Ràtzia de 910

La Ràtzia de 910 fou una campanya de l'Emirat de Còrdova contra els comtats de Pallars i Ribagorça.

Infotaula de conflicte militarRàtzia de 910
Tipusràtzia Modifica el valor a Wikidata
Data910
Coordenades41° 54′ N, 1° 12′ E / 41.9°N,1.2°E / 41.9; 1.2
LlocComtat de Ribagorça
Resultatvictòria musulmana
Bàndols
Comtat de Pallars
Comtat de Ribagorça
Emirat de Còrdova
Comandants en cap
Ramon I de Pallars i Ribagorça Muhàmmad al-Tawil

AntecedentsModifica

L'agost del 872, Bernat de Gòtia moria assassinat per un vassall de Bernat Plantapilosa i Oliba II fou restituït en el comtats de Carcassona i Rasés, i Plantapilosa va governar Tolosa i Llemotges. El Pallars i la Ribagorça s'escaparen del seu control, donat que els partidaris del comte assassinat crearen una dinastia nova iniciada per Ramon I de Pallars i Ribagorça, però fou atacat per Llop ibn Muhàmmad el 904[1] per enfrontar-se amb Ramon I, prenent-li els castells de Sarroca de Bellera, Castissent i Mola de Baró, assolint la màxima extensió dels seus dominis. Va causar grans destrosses i saquejos pel comtat pirinenc; van morir set-centes persones i va capturar-ne prop de mil,[2] entre elles el fill del comte, Isarn.

Muhàmmad al-Tawil prengué l'herència a Furtun ibn Llop, fill de Llop ibn Muhàmmad[3] i va convertir-se en Valí de Lleida el 908[4] i s'apoderà a la Ribagorça de Roda i Montpedrós (Pedrui). El 909 al Tawil, emprengué una ràtzia per la frontera del Comtat de Pallars, conquerint a Ramon I de Pallars i Ribagorça la vall de l'Isàvena[5] amb els castells i llocs d'Oliola, Ponts i Alguaire.

Ràtzia de 910Modifica

Muhàmmad al-Tawil emprengué el 910 una nova ràtzia, conquerint els castells i llocs d'Oliola, Gualter i arribant a La Seu d'Urgell.[6]

ReferènciesModifica

  1. Pere Català Roca, Els castells catalans
  2. Abadal i de Vinyals, Ramon. Catalunya carolíngia. Institut d'Estudis Catalans, 1926-55. 
  3. (castellà) Taifa de Huesca
  4. ABADAL Y VINYALS, Ramón: Els primers comtes catalans, Volum 1. Pàgina 314
  5. (castellà) A. Duran Gudiol, Aragón, Sobrarbe y ribagorza en los siglos IX y X: Geografía condal
  6. Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. 1a. Rafael Dalmau Editor, 2001, p.158. ISBN 84-232-0639-4. 

Coord.: 41° 55′ 58.27″ N, 1° 11′ 54.05″ E / 41.9328528°N,1.1983472°E / 41.9328528; 1.1983472