Quint Tul·li Ciceró el jove

Quint Tul·li Ciceró el jove (en llatí Quinctus Tullius Cicero) va ser un polític romà. Formava part de la gens Túl·lia. Era fill de Quint Tul·li Ciceró, germà de Ciceró l'orador, i de Pompònia, germana de Tit Pomponi Àtic.

Infotaula de personaQuint Tul·li Ciceró el jove
Nom original(la) Q.Tullius Q.f.M.n. Cicero Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement66 aC Modifica el valor a Wikidata
Roma (antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Mort43 aC Modifica el valor a Wikidata (22/23 anys)
Roma (antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata
Qüestor
43 aC – 43 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
FamíliaTul·li Ciceró Modifica el valor a Wikidata
ParesQuint Tul·li Ciceró Modifica el valor a Wikidata  i Pompònia Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
43 aCproscripció Modifica el valor a Wikidata

Va néixer l'any 66 o 67 aC, perquè va vestir la toga viril, l'any 51 aC. Va passar una bona part de la seva infantesa amb el seu cosí Marc Tul·li Ciceró el jove, sota l'ull atent del pare d'aquest, Ciceró. Va acompanyar al seu cosí i al seu oncle, a Cilícia, on Ciceró havia de frenar l'entusiasme que mostrava, molt superior al seu fill, que necessitava estímuls constants. Abans d'abandonar Cilícia el seu oncle va mostrar alguns dubtes sobre la rectitud de Quint.

Després de Farsàlia (48 aC) va mostrar el seu caràcter violent acusant el seu oncle, amb l'esperança de ser perdonat més fàcilment per Juli Cèsar. Quan Cèsar el va perdonar, el va acompanyar a Hispània, i després de l'assassinat de Cèsar va ser mà dreta de Marc Antoni, però aviat es va passar a Brut i Cassi. El van incloure en les proscripcions de l'any 43 aC i va ser executat aquell mateix any a Roma. Es diu que, en certa manera, va corregir els seus errors anteriors quan l'estaven torturant abans de matar-lo, per la fermesa amb què es va negar a divulgar el lloc on el seu pare estava amagat.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Londres: Walton and Maberly, 1861, p. Vol. I, p. 747.