Quint Emili Barbula
Quint Emili Barbula (Quintus Aemilius Q. F. L. N. Barbula) va ser cònsol de Roma l'any 317 aC i el 311 aC. Formava part de la gens Emília, una antiga família romana existent ja en temps del rei Numa. Probablement eren d'origen sabí.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle IV aC  antiga Roma |
| Mort | p. segle IV aC valor desconegut |
| Senador romà | |
| valor desconegut – valor desconegut | |
 Cònsol romà | |
| 317 aC – 317 aC Juntament amb: Gai Juni Bubulc Brut | |
| Cònsol romà | |
| 311 aC – 311 aC | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República romana primerenca |
| Família | |
| Cònjuge | valor desconegut |
| Fills | Luci Emili Barbula |
| Pares | valor desconegut i valor desconegut |
La ciutat de Teate, a la Pulla, va enviar als consols una delegació per fer la pau que es va signar entre la ciutat, com a estat, i Roma. Teate va reconèixer la sobirania romana. Barbula va ocupar la ciutat de Nerulum per sorpresa i la Pulla sencera va quedar dominada.
Va ser altre cop cònsol l'any 311 aC. Quan començava l'exercici del càrrec els dos cònsols van interposar a l'assemblea un queixa per la manera en què s'havien cobert les vacants del senat i van acusar a Appi Claudi Cec de fer els nomenaments per guanyar popularitat.
Preparats per la guerra, el consol Brut es va encarrega de lluitar contra els samnites i el consol Barbula contra els etruscs. Els samnites van ser derrotats del tot, però les ciutats dels etruscs (excepte Arretium) es van posar en peu de guerra contra Roma i van seguir el combat. El primer atac es va fer contra Sutrium, ciutat aliada de Roma. Barbula es va dirigir a la regió i els dos exèrcits es van enfrontar vora la ciutat. Els etruscs eren més nombrosos però els romans estaven més ben organitzats. L'arribada de la reserva romana va decidir la batalla, ja que els etruscs no tenien tropes de reserva. Els etruscs es van retirar al capvespre i a la nit els dos exèrcits van retornar als seus camps. Les baixes etrusques devien ser importants o les forces que van quedar en actiu amb prou feines podien defensar el seu camp, i no es van produir més combats perquè al bàndol romà els morts no van ser gaires, però els ferits van ser molt nombrosos. Mentre Tit Livi diu que la batalla va quedar indecisa, els fasti la consideren una victòria romana, però probablement aquesta versió va ser tergiversada per la mateixa família Emília.[1]
ReferènciesModifica
- ↑ Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. II. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 461.