Ran (mitologia norrena)

(S'ha redirigit des de: Rán)

A la mitologia nòrdica, Ran[1] (en norrè occidental antic Rán, Rǫ́n "id.") és una deessa de la mar. S'ha proposat que podria tractar-se d'una deïtat irlandesa incorporada al panteó norrè en els segles IX-X: Ran seria l'adaptació al norrè d'una forma srothann “marea alta”, plural de sruth “corrent d'aigua”, o d'un mot irlandès que començaria amb el prefix ró- “gran, vast”,[2] però la proposta no ha passat fins ara d'hipòtesi especulativa. D'acord amb Snorri Sturluson a la Edda prosaica, al llibre Skáldskaparmál, i a la Edda poètica, al poema Lokasenna, està casada amb l'Egui i tenen nou filles junts. Snorri també esmenta que tenia una xarxa en la qual tractava de capturar els homes que s'aventuraven al mar:

Infotaula personatgeRan

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat nòrdica
deïtat aquàtica Modifica el valor a Wikidata
Context
Universmitologia nòrdica Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAegir Modifica el valor a Wikidata
FillsNine Mothers of Heimdallr (en) Tradueix, Nine Daughters of Ægir (en) Tradueix i Kolga Modifica el valor a Wikidata
ParentsHeimdall Modifica el valor a Wikidata
Altres
Membre deÁsynjur (en) Tradueix i sea giants (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Part demitologia nòrdica Modifica el valor a Wikidata
Càrrecreina consort Modifica el valor a Wikidata
"Ran" (2004) per Anker Eli Petersen.

La seva dona (de l'Ægir) es diu Ran i llurs nou filles [es diuen] tal com ja s'ha escrit abans. En aquest festí totes les coses s'hi servien a si mateixes, tant el menjar com la cervesa, i tots els estris que s'haguessin de menester per al festí. Fou aleshores que els ansos es van adonar que la Ran tenia la xarxa amb què pescava tots els homes que queien a la mar.[3]

La seva xarxa també s'esmenta als Reginsmál[4] i a la Völsunga saga,[5] en la qual li presta a Loki perquè pugui capturar Andvari. També s'associa amb la pràctica dels mariners de portar una mica d'or a sobre a l'hora de començar una travessia martítima, per si s'ofeguessin a la mar i haguessin de complaure la Ran amb un petit regal.[6]

Documents modifica

 
"Ran" (1901) per Johannes Gehrts.

La seva voluntat de capturar mariners es refereix en aquesta cita de la poema èddic Helgakviða Hundingsbana I on escapar dels perills de la mar es coneix com escapar de Ran:

En þeim sjálfum
Sigrún ofan
fólkdjǫrf of barg
ok fari þeira;
snerisk ramliga
Ran ór hendi
gjálfrdýr konungs
at Gnipalundi.[7]
Però des de dalt
la Sigrún,
la intrèpida en el combat,
els salvà, a ells mateixos i a llurs naus;
la bèstia del brogit de la mar[8] del rei
virà cap a Gnipalundr,
alliberant-se amb poderosa estrebada
de l'arpa de la Rán.[9]

Tant si els homes es van ofegar per la seva causa o no, semblava que rebia els ofegats al mar, com s'exemplifica en la secció anomenada Hrímgerðarmál en el poema eddic Helgakviða Hjörvarðssonar, on el gegant Hrímgerðr se l'acusa d'haver volgut donar els guerrers del rei a Ran, és a dir, ofegar-los:

18. "Þú vart, hála,
fyr hildings skipum
ok látt í fjarðar mynni fyrir;
ræsis rekka
er þú vildir Ran gefa,
ef þér kœmi-t í þverst þvari."[10]
18."hála!,[11] eres
davant les naus del rei,
i les sotjaves, apostada a la boca del fiord,
amb la voluntat de donar a la Ran
els herois del cabdill,
si un arpó no hagués travessat la teva carn ".[9]

Edda prosaica modifica

 
Ran estira una corda lligada a l'ancora d'un vaixell a "Egui i Ran" (1882) per Friedrich Wilhelm Heine.
 
"Ran i les noies de les onades" (1831) de Alkuna: Nordische und nordslawische Mythologie.

Addicionalment, l'Snorri ens diu als Skáldskaparmál que "el marit de la Ran" (verr Ranar) i la "terra de la Ran" (land Ranar) són kennings de mar.[12][13] I encara més, el seu nom també apareix a diversos kennings d’or com ara “foc de la Ran”, “llàntia de la Ran”, "lluentor de la Ran" (gull er kallat eldr eða ljós eða birti Ægis, Ranar eða Ægis dœtra “l'or és anomenat foc o llàntia o resplendor de l'Ægir, de la Ran o de les filles de l'Ægir”).[3][12] El mar també era conegut com a "camí de la Ran" (Ranar vegr), com es llegeix a l'estrofa del segle x, d'autor desconegut, citada per l'Snorri als seus Skáldskaparmál:

290. Hrauð í himin upp glóðum
hafs, gekk sær af afli.
Bǫrð, hygg ek, at ský skerðu.
Skaut Ranar vegr mána.[12]
Cel amunt es veien llançats els calius
de mar,[14] la mar es removia amb força:
Em semblava que les barbes de les naus[15] tallaven els núvols, -
El camí de la Ran[16] atenyia la Lluna.[9]

La Ran era una deessa perillosa i l'Snorri afegeix una estrofa de les Ferðavísur de l'escalda del segle xi Hofgarða-Refr Gestsson, en la qual el mar voraç és anomenat "gola de l'Egui" i "boca de la blanca Ran".

