Quelea becvermell
El quelea becvermell[1] o teixidor de bec vermell[2] (Quelea quelea) és entre els ocells l'espècie salvatge amb major nombre d'individus, amb una població adulta reproductiva de 1500 milions.[3] És un ocell petit de la família dels plocèids (Ploceidae), nadiua de l'Àfrica subsahariana.
Quelea quelea  | |
|---|---|
♂ | |
| Dades | |
| Pes | 1,78 g (pes al naixement) 18,8 g (pes adult) |
| Nombre de cries | 2,2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22719128 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Ploceidae |
| Gènere | Quelea |
| Espècie | Quelea quelea Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
Morfologia modifica
- Fa uns 12,5 cm de llargària, amb un pes de 15 - 20 g.
- En època de cria el mascle es distingeix pel seu plomatge més colorit i el bec vermell. Aquest plomatge nupcial del mascle és extraordinàriament variable, amb una màscara facial que pot anar des del negre fins al blanc, i un pit i capell que varia del groc al vermell brillant.
- La resta de l'any el plomatge del mascle és semblant al de la femella, amb una coloració beix, críptica.
- El bec de la femella és groc en època de cria i vermell la resta de l'any.
Hàbits modifica
El quelea de bec vermell viu i es reprodueix en grans bandades que poden trigar fins a 5 hores per sobrevolar pel mateix punt. Poden volar llargues distàncies en un dia a la recerca d'aliments. La seva esperança de vida és de dos a tres anys.
Distribució modifica
Viuen bàsicament en zones d'estepa i sabana, no evitant els assentaments humans. L'àrea de distribució cobreix la major part de l'Àfrica subsahariana, amb exclusió de les àrees de bosc humit i algunes zones del sud d'Àfrica.
Reproducció modifica
L'època de reproducció comença amb les pluges estacionals, que es produeixen en diferents moments a la llarga de l'àrea de distribució – començant a principis de novembre per l'extrem nord-occidental. En primer lloc, els mascles reproductors fan nius ovoides incomplets amb herba i palla. Després que la femella ha examinat la construcció i s'ha produït l'aparellament, tots dos socis completen el teixit del niu. La femella pon 2 - 4 ous de color blau clar, i els cova 12 dies. Després de l'eclosió, els pollets són alimentats alguns dies amb erugues i insectes rics en proteïnes. Després els pares passen a introduir llavors en l'alimentació. Els joves romanen al niu unes dues setmanes. Són sexualment madurs després d'un any, però moltes femelles moren abans d'aquest temps, deixant a molts mascles sense parella.
Alimentació modifica
La dieta d'aquest ocell consisteix en llavors i grans. Tan bon punt surt el sol, es reuneixen en enormes esbarts i cooperen en la recerca d'un lloc adequat per alimentar-se. Després d'una recerca amb èxit, es llancen ràpidament i poden causar greus danys als cultius. A migdia descansen en zones d'ombra prop de l'aigua. A la tarda, tornen a volar a la recerca d'aliment. Els agricultors els consideren plagues, ja que poden arrasar els camps en un breu període.[4]
Llistat de subespècies modifica
Se n'han descrit tres subespècies:[5]
- Q. q. quelea, Linnaeus 1758. Des de Senegal fins a Txad.
- Q. q. aethiopica, Sundevall 1850. Àfrica Oriental.
- Q. q. lathami, Smith 1836. Àfrica Meridional.
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quelea becvermell |
- ↑ «Quelea becvermell». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 20/02/2022(català)
- ↑ El teixidor de bec vermell al SIOC Rev. 27-01-2011
- ↑ Weaver Bird Natural History
- ↑ Ibrahim Isah. Queller birds destroy farm crops in Zamfara http://odili.net/news/source/2007/aug/16/5.html[Enllaç no actiu] The Guardian (Lagos). Guardian Newspapers Limited, via nigeriaworld, 16-08-2007.
- ↑ Els ploceids, amb subespecies, a ZOONOMEN Rev. 23-10-2010