Viquipèdia

Quzhou

Quzhou (dialecte de Quzhou: Dzu Tsiu) és una ciutat a nivell de prefectura a l'oest de la província de Zhejiang, a la República Popular de la Xina. Situada al curs superior del riu Qiantang, limita amb Hangzhou al nord, Jinhua a l'est, Lishui al sud-est i les províncies de Fujian, Jiangxi i Anhui al sud, sud-oest i nord-oest respectivament. Segons el cens de 2020 la seva població era de 2.276.184 habitants, dels quals 902.767 vivien a l'àrea urbanitzada (o metropolitana) formada pels districtes urbans de Qujiang i Kecheng.[1]

Plantilla:Infotaula geografia políticaQuzhou
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 28° 57′ 16″ N, 118° 52′ 35″ E / 28.95445°N,118.8763°E / 28.95445; 118.8763
EstatRepública Popular de la Xina
ProvínciaZhejiang Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.276.184 (2020) Modifica el valor a Wikidata (257,35 hab./km²)
Geografia
Superfície8.844,55 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal324000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0570 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webquzhou.gov.cn Modifica el valor a Wikidata

L'actriu i cantant xinesa Zhou Xun va néixer a Quzhou.

Història modifica

Descendents de Confuci modifica

Durant la dinastia Song del Sud, el descendent de Confuci a Qufu, el duc de Yansheng Kong Duanyou va fugir cap al sud amb l'emperador Song cap a Quzhou, mentre que la recentment establerta dinastia Jin (1115–1234) al nord va nomenar el germà de Kong Duanyou, Kong Duancao, que va romandre a Qufu com a duc de Yansheng.[2] Des d'aquell moment fins a la dinastia Yuan, hi va haver dos ducs de Yansheng, un al nord a Qufu i l'altre al sud a Quzhou. L'emperador Khublai Khan de la dinastia Yuan va fer una invitació per retornar a Qufu al duc de Yansheng del Sud, Kong Zhu. El títol va ser retirat de la branca del sud després que Kong Zhu va rebutjar la invitació,[3][4] de manera que la branca del nord de la família va mantenir el títol de duc de Yansheng. La branca del sud encara romania a Quzhou, on vivien fins avui. Els descendents de Confuci només a Quzhou són uns 30.000.[5] El rang de Wujing boshi de l'Acadèmia Hanlin (五經博士) va ser atorgat a la branca del sud de Quzhou per un emperador Ming mentre que la branca del nord de Qufu tenia el títol de Duc de Yansheng.[6][7] Kong Ruogu (孔若古), també conegut com Kong Chuan (孔傳),[8] de la 47a generació,[9] va afirmar que era l'avantpassat de la branca del sud després que Kong Zhu fos mort pel membre de la branca del nord Kong Guanghuang.[10] El líder de la branca sud és Kong Xiangkai (孔祥楷).[11]

Segona Guerra Mundial modifica

Durant la Segona Guerra Mundial, l'exèrcit imperial japonès va utilitzar armes bacteriològiques a Quzhou, propagant pesta, febre tifoide i altres malalties a Quzhou, així com a Ningbo i Xangdé. Com a resultat, entre 1940 i 1948 més de 300.000 civils xinesos a la zona van contreure la pesta i altres malalties, i s'estima que 50.000 van morir només a Quzhou.[12]

Administració modifica

La ciutat-prefectura de Quzhou administra 2 districtes, 1 comtat nivell de ciutat, i 3 comtats.

Mapa
# Name Xinès Pinyin
1 Districte de Kecheng 柯城区 Kēchéng Qū
2 Districte de Qujiang 衢江区 Qújiāng Qū
3 Ciutat de Jiangshan 江山市 Jiāngshān Shì
4 Comtat de Changshan 常山县 Chángshān Xiàn
5 Comtat de Kaihua 开化县 Kāihuà Xiàn
6 Comtat de Longyou 龙游县 Lóngyóu Xiàn

