Quint Servili Cepió el jove

Quint Servili Cepió el jove (en llatí Quint Servilius Caepio) va ser un magistrat romà. Era fill de Quint Servili Cepió el vell (Quint Servilius Q. F. CN. N. Caepio). Formava part de la gens Servília, i era de la família dels Cepió.

Infotaula de personaQuint Servili Cepió el jove
Biografia
Naixementsegle II aC
Mort90 aC
Causa de mortPena de mort
  Qüestor 

Activitat
OcupacióPolític i militar
PeríodeRepública Romana
Família
CònjugeLívia Drusa
FillsServília Cepionis
Quint Servili Cepió
Servília Menor
Gnaeus Servilius Caepion (en) Tradueix
PareQuint Servili Cepió el vell
Modifica les dades a Wikidata

Va ser qüestor urbà l'any 100 aC i es va oposar al tribú Luci Saturní per la lex frumentaria[1] i quan aquesta va ser presentada per votar i el seu col·lega la va vetar, Cepió va interrompre el vot amb soldats. Conseqüentment el tribú el va acusar de traïció (majestas).

Més tard (91 aC) va abandonar el partit aristocràtic o senatorial per passar al camp dels equites, i es va oposar a la lex judiciaria del tribú Marc Livi Drus que proposava dividir els jurats entre senadors i cavallers. Els dos homes estaven emparentats (Lívia Drusa, la dona de Cepió, era germana de Marc Livi Drus, i una germana de Cepió estava casada amb Drus). L'hostilitat va anar creixent. Cepió va acusar a dos dels líders més distingits del senat: a Marc Emili Escaure d'extorsió (repetundae) i a Luci Marci Filip el cònsol, de suborn (ambitus), però les acusacions no es van poder mantenir, i Escaure llavors va llençar acusació contra Cepió. L'assassinat de Drus una mica després se sospita que va ser instigat per Cepió.[2]

En esclatar la guerra social l'any 90 aEC, Cepió va tornar a acusar al seu enemic Escaure, en virtut de la lex Varia, que permetia jutjar a tots els que eren instruments en la revolta dels pobles aliats. Durant la guerra va ser llegat del cònsol Publi Rutili Llop, i a la mort d'aquest va tenir el comandament de l'exèrcit consolar amb Gai Mari. Encara que al començament va obtenir algunes victòries va caure en una emboscada feta per Quint Pompedi Siló, cap de l'exèrcit aristocràtic revoltat, i va morir en aquell combat (90 aEC)..[3][4]

Arbre familiarModifica

Llegenda:

  • (1) - primera esposa
  • (2) - segona esposa
  • x - assassí del Cèsar
Salònia (2)
 
Cató el Vell
 
Licínia (1)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Salonià
 
 
 
Marc Porci Cató Licinià
 
Marc Livi Emilià Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Salonià (2)
 
Lívia Drusa
 
Quint Servili Cepió (1)
 
Marc Livi Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atília (1)
 
Cató el Jove
 
 
 
 
 
 
Livi Drus Claudià, fill adoptiu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Juni Brut el Vell (1)
 
Servília Cepionis
 
Dècim Juni Silà (2)
 
 
Servília la Jove
 
Quint Servili Cepió
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pòrcia Catona
 
Marc Juni Brut x
 
Júnia Prima
 
 
 
Júnia Tèrcia
 
Gai Cassi Longí x
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Uticense II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Júnia (dona de Lèpid)
 
Marc Emili Lèpid (triumvir)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Descendent de Pompeu i Luci Corneli Sul·la
 
Lèpid el Jove
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mani Emili Lèpid
 
 
Emília Lèpida II

ReferènciesModifica

  1. Ciceró, Brutus 46, 169.
  2. Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870.  [1]
  3. Amela Valverde, Luis. El Toro contra la Loba.. Madrid, España.: SIGNIFER., 2007, p. 95 y 96. ISBN 84-934612-6-1. 
  4. APIANO ( Alejandrino ). «Historia de las Guerras Civiles de los Romanos». [Consulta: 10 agost 2012].