87. Fœrir bjǫrn, þar er bára
brestr, undinna festa
opt í Ægis kjapta
úrsvǫl Gymis vǫlva.
88. En sægnípu-Sleipnir
slítr úrdrifinn hvítrar
Ranar, rauðum steini
runnit, brjóst ór munni.[12]
87. La vǫlva d'en Gymir,[17] freda com l'escuma de les ones,
mena sovint l'ós de les cordes retortes[18]
cap a les mandíbules de l'Ægir,[19]
on l'onada s'hi abat a sobre.
88. I l'Sleipnir del cim marí[20]
arranca, esquitxat d'escuma, el seu pit,
cobert de pintura vermella,
de la boca de la blanca Ran.[9]


En aquest poema, la vǫlva (és a dir, l'esposa), freda com l'escuma de les ones, d'en "Gymir" és una nova referència a la Ran, designada aquí de manera indirecta. Gymir és un altre nom de l'Egui.

Friðþjófs saga hins frœkna modifica

Dins la saga llegendària Friðþjófs saga hins frœkna, en Friðþjófr es troba enmig d'una violenta tempesta, i el protagonista es lamenta que aviat entrarà al tàlem de la Ran.

 
Ran i la seva família per Fredrik Sander (1898)
"Sat ek á bólstri
í Baldrshaga,
kvað, hvat ek kunna,
fyr konungs dóttur.
Nú skal ek Ranar
raunbeð troða,
en annarr mun
Ingibjargar."[21]
"En coixins seia,
A Baldrshagi;
Hi cantava totes les cançons que sabia
Davant la filla del rei;
Ara hauré de ficar-me
Al llit dolorós de la Ran,
Mentre un altre ho farà
Al de la Ingibiorg.[9]

El protagonista decideix llavors que, si han "d'anar a ca la Ran" (at til Ranar skal fara) és millor que ho facin amb estil, guanyant-s'hi l'acollida tot regalant als que ja hi ha l'or d'un braçalet. Aquest es fragmenta en bocins de manera que tots els mariners puguin pagar l'acollida amb una mica d'or, i parla d'ella de nou. L'epítet dona depravada, dona sense moral (siðlaus kona) pot fer referència a la creença que tots els mariners ofegats es convertien en els seus companys de llit:

"Nú hefir fjórum
of farit várum
lǫgr lagsmǫnnum,
þeim er lifa skyldu,
en Ran gætir
rǫskum drengjum,
siðlaus kona,
sess ok rekkju."[21]
Ara el gran humit ja
ha fet perir
quatre companys nostres
que encara haurien de viure.
La Ran, la dona depravada,
a partir d'ara tindrà esment
dels seients i els llits
d'aquests joves valents.[9]
"Þann skal hring of hǫggva,
en Hálfdanar átti,
áðr oss tapi Egui,
auðigr faðir, rauðan.
Sjá skal gull á gestum,
ef vér gistingar þurfum.
Þat dugir rausnar rekkum
í Ranar sal miðjum."[21]
"Cal que fem bocins
del braçalet d'or vermell
que antany fou propietat del pare d'en Hálfdan
Abans que l'Ægir ens faci perir.
Que es vegi resplendir el nostre or
en els convidats enmig de la sala de la Ran
Si ens cal pagar-hi l'hostalatge:
És el que escau als herois generosos."[9]

Notes modifica

  1. «Mitologia norrena i celta | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2024]. «Pel que fa als qui morien ofegats –els sædau∂ir o sjódau∂ir– anaven específicament als estatges de la deessa Ran (Rán), una deessa que, juntament amb el seu marit Egui (Ægir), el Neptú del panteó norrè, podria ser d’origen celta insular.»
  2. per exemple, l'antic ró-aicén masc., modern ró-aigén masc. “vast oceà”, mot que en plural, segons l'eDIL, significava grans profudintats [oceàniques]. “Marea baixant” és taithbe, aithbe; “marea creixent” maidhm rabharta; “marea alta” robarta o rabarta; domne són les “profunditats marines”.
  3. 3,0 3,1 “Rán er nefnd kona hans, en níu dætr þeira, svá sem fyrr er ritat. At þeiri veizlu vannst allt sjálft, bæði vist ok öl ok öll reiða, er til veizlunnar þurfti. Þá urðu æsir þessir varir, at Rán átti net þat, er hon veiddi í menn alla, þá er á sæ kómu”. Capítol 41 dels Skáldskaparmál. Edició electrònica del Guðni Jónsson, de lliure accés. Traducció al català de Macià Riutort (URV).
  4. Edda Poètica.
  5. Völsunga saga.
  6. Monaghan, Patricia. Encyclopedia of Goddesses and Heroines. abc-clio, 2009, p. 641. ISBN 978-0-313-34989-8. 
  7. Helgakviða Hundingsbana I at Norrøne Tekster og Kvad, Norway.
  8. = el vaixell
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 9,6 Les traduccions al català dels textos norrens en vers ha estat feta per Macià Riutort (URV).
  10. Hrímgerðarmál at Norrøne Tekster og Kvad, Norway.
  11. mena de trol o ogressa
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 Skáldskaparmál a Norrøne Tekster og Kvad, Norway.
  13. Section XXV of Skáldskaparmál Arxivat 2011-09-17 a Wayback Machine. traducció d'Arthur G. Brodeur (1916, 1923).
  14. =les onades resplendents pels llamps nocturns
  15. les barbes de les naus = les proes
  16. el camí de la Rán = la mar
  17. =l'esposa d'en Gymir = la Rán
  18. l'ós de les cordes retortes = l'ós de les amarres = el vaixell
  19. =les profunditats de l'oceà
  20. =el cavall del cim marí = el cavall de l'ona encabritada = el vaixell
  21. 21,0 21,1 21,2 Friðþjófs saga ins frækna a Norrøne Tekster og Kvad, Noruega.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ran