Quartet de corda núm. 2 (Janáček)
El quartet de corda núm. 2 de Leoš Janáček, "Cartes íntimes", va ser escrit el 1928. S'ha referit com el "manifest sobre l'amor" de Janáček.[1]
| Forma musical | composició per a quartet de corda  |
|---|---|
| Compositor | Leoš Janáček |
| Instrumentació | violí, violoncel i viola |
  | |
Antecedents modifica
El quartet "Cartes íntimes" va ser el segon que va compondre després d'una sol·licitud del České kvarteto (Quartet bohemi) per als quals va compondre dos quartets. Inusualment per a una obra clàssica, el sobrenom de "Cartes íntimes" (" Listy důvěrné" en txec) li va donar el mateix compositor, ja que es va inspirar en la seva llarga i espiritual amistat amb Kamila Stösslová, una dona casada de 38 anys més jove que ell. La composició tenia com a objectiu reflectir el caràcter de la seva relació tal com es revela en més de 700 cartes que es van intercanviar entre elles:
- "Et quedes darrere de qualsevol nota, viva, contundent, amorosa. La fragància del teu cos, la resplendor dels teus petons, no, realment el meu. Aquelles notes meves et besen a tot arreu. Et criden apassionadament..."
L'estrena de l'obra va tenir lloc l'11 de setembre de 1928, un mes després de la mort de Janáček. La composició va ser interpretada pel Quartet Moravià.[1]
Estructura modifica
Consta de quatre moviments:
- Andante - Con moto - Allegro
- Adagio - Vivace
- Moderato - Andante - Adagio
- Allegro - Andante - Adagio
La viola assumeix un paper destacat a tota la composició, ja que amb aquest instrument es pretén personificar Kamila. La part de la viola es va escriure originalment per a una viola d'amor, tot i que la viola convencional es va substituir quan Janáček va trobar que la viola d'amor no coincidia amb la textura. Milà Škampa del Quartet Smetana ha interpretat la tercera "carta", o moviment, com un referent per al fill que Janáček i Kamila Stösslová mai van tenir junts.
L'obra és essencialment tonal encara que no en el sentit tradicional. Per exemple, l'obra es tanca amb sis acords majors de re bemoll major (l'acord favorit de Janáček), però amb la dissonància afegida d'un mi bemoll.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Havlík, Jaromír (2000). Album notes for Leoš Janáček/Vítězslav Novák: String Quartets. Prague: Supraphon.