Els rèdons[1] (en llatí Riedones o Redones, Rhedones, en grec antic Ῥήδονες o Ῥηΐδονες) eren un poble gal de la Lugdunense esmentat per Claudi Ptolemeu, qui diu que vivien a l'oest dels sènons a la vora del riu Liger i la seva capital era Condate (Rennes). Plini el Vell els situa a la Lugdunense entre els diablintes i els turons.

Infotaula de grup humàRèdons
Kartenn Galianed.jpg
Els pobles gals de l'actual Bretanya:
  Rèdons
Tipustribu
Part degals (armoricans)

Després de la batalla del Sambre l'any 57 aC, Juli Cèsar va enviar al seu legat Publi Licini Cras amb una legió, al país dels vènets, redons i altres entre el Sena i el Loira i tots es van sotmetre. Cèsar els esmenta entre els estats marítims amb territori a la costa de l'Oceà (Estats d'Armòrica). El 52 aC els redons van enviar un contingent al Setge d'Alèsia per atacar Cèsar.[2]

ReferènciesModifica

  1. Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.4». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Smith, William (ed.). «Redones». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 24 febrer 2021].