Rán

A la mitologia nòrdica, Rán (en norrè occidental antic Rán, Rǫ́n "id.") és una deessa del mar. S'ha proposat que podria tractar-se d'una deïtat irlandesa incorporada al panteó norrè en els segles IX-X: Rán seria l'adaptació al norrè d'una forma srothann “marea alta”, plural de sruth “corrent d'aigua”, o d'un mot irlandès que començaria amb el prefix ró- “gran, vast”, però la proposta no ha passat fins ara d'hipòtesi especulativa. D'acord amb Snorri Sturluson a la Edda prosaica, al llibre Skáldskaparmál, i a la Edda poètica, al poema Lokasenna, està casada amb l'Ægir i tenen nou filles junts. Snorri també esmenta que tenia una xarxa en la qual tractava de capturar els homes que s'aventuraven al mar:

Rán

Tipus	deïtat nòrdica deïtat aquàtica
Context
Univers	mitologia nòrdica
Dades
Gènere	femení
Família
Cònjuge	Aegir
Fills	Nine Mothers of Heimdallr (en) , Nine Daughters of Ægir (en) i Kolga
Parents	Heimdall
Altres
Membre de	Ásynjur (en) i sea giants (en)
Part de	mitologia nòrdica
Càrrec	reina consort

"Rán" (2004) per Anker Eli Petersen.

La seva dona (de l'Ægir) es diu Rán i llurs nou filles [es diuen] tal com ja s'ha escrit abans. En aquest festí totes les coses s'hi servien a si mateixes, tant el menjar com la cervesa, i tots els estris que s'haguessin de menester per al festí. Fou aleshores que els ansos es van adonar que la Rán tenia la xarxa amb què pescava tots els homes que queien a la mar.

La seva xarxa també s'esmenta als Reginsmál i a la Völsunga saga, en la qual li presta a Loki perquè pugui capturar Andvari. També s'associa amb la pràctica dels mariners de portar una mica d'or a sobre a l'hora de començar una travessia martítima, per si s'ofeguessin a la mar i haguessin de complaure la Rán amb un petit regal.

Documents

"Ran" (1901) per Johannes Gehrts.

La seva voluntat de capturar mariners es refereix en aquesta cita de la poema eddic Helgakviða Hundingsbana I on escapar dels perills de la mar es coneix com escapar de Rán:

En þeim sjálfum Sigrún ofan fólkdjǫrf of barg ok fari þeira; snerisk ramliga Rán ór hendi gjálfrdýr konungs at Gnipalundi.

Però des de dalt la Sigrún, la intrèpida en el combat, els salvà, a ells mateixos i a llurs naus; la bèstia del brogit de la mar del rei virà cap a Gnipalundr, alliberant-se amb poderosa estrebada de l'arpa de la Rán.

Tant si els homes es van ofegar per la seva causa o no, semblava que rebia els ofegats al mar, com s'exemplifica en la secció anomenada Hrímgerðarmál en el poema eddic Helgakviða Hjörvarðssonar, on el gegant Hrímgerðr se l'acusa d'haver volgut donar els guerrers del rei a Ran, és a dir, ofegar-los:

18. "Þú vart, hála, fyr hildings skipum ok látt í fjarðar mynni fyrir; ræsis rekka er þú vildir Rán gefa, ef þér kœmi-t í þverst þvari."

18."hála!, eres davant les naus del rei, i les sotjaves, apostada a la boca del fiord, amb la voluntat de donar a la Rán els herois del cabdill, si un arpó no hagués travessat la teva carn ".

Edda prosaica

Rán estira una corda lligada a l'ancora d'un vaixell a "Ægir i Rán" (1882) per Friedrich Wilhelm Heine.

"Rán i les noies de les onades" (1831) de Alkuna: Nordische und nordslawische Mythologie.

Addicionalment, l'Snorri ens diu als Skáldskaparmál que "el marit de la Rán" (verr Ránar) i la "terra de la Rán" (land Ránar) són kennings de mar. I encara més, el seu nom també apareix a diversos kennings d’or com ara “foc de la Rán”, “llàntia de la Rán”, "lluentor de la Rán" (gull er kallat eldr eða ljós eða birti Ægis, Ránar eða Ægis dœtra “l'or és anomenat foc o llàntia o resplendor de l'Ægir, de la Rán o de les filles de l'Ægir”). El mar també era conegut com a "camí de la Rán" (Ránar vegr), com es llegeix a l'estrofa del segle x, d'autor desconegut, citada per l'Snorri als seus Skáldskaparmál:

290. Hrauð í himin upp glóðum hafs, gekk sær af afli. Bǫrð, hygg ek, at ský skerðu. Skaut Ránar vegr mána.

Cel amunt es veien llançats els calius de mar, la mar es removia amb força: Em semblava que les barbes de les naus tallaven els núvols, - El camí de la Rán atenyia la Lluna.

