Guiatge

organització juvenil femenina
(S'ha redirigit des de: Ràdio control)

El Guiatge, format pel que s'anomenen noies guies o noies escoltes, és un moviment paral·lel a l'escoltisme. Quan, el 1907, Robert Baden-Powell fundà l'escoltisme, estava pensat només per nois. A principis de 1909, algunes noies volgueren incorporar-se als grups de nois. Baden-Powell rebutjà les seves peticions i demanà a la seva dona Olave Baden-Powell de crear un moviment per a les noies.[1]

Infotaula d'organitzacióGuiatge

Un grup de noies guies a Gran Bretanya, 1918.
Dades
Tipusescoltisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1909
FundadorAgnes Baden-Powell Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deGirl Guiding and Girl Scouting (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Els primers programes per a les noies Guies incloïen l'economia, la nutrició, la cuina i infermeria, a més de l'acampada, la navegació i la pràctica de nusos i de senyals. Avui en dia, la línia pedagògica dels escoltes i de les guies ja presenta poques diferències.

Al llarg dels anys, la majoria d'organitzacions escoltes varen apostar per la coeducació, però el Guiatge va romandre separat a molts països per practicar una educació centrada en les noies. Internacionalment és governada per World Association of Girl Guides and Girl Scouts que té organitzacions membres a 144 estats. El símbol internacional usat pel guiatge és un trèvol de tres fulles.

Història modifica

El tinent general Robert Baden-Powell va ser un soldat britànic durant la Segona Guerra Anglo-Boer a Sud-àfrica (1899-1902). Va ser el comandant durant el setge de Mafeking, i va observar durant el setge com els joves es feien útils portant missatges per als soldats. Quan va tornar a casa, va decidir posar en pràctica les seves idees d'escoltisme per veure si funcionaven amb els joves, i va portar 21 nois de campament a l'illa de Brownsea, a prop de Poole, a Dorset, l'1 d'agost del 1907. El campament va ser un èxit, i posteriorment Baden-Powell va escriure el llibre Escoltisme per a nois. El llibre cobria temes com el rastreig, la senyalització i la cuina, i esbossava un mètode escolta per a una "instrucció en bona ciutadania".[2] Aviat els nois van començar a organitzar-se en Patrulles i Tropes i a dir-se "Boy Scouts". Les noies també van comprar el llibre i es van formar en Patrulles de Nenes Escoltes, mentre que algunes noies i nois van formar Patrulles mixtes.[1]

 
El trèvol de tres fulles, el símbol del guiatge.

En aquells dies, que les nenes acampessin i fossin d'excursió no era un fet comú, com ho demostra aquest extracte de la Gaseta de la Seu dels Boy Scouts de 1909: "Si a una nena no se li permet córrer, ni tan sols afanyar-se, nedar, anar amb bicicleta o aixecar els braços per sobre del cap, com pot arribar a ser una Scout?".[3] No obstant això, les Girl Scouts estaven registrades a la Seu dels Scouts.

El 1909 hi va haver una concentració de Boy Scouts al Crystal Palace de Londres. Entre els milers de Nois Escoltes que van assistir a la reunió hi havia diversos centenars de Noies Escoltes, incloent un grup de nenes de Peckham Rye que no tenien butlletes. Li van demanar a Baden-Powell que les deixés participar. Després de la publicitat negativa de la revista The Spectator, Baden-Powell va decidir que el millor seria una organització separada i d'un sol sexe. Baden-Powell va demanar a la seva germana, Agnes Baden-Powell, que formés una organització de Guies separada.[4] El 1910 es va formar l'organització de Guies al Regne Unit.[5]

La primera companyia de Guies que es va registrar va ser la primera de les Guies de Pinkneys Green (de la pròpia Sra. Baden-Powell), que encara existeix a Pinkneys Green, Maidenhead, Berkshire.[6] Molts grups de Noies Guies i Noies Scouts de tot el món, encara que no tots, tenen les seves arrels en aquest punt.

Baden-Powell va triar el nom de "Guies" a partir d'un regiment de l'exèrcit indi britànic, el Cos de Guies, que servia a la Frontera del Nord-oest i que destacava per les seves habilitats en el rastreig i la supervivència.[7] En alguns països, les noies van preferir quedar-se o anomenar-se "Girl Scouts".[8]

Altres dones influents en la història del moviment van ser Juliette Gordon Low, fundadora de les Girl Scouts of the USA, Olga Drahonowska-Małkowska a Polònia i Antoinette Butte a França.[9]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 Mills, Sarah «Scouting for Girls? Gender and the Scout Movement in Britain». Gender, Place & Culture, 18, 4, 2011, pàg. 537–556. DOI: 10.1080/0966369X.2011.583342.
  2. Mills, Sarah «'An Instruction in Good Citizenship': Scouting and the Historical Geographies of Citizenship Education». Transactions of the Institute of British Geographers, 38, 1, 2013, pàg. 120–134. DOI: 10.1111/j.1475-5661.2012.00500.x.
  3. Headquarters Gazette, 1909. 
  4. «Olave Baden-Powell». [Consulta: 15 setembre 2016].
  5. «History of Guiding». Arxivat de l'original el 2011-02-11. [Consulta: 16 octubre 2010].
  6. Wheeler, Simon. «Welcome to 1st Pinkneys Green, Guides, Lady Baden Powell Own». [Consulta: 14 octubre 2017].
  7. «History of Guiding». Arxivat de l'original el 2010-02-24. [Consulta: 16 octubre 2010].
  8. The Guide Handbook. Londres: The Guide Association, 1996. 
  9. «Our History». WAGGGS, 2004. Arxivat de l'original el 2007-06-08. [Consulta: 9 juliol 2007].

Enllaços externs modifica