla del tesoro camerístico: los cuartetos de Weinberg». Scherzo, 357, desembre 2019.
  2. 2,0 2,1 2,2 Fanning, David. «Ressenya del disc» (en anglès). Chandos. [Consulta: 25 abril 2020].