Quina roja
| Aquest article o secció no cita les fonts sobre «l'ús i la correcció del nom "quina roja" en català aplicat a la planta (la referència que s'ha posat, de l'enciclopèdia, diu que aquest nom s'aplica a l'escorça que s'extreu de l'arbre, cosa que lliga també amb la definició de "quina" que dóna el DIEC). Tot i això, el termcat proposa «quina» per a cinchona pubescens, i no parla de roja» o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Aquest article necessita diverses millores. Ajudeu modificant-lo ara o participant a la pàgina de discussió.
|
La quina roja (Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl), és un arbre de la família de les Rubiàcies, del gènere Chinchona (Cincones).[1] És a la llista dels 100 espècies invasores més nocives del món.[2]
Cinchona pubescens  | |
|---|---|
 Flor i fulla de Cinchona pubescens | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 49839551 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Gentianales |
| Família | Rubiaceae |
| Tribu | Cinchoneae |
| Gènere | Cinchona |
| Espècie | Cinchona pubescens Vahl, 1790 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
El nom de Cincona es dóna a diverses espècies de la família de les Rubiacies, del gènere de les Chinchones sp. El que s'anomena popularment com quina (espècia), és l'escorça de l'arbre d'aquestes espècies, la quina roja és l'escorça que s'extreu de l'espècie Cinchona succirubra Pavon o Chinchona pubescens Vahl.
DistribucióModifica
La Quina roja és originària de Sud-amèrica, dels Andes equatorials (des de Colòmbia, el Perú, Equador fins a Bolívia). Actualment també es cultiva a zones de clima tropical d'Àsia, Sud-amèrica i Àfrica, com les Índies occidentals, Cap Verd, Micronèsia, les illes Galápagos i Hawaii.
Descripció morfològicaModifica
La quina és un arbre de copa globosa irregular, densa, que pot créixer fins a uns 15 m d'altura aproximadament. Té rel axonomorfa i la seva tija és llenyosa amb branques pubescents.
L'escorça es diferencia per estar formada per làmines primes, de superfície externa grisa marronosa i superfície interna vermellosa. L'escorça té una fractura fibrosa. Les fulles són enteres, simples, peciolades, estipulades i de disposició oposades o decussades. Tenen textura coriàcia i formes oblongues o el·líptiques.
És una planta hermafrodita actinomorfa, de flors de 4-5 sèpals soldats i corol·la tubular de 5 pètals d'un color que va del blanc al vermellós. Les flors es troben en inflorescència cimosa de tipus panícula. Els òrgans reproductors estan formats per l'androceu de 4 estams poliadelf, opositipètals i el gineceu d'ovari ínfer i bicarpel·lar. El fruit és una càpsula oblonga de color marró fosc, glabra i amb ranures longitudinals.
FarmacologiaModifica
Composició químicaModifica
Droga: Escorça
Principis actius:
- Tanins 3-10%
- Alcaloides 5-15% : conté més de 20 tipus d'alcaloides, els de més importància són els alcaloides quinilinics: quinina, quinidina, cinconina, cinconidina.
- Principis amargs (acids Triterpènics) : àcid quinic
- Traces d'olis essencials
Usos medicinalsModifica
S'usa l'escorça dessecada de Chinchona pubescens Vahl (C. succirrubra) o de les seves variants o híbrids. Ha de tenir un 6,5% d'alcaloides totals, dels quals un 30%-60% han de ser del tipus de la quinina.[3]
Les indicacions aprovades per la comissió E del Ministeri de Sanitat alemany són: Inapetència i dispèpsies hiposecretores. Tradicionalment també es fa servir contra la febre, per tractar la grip, en casos de convalescència i contra la malària o paludisme.En ús extern, serveix per tractar afeccions cutànies tals com l'úlcera cutània o alteracions del cuir cabellut que cursen amb descamacions.
La quinidina[4] es fa servir en la profilaxi d'arítmies cardíaques, taquicàrdia paroxística i fibril·lació auricular, ja que és antifibril·lant i estabilitzant de les membranes de la cèl·lula miocardíaca.
Accions farmacològiquesModifica
És un tònic aperitiu: agent estimulant de la secreció gàstrica i, per tant, afavoridor d'una millor digestió dels aliments. Altres qualitats són: digestiu, colagog: provoca l'evacuació de la bilis, astringent, antipalúdic, actiu davant Plasmodium vivax, P. falciparum, P.malariae i P. ovale, antiprotozoari, cicatritzant i tònic cardíac potenciador dels efectes dels alcaloides digitàlics.
ToxicitatModifica
No s'ha indicat cap mena de toxicitat. L'ús perllongat o dosis elevades pot provocar nàusees i vòmits, dolor abdominal, alteracions de l'audició i de la visió, mal de cap i erupcions cutànies.
ContraindicacionsModifica
- Embaràs, perquè té efecte oxitòcic (estimulant del part)
- Hipersensibilitat a la quina o algun dels seus components
- Administració juntament amb digitàlics o anticoagulants, perquè potencien la seva acció.
- En casos de gastritis i ulceres gastroduodenals
Efectes secundarisModifica
Ocorren per hipersensibilitat a la quina, i es produeixen al·lèrgies cutànies o febre. També s'ha associat a algun cas d'hemorràgia per trombocitopènia.
Galeria d'imatgesModifica
Cinchona pubescens
Aspecte general
Cinchona pubescens Fruits
fruits de
Cinchona pubescens
ReferènciesModifica
- ↑ «quina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Cinchona pubescens (tree)» (en anglès). Global invasive species database. IUCN. [Consulta: 8 octubre del 2015].
- ↑ «quinine (Oral route)» (en anglès). drugs.com (Base de dades de fàrmacs). Drugsite Trust (Nova Zelàndia).
- ↑ «quinidine» (en anglès). drugs.com (Base de dades de fàrmacs). Drugsite Trust (Nova Zelàndia).
BibliografiaModifica
- Pamplona Roger, Jorge D., Enciclopedia de las plantas medicinales. 1a Edició, 1995. Safeliz Toledo (Espanya)
- Berdonces i Serra, J. L. (1998) Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscórides del tercer milenio [terapia natural para el tercer milenio]. Tikal Ediciones. ISBN 84-305-8496-X.
- Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X.
- BOLÒS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
- AGUILELLA, A. & PUCHE, F. (2004). Diccionari de botànica. Universitat de València. València. ISBN 84-370-5915-1
Enllaços externsModifica
- «Cinchona pubescens Vahl». Germplasm Resources Information Network Taxonomy of Plants. United States Department of Agriculture (USDA), Agricultural Research Service, 11 octubre del 2015.
- «quina» (en castellà). fitoterapia.net.