La Rán era una deessa perillosa i l'Snorri afegeix una estrofa de les Ferðavísur de l'escalda del segle xi Hofgarða-Refr Gestsson, en la qual el mar voraç és anomenat "gola de l'Ægir" i "boca de la blanca Rán".

87. Fœrir bjǫrn, þar er bára brestr, undinna festa opt í Ægis kjapta úrsvǫl Gymis vǫlva. 88. En sægnípu-Sleipnir slítr úrdrifinn hvítrar Ránar, rauðum steini runnit, brjóst ór munni.

87. La vǫlva d'en Gymir, freda com l'escuma de les ones, mena sovint l'ós de les cordes retortes cap a les mandíbules de l'Ægir, on l'onada s'hi abat a sobre. 88. I l'Sleipnir del cim marí arranca, esquitxat d'escuma, el seu pit, cobert de pintura vermella, de la boca de la blanca Rán.

En aquest poema, la vǫlva (és a dir, l'esposa), freda com l'escuma de les ones, d'en "Gymir" és una nova referència a la Rán, designada aquí de manera indirecta. Gymir és un altre nom de l'Ægir.

Friðþjófs saga hins frœkna

Dins la saga llegendària Friðþjófs saga hins frœkna, en Friðþjófr es troba enmig d'una violenta tempesta, i el protagonista es lamenta que aviat entrarà al tàlem de la Rán.

Rán i la seva família per Fredrik Sander (1898)

"Sat ek á bólstri í Baldrshaga, kvað, hvat ek kunna, fyr konungs dóttur. Nú skal ek Ránar raunbeð troða, en annarr mun Ingibjargar."

"En coixins seia, A Baldrshagi; Hi cantava totes les cançons que sabia Davant la filla del rei; Ara hauré de ficar-me Al llit dolorós de la Rán, Mentre un altre ho farà Al de la Ingibiorg.

El protagonista decideix llavors que, si han "d'anar a ca la Rán" (at til Ránar skal fara) és millor que ho facin amb estil, guanyant-s'hi l'acollida tot regalant als que ja hi ha l'or d'un braçalet. Aquest es fragmenta en bocins de manera que tots els mariners puguin pagar l'acollida amb una mica d'or, i parla d'ella de nou. L'epítet dona depravada, dona sense moral (siðlaus kona) pot fer referència a la creença que tots els mariners ofegats es convertien en els seus companys de llit:

"Nú hefir fjórum of farit várum lǫgr lagsmǫnnum, þeim er lifa skyldu, en Rán gætir rǫskum drengjum, siðlaus kona, sess ok rekkju."

Ara el gran humit ja ha fet perir quatre companys nostres que encara haurien de viure. La Rán, la dona depravada, a partir d'ara tindrà esment dels seients i els llits d'aquests joves valents.

"Þann skal hring of hǫggva, en Hálfdanar átti, áðr oss tapi Ægir, auðigr faðir, rauðan. Sjá skal gull á gestum, ef vér gistingar þurfum. Þat dugir rausnar rekkum í Ránar sal miðjum."

"Cal que fem bocins del braçalet d'or vermell que antany fou propietat del pare d'en Hálfdan Abans que l'Ægir ens faci perir. Que es vegi resplendir el nostre or en els convidats enmig de la sala de la Rán Si ens cal pagar-hi l'hostalatge: És el que escau als herois generosos."

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rán

• eDIL Electronic Dictionary of the Irish Language Arxivat 2013-08-19 a Wayback Machine..
• HEIMSKRINGLA - en online samling af nordiske kildetekster.
• Monaghan, Patricia (2010). Encyclopedia of Goddesses and Heroines. 2-Volume Set. Santa Barbara (California): Greenwood Pub Group Inc/ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34989-8
• Monaghan, Patricia (1999). Lexikon der Göttinnen. Ein Standardwerk der Mythologie. Bern/München: O. W. Barth Verlag. Sonderausgabe der 1. Auflage 1997. ISBN 3-502-67466-3
• Reginsmál. Edició electrònica d'accés lliure en el marc de l'edició online de l'Edda en vers.
• Diccionari Islandès-Català per Macià Riutort (URV).
• Simek, Rudolf (2007) traduït per Angela Hall. Dictionary of Northern Mythology. D.S. Brewer. ISBN 0-85991-513-1
• Völsunga saga. Versió electrònica d'accés lliure.