Referències modifica

  1. ↑ [enllaç sense format] https://www.citypopulation.de/en/china/zhejiang/admin/
  2. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-09-13. [Consulta: 3 maig 2016].; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 maig 2016].; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-10-06. [Consulta: 24 juliol 2016].; https://www.asian-studies.org/absts/1995abst/china/csess45.htm Arxivat 2015-03-18 at Archive.is http://archive Arxivat 2013-07-12 a Wayback Machine.. is/hOXhs; https://www.researchgate.net/publication/248653434_The_Ritual_Formation_of_Confucian_Orthodoxy_and_the_Descendants_of_the_Sage; http://academics.hamilton.edu/asian_studies/home/CultTemp/sitePages/temple.html; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 4 març 2016].; http://kfz.freehostingguru.com/article20.php Arxivat 2016-03-13 a Wayback Machine.; http://www.chinadaily.com.cn/china/2006-09/29/content_699183.htm; http://www.china.org.cn/english/2006/Sep/182656.htm; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-06-10. [Consulta: 3 maig 2016].
  3. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 maig 2016]. p. 14.; https://www.researchgate.net/publication/248653434_The_Ritual_Formation_of_Confucian_Orthodoxy_and_the_Descendants_of_the_Sage p. 572.; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-09-13. [Consulta: 3 maig 2016].
  4. ↑ Thomas Jansen; Thoralf Klein; Christian Meyer Globalization and the Making of Religious Modernity in China: Transnational Religions, Local Agents, and the Study of Religion, 1800-Present. BRILL, 21 març 2014, p. 187–188. ISBN 978-90-04-27151-7. 
  5. ↑ «Nation observes Confucius anniversary». China Daily, 29-09-2006.; «Confucius Anniversary Celebrated». China Daily, 29-09-2006.
  6. ↑ Thomas A. Wilson. On Sacred Grounds: Culture, Society, Politics, and the Formation of the Cult of Confucius. Harvard University Asia Center, 2002, p. 69,315. ISBN 978-0-674-00961-5. 
  7. ↑ Thomas Jansen; Thoralf Klein; Christian Meyer Globalization and the Making of Religious Modernity in China: Transnational Religions, Local Agents, and the Study of Religion, 1800-Present. BRILL, 21 març 2014, p. 188–. ISBN 978-90-04-27151-7. ; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 maig 2016]. p. 14.; https://www.researchgate.net/publication/248653434_The_Ritual_Formation_of_Confucian_Orthodoxy_and_the_Descendants_of_the_Sage p. 575.
  8. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 maig 2016]. p. 5.
  9. ↑ [enllaç sense format] http://js.ifeng.com/humanity/his/detail_2015_03/27/3712847_0.shtml; http://www.zjfeiyi.cn/lvyou/detail/2-124.html Arxivat 2016-06-03 a Wayback Machine.; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-10-06. [Consulta: 4 abril 2018].; «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-09-23. [Consulta: 11 novembre 2021].; «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-05. [Consulta: 11 novembre 2021].; http://www.inee.edu.mx/c/bcok.php?xVZ2/9t1z4.html[Enllaç no actiu]; http://www.kong.org.cn/BBS2/a/a.asp?B=74&ID=123 Arxivat 2018-06-14 a Wayback Machine.
  10. ↑ [enllaç sense format] https://www.researchgate.net/publication/248653434_The_Ritual_Formation_of_Confucian_Orthodoxy_and_the_Descendants_of_the_Sage p. 575.; Wilson, Thomas A.. 1996. “The Ritual Formation of Confucian Orthodoxy and the Descendants of the Sage”. The Journal of Asian Studies 55 (3). [Cambridge University Press, Association for Asian Studies]: 559–84. doi:10.2307/2646446. https://www.jstor.org/stable/2646446 p. 575.; «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-10-06. [Consulta: 24 juliol 2016].
  11. ↑ Thomas Jansen; Thoralf Klein; Christian Meyer Globalization and the Making of Religious Modernity in China: Transnational Religions, Local Agents, and the Study of Religion, 1800-Present. BRILL, 21 març 2014, p. 189–. ISBN 978-90-04-27151-7. 
  12. ↑ Jonathan Watts: Japan guilty of germ warfare against thousands of Chinese The Guardian, 28 August 2002; Justin McCurry: Japan's sins of the past The Guardian, 28 October 2004.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quzhou
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Quzhou&oldid=33184616»