Obre el menú principal

Quint Aureli Simmac (orador i magistrat)

Quint Aureli Símmac (en llatí Quintus Aurelius Symmăchus) va ser un erudit, orador i home d'estat romà que va viure al final del segle IV. Era fill de Luci Aureli Aviani Simmac (Lucius Aurelius Avianius Symmachus).

Infotaula de personaQuint Aureli Simmac
Symmacho portrait terrestre, British Museum.jpg
Biografia
Naixement (la) Quintus Aurelius Symmachus
340 (Gregorià)
Roma
Mort 402 (Gregorià) (61/62 anys)
  Cònsol de l'Imperi Romà 

391 –
  Governador romà 


  Pretor 


  Senador romà 


  Prefecte de la ciutat 


  Qüestor 

Dades personals
Religió Religió a l'antiga Roma
Activitat
Ocupació Escriptor, polític i militar
Període Imperi Romà
Família
Cònjuge Rusticiana Tradueix
Fills Quint Fabià Memmi Simmac
Pare Luci Aureli Aviani Simmac
Modifica les dades a Wikidata

Va ser educat a la Gàl·lia, probablement a Bordeus o Tolosa, en aquella època els llocs més importants d'estudi, i es va dedicar a les arts lliberals, inspirat una nova vida i vigor a la literatura del seu país que estava en decadència. Va ser qüestor i pretor i després corrector de Lucània i el Bruttium l'any 365. El 373 va ser nomenat procònsol d'Àfrica i segurament va esdevenir membre aquell mateix any o per la mateixa època del col·legi dels pontífexs.

El senat el va escollir, donada la seva eloqüència, per queixar-se a Flavi Gracià per l'eliminació de l'altar de la Victòria, instal·lat al senat per August, i per la retallada de les quantitats anuals establertes pel sosteniments de les verges vestals i els ritus públics sagrats (382). L'emperador el va desterrar a 150 km de Roma. Però el 384 va recuperar el favor imperial amb Valentinià II i va ser nomenat prefecte de la ciutat. Va demanar, en una elaborada carta, al nou emperador el restabliment dels honors de les deïtats paganes. La petició no va tenir èxit.

Símmac simpatitzava amb Magne Màxim, que havia derrotat i mort Flavi Gracià i quan Màxim va envair Itàlia l'any 387, Símmac li va donar suport. Per això va ser acusat de traïció i es va haver de refugiar a un santuari fins que va ser perdonat per intercessió de molts amics.

Va recuperar de nou el favor imperial i va ser nomenat cònsol el 391 i durant la resta de la seva vida va participar activament en els afers públics. La darrera notícia que se'n té és del 402 i segurament vivia encara el 404. La data exacta de la mort no és coneguda però no és llunyana al 404. El seu caràcter sembla que era impecable, ja que va exercir els alts càrrecs amb un grau de suavitat, fermesa i integritat, que rarament es trobaven entre els homes d’estat en aquella època corrupta.

Alguns autors posteriors, sense cap evidència, deien que va abusar del seu poder quan era magistrat a Roma, per oprimir els cristians, acusació que sembla sense fonament. Dedicava les seves hores d’oci exclusivament a activitats literàries, cosa que es coneix per les nombroses al·lusions que es llegeixen a les seves epístoles. Tenia amistat amb Dècim Magne Ausoni i altres autors distingits d’aquella època. La seva riquesa es veu que era prodigiosa, ja que a més de la seva mansió al mont Celi i de diverses cases de la ciutat que deixava als seus amics, tenia més d'una dotzena de vil·les a la ciutat, i altres a les parts més encantadores d’Itàlia, a més moltes explotacions al camp i finques a Sicília i Mauretània.

Actualment es conserven unes cartes i alguns fragments de discursos:

  • I. Epistolarum Libri X, publicades després de la seva mort pel seu fill. El darrer llibre conté la seva correspondència oficial i està format principalment per les cartes que va presentar quan era el prefecte de la ciutat als emperadors sota els quals servia.
  • II. Novem Orationum Fragmenta

També va compondre en vers i prosa, i se sap que va fer una producció poètica que explicava la història de Bauli. Jornandes copia llargs paràgrafs d'una obra històrica d'un Símmac però no és clar que es tracti de la mateixa persona.

Estava casat amb Rusticiana, filla d'Òrfit, de la qual va tenir Quintus Fabianus Memmius Symmăchus.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 959-960. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Quint Aureli Simmac