Obre el menú principal
Quilla d'un vaixell de vela, varat a sec

La carena (més tradicional[1]) o la quilla[2] és una peça longitudinal de fusta o acer (segons el tipus de construcció) des d'on neixen les quadernes (costelles). A l'extrem de proa s'uneix a la roda i al codast a la popa. És la peça més important de l'estructura sobre la qual es construeix un vaixell. La quilla és al vaixell el que la columna vertebral és a l'esquelet. En embarcacions de gran port la quilla consta d'una quilla plana (on la part superior és el pla de referència o de construcció) i una altra part vertical. També hi ha vaixells de doble quilla en aquest cas entre ambdues es construeix un túnel de canonades. En les embarcacions de vela la quilla té a més a més la finalitat d'afegir pes a la part baixa (llast) a l'embarcació per compensar l'acció del vent sobre les veles. Cal fer notar, però, que no totes les embarcacions tenen quilla.

EtimologiaModifica

La paraula quilla prové de l'anglès antic o cēol, o del noruec antic kjóll que significava vaixell. Alguns experts consideren que va ser la primera paraula en anglès a aparèixer escrita en un text en llatí escrit per Gildes el segle VI: De Excidio et Conquestu Britanniae, amb l'escriptura de cyulae en referència als 3 vaixells en els quals els saxons.[3][4]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. La terminologia de construcció naval i el seu origen: mediterrani / atlàntic, Marcel Pujol i Hamelink https://www.raco.cat/index.php/Drassana/article/view/106823
  2. quilla a Optimot
  3. «Gildas, The Ruin of Britain &c. (1899). pp. 4-252. The Ruin of Britain.».
  4. G. W. Whittaker. Collected Essays. Ayer Publishing, 1970, p. 44. ISBN 0-8369-1636-0. 

Vegeu tambéModifica