Sutri

municipi Italià
(S'ha redirigit des de: Sutrium)

Sutri és un comune italià de la província de Viterbo, amb una població de 7.103 habitants. Dista prop de 30 km de la ciutat principal i prop de 50 km del Grande Raccordo Anulare (Roma).

Infotaula de geografia políticaSutri
Sutri.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map of comune of Sutri (province of Viterbo, region Lazio, Italy).svg Modifica el valor a Wikidata
 42° 14′ 52″ N, 12° 12′ 57″ E / 42.2478°N,12.2158°E / 42.2478; 12.2158
EstatItàlia
RegióLaci
Provínciaprovíncia de Viterbo Modifica el valor a Wikidata

CapitalSutri Modifica el valor a Wikidata
Població
Total6.643 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat109,01 hab/km²
Geografia
Superfície60,94 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud291 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal01015 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0761 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT056049 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaL017 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcomunesutri.it Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

Sutrium (Σούτριον) fou una ciutat d'Etrúria a la part sud del territori, a menys de 50 km de Roma, a la Via Càssia. S'esmenta també com a Sutricum.

Fou una ciutat etrusca però de les més petites i probablement dependent d'alguna de les grans ciutats. Després de la conquesta de Veïs els romans van arribar a Sutrium que fou atacada el 391 aC i va ser ocupada el mateix any o a l'any següent.

El 389 aC els etruscs van assetjar als romans a Sutrium i la van ocupar però al cap de poques hores fou recuperada pel dictador Camil. El 385 aC els etruscs la van tornar a ocupar però Camil i Valeri la van recuperar ràpidament. El 383 aC els romans hi van establir una colònia i juntament amb la propera Nepate va esdevenir una de les principals posicions romanes de frontera.

No torna a aparèixer a la història fins al 311 aC quan els etruscs la van assetjar altre cop però foren derrotats per Emili Barbula en una gran batalla sota els seus murs. El 310 aC els etruscs van tornar a la carrega, però foren altre cop derrotats pel cònsol Q. Fabius Maximus, i es van refugiar al bosc Cimini, barrera que fou passada per primer cop pels romans, amb el que els combats amb els etruscs es van desplaçar més cap al nord.

Sutrium va romandre una posició romana a Etrúria però ja mes a la rereguarda. A la Segona Guerra Púnica és esmentada com a colònia llatina de les que el 209 aC va declarar que no podia pagar el tribut i proveir els subministraments als que estava obligada, i fou castigada al final de la guerra amb la imposició de taxes més altes. El seu territori fou un d'aquells en què es van poder establir exiliats de Càpua.

Després fou una ciutat secundària que va esdevenir municipi per la llei Júlia el 79 aC. A la guerra de Perusa (41 aC) fou ocupada per Agripa per tallar les comunicacions de Lucius Antonius amb Roma.

Es va salvar de la decadència (com els va passar a altres ciutats d'Etrúria) per estar a la vora de la via Càssia i va existir durant tot l'imperi. Sota August va rebre una colònia i portava el títol de "Colonia Julia Sutrina". A l'època cristiana fou seu episcopal.

En l'actualitat es conserven algunes restes romanes: columnes i altres elements arquitectònics, i algunes restes de la muralla, i especialment l'amfiteatre, que és petit però és únic per haver estat excavat a la roca i podria ser una construcció originalment etrusca.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sutri