Quint Servili Cepió (questor 103 aC)
Quint Servili Cepió (en llatí: Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà. Era fill de Quint Servili Cepió, i formava part de la gens Servília i de la família dels Cepió.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 131 aC  antiga Roma |
| Mort | 90 aC (40/41 anys) valor desconegut |
| Causa de mort | pena de mort |
Triumvir monetalis (en)  | |
| 100 aC – 100 aC | |
| Qüestor | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Servilii Caepiones (en) |
| Cònjuge | Lívia Drusa |
| Fills | Quint Servili Cepió, Servília Cepió la Major, Servília Cepió la Menor, Gnaeus Servilius Caepio |
| Pares | Quint Servili Cepió el vell i Caecilia Metella |
| Germans | Servilia |
Va ser qüestor urbà l'any 100 aC, i es va oposar al tribú Luci Apuleu Saturní per la lex frumentaria.[1] Quan la llei va ser presentada per votar i el seu col·lega la va vetar, Cepió va interrompre el vot amb soldats. Consegüentment, el tribú el va acusar de traïció (majestas).
Més tard (91 aC), va abandonar el partit aristocràtic o senatorial per passar al dels cavallers, i es va oposar a la lex judiciaria del tribú Marc Livi Drus, que proposava dividir els jurats entre senadors i cavallers. Els dos homes estaven emparentats (Lívia Drusa, la dona de Cepió, era germana de Marc Livi Drus, i una germana de Cepió estava casada amb Drus). L'hostilitat va anar creixent. Cepió va acusar dos dels líders més distingits del senat: Marc Emili Escaure d'extorsió (repetundae) i el cònsol Luci Marci Filip de suborn (ambitus), però les acusacions no es van poder mantenir, i Escaure va llençar acusació contra Cepió. L'assassinat de Drus una mica després se sospita que va ser instigat per Cepió.[2]
En esclatar la guerra social l'any 90 aC, Cepió va tornar a acusar el seu enemic Escaure, en virtut de la lex Varia, que permetia jutjar a tots els que eren instruments en la revolta dels pobles aliats. Durant la guerra va ser legat del cònsol Publi Rutili Llop, i a la seva mort va tenir el comandament de l'exèrcit consolar amb Gai Màrius. Encara que al començament va obtenir algunes victòries, va caure en una emboscada feta per Quint Pompedi Siló, cap de l'exèrcit aristocràtic revoltat, i va morir en aquell combat (90 aC).[3][4]
Arbre familiar
modificaLlegenda:
- (1) - primera esposa
- (2) - segona esposa
- x - assassí del Cèsar
Referències
modifica- ↑ Ciceró, Brutus 46, 169.
- ↑ Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870. [1]
- ↑ Amela Valverde, Luis. El Toro contra la Loba.. Madrid, España.: SIGNIFER., 2007, p. 95 y 96. ISBN 84-934612-6-1.
- ↑ APIANO (Alejandrino). «Historia de las Guerras Civiles de los Romanos». [Consulta: 10 agost 2012].