Quint Servili Cepió el jove
Quint Servili Cepió (llatí: Quintus Servilius Caepio) va ser un magistrat romà. Era fill de Quint Servili Cepió el vell. Formava part de la gens Servília, i era de la família dels Cepió.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 131 aC  antiga Roma |
| Mort | 90 aC (40/41 anys) valor desconegut |
| Causa de mort | Pena de mort |
| Qüestor | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Servilii Caepiones (en)  |
| Cònjuge | Lívia Drusa |
| Fills | Quint Servili Cepió, Servília Cepionis, Servília Menor, Gnaeus Servilius Caepio |
| Pares | Quint Servili Cepió el vell i Caecilia Metella (en) |
| Germans | Servilia (en) |
Va ser qüestor urbà l'any 100 aC i es va oposar al tribú Luci Apuleu Saturní per la lex frumentaria[1] i quan aquesta va ser presentada per votar i el seu col·lega la va vetar, Cepió va interrompre el vot amb soldats. Consegüentment el tribú el va acusar de traïció (majestas).
Més tard (91 aC) va abandonar el partit aristocràtic o senatorial per passar al camp dels equites, i es va oposar a la lex judiciaria del tribú Marc Livi Drus que proposava dividir els jurats entre senadors i cavallers. Els dos homes estaven emparentats (Lívia Drusa, la dona de Cepió, era germana de Marc Livi Drus, i una germana de Cepió estava casada amb Drus). L'hostilitat va anar creixent. Cepió va acusar a dos dels líders més distingits del senat: a Marc Emili Escaure d'extorsió (repetundae) i a Luci Marci Filip el cònsol, de suborn (ambitus), però les acusacions no es van poder mantenir, i Escaure llavors va llençar acusació contra Cepió. L'assassinat de Drus una mica després se sospita que va ser instigat per Cepió.[2]
En esclatar la guerra social l'any 90 aEC, Cepió va tornar a acusar el seu enemic Escaure, en virtut de la lex Varia, que permetia jutjar a tots els que eren instruments en la revolta dels pobles aliats. Durant la guerra va ser llegat del cònsol Publi Rutili Llop, i a la mort d'aquest va tenir el comandament de l'exèrcit consolar amb Gai Mari. Encara que al començament va obtenir algunes victòries va caure en una emboscada feta per Quint Pompedi Siló, cap de l'exèrcit aristocràtic revoltat, i va morir en aquell combat (90 aEC).[3][4]
Arbre familiarModifica
Llegenda:
- (1) - primera esposa
- (2) - segona esposa
- x - assassí del Cèsar
ReferènciesModifica
- ↑ Ciceró, Brutus 46, 169.
- ↑ Smith, William (editor). A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès), 1870. [1]
- ↑ Amela Valverde, Luis. El Toro contra la Loba.. Madrid, España.: SIGNIFER., 2007, p. 95 y 96. ISBN 84-934612-6-1.
- ↑ APIANO ( Alejandrino ). «Historia de las Guerras Civiles de los Romanos». [Consulta: 10 agost 2012].