Quint Petil·li Cerial

(S'ha redirigit des de: Quint Petili Cerealis)

Quint Petil·li Cereial (en llatí: Quinctus Petilius Cerialis) va ser un general romà parent proper de l'emperador Vespasià.

Infotaula de personaQuint Petil·li Cerial
De vredesonderhandelingen tussen Claudius Civilis en Quintus Petillius Cerealis op de afgebroken brug Rijksmuseum SK-A-4853.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 30 dC Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 83 dC Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Cònsol de l'Imperi Romà
74 dC – 74 dC
Governador romà Britània
71 dC – 74 dC
← Marc Vetti BolàSext Juli Frontí →
Cònsol de l'Imperi Romà
70 dC – 70 dC
Senador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític i militar Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDomicil·la la Jove Modifica el valor a Wikidata

Revolta de BudiccaModifica

Cerial es menciona per primer cop com a llegat de la Legió IX Hispana sota Vetti Bolà a Britània, quan va ser derrotat per la reina Budicca l'any 61, durant la revolta liderada per la reina. Les tropes liderades per Cerial intentaven socórrer la ciutat de Camulodunum, (Colchester), però van ser severament derrotades pels britons en una batalla coneguda com la Massacre de la Legió IX. La legió va ser pràcticament anihilada i només la cavalleria va poder fugir.[1] Camulodunum va ser destruïda, encara que la revolta va ser esclafada més tard pel governador Gai Suetoni Paulí.

Guerra CivilModifica

Quan Vespasià es va alçar per reclamar l’imperi l'any 69, l'emperador Vitel·li va ordenar que es prengués Cerial com a ostatge pel seu parentesc amb el revoltat. Però Cerial es va escapar i es va unir a les seves forces a Itàlia dirigides per Antoni Prim, i va ser nomenat general de l’exèrcit favorable a Vespasià dirigint part de la cavalleria. A les portes de Roma va ser derrotat en un combat menor, i va ser acusat, juntament amb altres generals, de no haver avançat prou ràpidament.

Amb Vespasià al poder, va obtenir el comandament de la Legió XIV Gèmina i l’any següent (70) l'emperador el va enviar a Germània per lluitar contra Civilis i aquí va tenir un èxit complet. El llavors general Domicià li va demanar el comandament poc abans de liquidar la revolta, en part per emportar-se el mèrit de Cerial i guanyar reputació, mentre aspirava a apoderar-se de l'Imperi. Però Cerial es va posar a riure davant de la petició i no li va voler donar, acusant-lo de comportar-se com un nen. Domicià li va haver de reconèixer el mèrit d'esclafar la Revolta de Batàvia.

Governador a BritàniaModifica

L'any 71 aC va ser enviat com a legat consolar i posat al front del govern de Britània. Va arribar a l'illa al davant de la Legió II Adiutrix Pia Fidelis i es va guanyar el suport de Gneu Juli Agrícola, comandant de la Legió XX Valèria Victrix, estacionada a la província. Va organitzar diverses campanyes contra els Brigants, obtenint diverses victòries i va conquerir la major part de seu territori a la Batalla de Scotch Corner.

Va abandonar la província l'any 74, retornant a Roma com a Cònsol sufecte. El 83 va ser nomenat cònsol per segona vegada, juntament amb l'emperador Domicià.[2]


Precedit per:
Vetti Bolà
Governadors romans de Britània
71 - 74
Succeït per:
Sext Juli Frontí

ReferènciesModifica

  1. Tàcit, Annals, 14.32
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 673.