Quint Servili Cepió el jove

Quint Servili Cepió (llatí: Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà. Era fill de Quint Servili Cepió el vell. Formava part de la gens Servília, i era de la família dels Cepió.

Infotaula de personaQuint Servili Cepió el jove
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Mort90 aC Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata
Qüestor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i Ancient Roman military personnel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLívia Drusa Modifica el valor a Wikidata
FillsQuint Servili Cepió
Servília Menor
Servília Cepionis
Gnaeus Servilius Caepio (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesQuint Servili Cepió el vell Modifica el valor a Wikidata i Caecilia Metella (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansServilia (en) Tradueix i Servilia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va ser qüestor urbà l'any 100 aC i es va oposar al tribú Luci Apuleu Saturní per la lex frumentaria[1] i quan aquesta va ser presentada per votar i el seu col·lega la va vetar, Cepió va interrompre el vot amb soldats. Consegüentment el tribú el va acusar de traïció (majestas).

Més tard (91 aC) va abandonar el partit aristocràtic o senatorial per passar al camp dels equites, i es va oposar a la lex judiciaria del tribú Marc Livi Drus que proposava dividir els jurats entre senadors i cavallers. Els dos homes estaven emparentats (Lívia Drusa, la dona de Cepió, era germana de Marc Livi Drus, i una germana de Cepió estava casada amb Drus). L'hostilitat va anar creixent. Cepió va acusar a dos dels líders més distingits del senat: a Marc Emili Escaure d'extorsió (repetundae) i a Luci Marci Filip el cònsol, de suborn (ambitus), però les acusacions no es van poder mantenir, i Escaure llavors va llençar acusació contra Cepió. L'assassinat de Drus una mica després se sospita que va ser instigat per Cepió.[2]

En esclatar la guerra social l'any 90 aEC, Cepió va tornar a acusar el seu enemic Escaure, en virtut de la lex Varia, que permetia jutjar a tots els que eren instruments en la revolta dels pobles aliats. Durant la guerra va ser llegat del cònsol Publi Rutili Llop, i a la mort d'aquest va tenir el comandament de l'exèrcit consolar amb Gai Mari. Encara que al començament va obtenir algunes victòries va caure en una emboscada feta per Quint Pompedi Siló, cap de l'exèrcit aristocràtic revoltat, i va morir en aquell combat (90 aEC)..[3][4]

Arbre familiarModifica

Llegenda:

  • (1) - primera esposa
  • (2) - segona esposa
  • x - assassí del Cèsar
Salònia (2)
 
Cató el Vell
 
Licínia (1)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Salonià
 
 
 
Marc Porci Cató Licinià
 
Marc Livi Emilià Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Salonià (2)
 
Lívia Drusa
 
Quint Servili Cepió (1)
 
Marc Livi Drus
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Atília (1)
 
Cató el Jove
 
 
 
 
 
 
Livi Drus Claudià, fill adoptiu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Juni Brutus el Vell (1)
 
Servília Cepionis
 
Dècim Juni Silà (2)
 
 
Servília la Jove
 
Quint Servili Cepió
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Pòrcia Catona
 
Marc Juni Brutus x
 
Júnia Prima
 
 
 
Júnia Tèrcia
 
Gai Cassi Longí x
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marc Porci Cató Uticense II
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Júnia (dona de Lèpid)
 
Marc Emili Lèpid (triumvir)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Descendent de Pompeu i Luci Corneli Sul·la
 
Lèpid el Jove
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mani Emili Lèpid
 
 
Emília Lèpida II

ReferènciesModifica

  1. Ciceró, Brutus 46, 169.
  2. Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870.  [1]
  3. Amela Valverde, Luis. El Toro contra la Loba.. Madrid, España.: SIGNIFER., 2007, p. 95 y 96. ISBN 84-934612-6-1. 
  4. APIANO ( Alejandrino ). «Historia de las Guerras Civiles de los Romanos». [Consulta: 10 agost 2012].