Els quiracàntids (Cheiracanthiidae) constitueixen una família d'aranyes araneomorfes, reconeguda recentment a partir de l'estudi de Ramírez el 2014. Des de l'any 2014,[3] la família rebia el nom dels euticúrids (Eutichuridae) però el 2018, H. Ono i K. Ogata han argumentat el canvi de nom a Cheiracanthiidae (2018).[4]

Infotaula d'ésser viuQuiracàntids
Eutichuridae Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseArachnida
OrdreAraneae
FamíliaEutichuridae Modifica el valor a Wikidata
Wagner, 1887.[1]
Diversitat
12 gèneres, 351 espècies.[2]
Nomenclatura
Sinònims
  • Eutichuridae Kishida, 1936

La família es distribueix per arreu del món, excepte a les regions polars. Més de la meitat de les més de 300 espècies d'aquesta família, pertanyen al gènere Cheiracanthium, que havia estat inclòs inicialment en la família del clubiònids (Clubionidae) i després en els mitúrgids (Miturgidae). Aquest gènere, d'àmplia presència a Àfrica –per exemple, en els camps de cotó d'Egipte–, es discuteix si originalment estava present només al Vell Món i si les espècies presents a Amèrica són totes introduïdes. Als Estats Units hi ha dues espècies, ambdues introduïdes.

Són depredadors beneficiosos per a l'agricultura i Cheiracanthium inclusum, està més estudiada que altres espècies, pel que fa al seu paper en el control de plagues d'insectes en el sud-oest dels Estats Units i se sap que aquesta espècie no és molt perillosa per als humans. Es creia que la seva picada podia ser perillosa per als humans, però aquesta hipòtesi ha estat descartada.

Classificació

modifica

Els euticúrids (Eutichuridae) havien estat considerats com a família i relimitats l'any 2014 per Ramírez.[3] Anteriorment, el 1936, s'havien anomenat Eutichureae segons Kishida;[5] per tant, els Eutichurinae que recull Lehtinen el 1967 és una sinonímia.[6] Molt recentment, els Eutichuridae han estat considerats un sinònim de Cheiracanthiidae, descrita per Wagner el 1887,[1] (sin. Chiracanthiidae Ono, 2009a: 464) i que Ono i Ogata, el 2018 han reanomenat com a Cheiracanthiidae,[4] opsant-se a la proposta del 2014 de Ramírez perquè la família s'anomenés Eutichuridae.[3]

L'ortografia original Cheiracantidae proposada per Wagner el 1887 va ser modificada segons l'article 32.5.3.1. de la ICZN (correcció del sufix de -dae a -idae) i l'article 32.5.3.3 (correcció de la tija de Cheiracanti- a Cheiracanthi-); l'ortografia correcta i disponible segons la ICZN, per tant, és Cheiracanthiidae, que no és un nom homònim de la denominació del grup familiar, Cheiracanthidae, en ús en altres grups d'animals. El nom de Wagner havia estat en desús i en algun moment podria haver-se qualificat com un nomen oblitum. No obstant això, des de la resurrecció del nom per part de Marusik & Kovblyuk el 2011,[7] el nom ha estat tan àmpliament utilitzat en la literatura aracnològica que una reversió, segons la ICZN, ja no és possible.[2]

Gèneres

modifica

Segons el World Spider Catalog, es reconeixen els següents gèneres:[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Wagner, W. A. (1887). Copulationsorgane des Männchens als Criterium für die Systematik der Spinnen. Horae Societatis Entomologicae Rossicae 22: 3-132.
  2. 2,0 2,1 2,2 (anglès) Referència World Spider Catalog : Cheiracanthiidae +base de dades . Accés el 2 de febrer de 2019
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Ramírez, Martín J. The morphology and phylogeny of dionychan spiders (Araneae, Araneomorphae). 390, 2014. , pp. 340–341
  4. 4,0 4,1 Ono, H. & Ogata, K. (2018). Spiders of Japan: their natural history and diversity. Tokai University Press, Kanagawa, 713 pp.
  5. Kishida, K. (1936d). Notes on two spider genera Chiracanthium and Clubiona. Acta Arachnologica 1(2): 34-41. doi:10.2476/asjaa.1.34
  6. Lehtinen, P. T. (1967). Classification of the cribellate spiders and some allied families, with notes on the evolution of the suborder Araneomorpha. Annales Zoologici Fennici 4: 199-468.
  7. Marusik, Y. M. & Kovblyuk, M. M. (2011). Spiders (Arachnida, Aranei) of Siberia and Russian Far East. KMK Scientific Press, Moscow, 344 pp.

Vegeu també

modifica