Queró de Pel·lene
Queró de Pel·lene (en grec antic Χαίρων) va ser un lluitador i tirà grec de Pel·lene, antiga Acaia.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV aC  Pel·lene (Grècia) |
| Mort | valor desconegut Pel·lene (Grècia) |
| Activitat | |
| Ocupació | lluitador amateur |
| Període | Període hel·lenístic |
| Professors | Plató |
| Esport | lluita amateur |
| Premis | |
Va guanyar els Jocs Ístmics, possiblement dos cops, i quatre cops els Jocs Olímpics, entre el 356 aC i el 344 aC. Alexandre el Gran el va fer tirà de Pel·lene.[1] Es diu que la gent de Pel·lene es va negar a esmentar Queró pel seu nom.[2]
Es creia que va exiliar els aristòcrates de Pel·lene i va donar les seves dones i propietats als seus esclaus, potser a causa del seu estudi de Plató i Xenòcrates de Calcedònia.[3][2][4]
| « | I ara són alguns dels acadèmics que viuen d'una manera escandalosa i infame. Perquè ells, que han adquirit per mitjans artificiosos i innaturals una gran riquesa per burles, són en l'actualitat molt pensats; com Queró de Pel·lene, que no només va ser deixeble de Plató, sinó també de Xenòcrates. I ell també, havent usurpat el poder suprem al seu país i exercit-lo amb molta severitat, no només va desterrar els homes més virtuosos de la ciutat, sinó que també va donar la propietat dels amos als seus esclaus i va donar també a les seves dones ells, obligant-los a rebre'ls com a marits; tenint totes aquestes admirables idees d'aquella excel·lent República i d'aquelles lleis il·legals de Plató.[3] | » |
Referències
modifica- ↑ Pausànies Descripció de Grècia 7.27.7
- ↑ 2,0 2,1 Golden, Mark. Sport in the Ancient World from A to Z. Routledge, 2004, p. 208. ISBN 9781134535958.
- ↑ 3,0 3,1 «The Deipnosophists, Book 11» p. 509. [Consulta: 20 febrer 2017].
- ↑ J. Dillon, The Heirs of Plato. A Study of the Old Academy (347 - 274 BC), OUP (2003), p. 14.