Loira

riu més llarg de França
Per a altres significats, vegeu «Loira (desambiguació)».

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França. Té el naixement a l'Ardecha, al mont Gerbier de Jonc. Desembocadura devora la ciutat de Sant-Nazer, a la regió del País del Loira, al sud de la Bretanya i a l'oest de l'Anjou. Segons Estrabó, el seu nom antic era Liger o Ligeris (Λείγηρ, Λιγείρ).[1][2]

Infotaula de geografia físicaLoira
Imatge
TipusRiu principal Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
País de la concaFrança Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial1.404 m Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaAlier (França), Ardecha (França), Cher (França), Indre i Loira (França), Loir i Cher (França), Loira (França), Alt Loira (França), Loira Atlàntic (França), Loiret (França), Maine i Loira (França), Nièvre (França) i Saona i Loira (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSaint-Martial Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaLoira Atlàntic (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSaint-Brevin-les-Pins Modifica el valor a Wikidata
Desembocaduragolf de Biscaia Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° 50′ 18″ N, 4° 13′ 33″ E / 44.8382°N,4.2257°E / 44.8382; 4.2257
47° 17′ 03″ N, 2° 10′ 23″ O / 47.2841°N,2.173°O / 47.2841; -2.173
Afluent
98
Conca hidrogràficaconca del Loira Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Mida1.006 (longitud) km
TravessaRoine-Alps, Alvèrnia, Centre i País del Loira
Superfície de conca hidrogràfica117.356 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures i indicadors
Cabal835 m³/s Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

 
Riu Loira a Sant-Nazer

Les fonts modifica

El Loira naix a l'est del massís Central, als peus del mont Gerbier de Jonc, a la ciutat de Santa Eulàlia, a una altitude de 1.408 msnm. La conca superior es fa d'un munió de petits rierols que convergeixen de forma gradual per formar el riu.[3]

De la font a Orleans modifica

Ràpidament el Loira troba els primers afluents, l'Aigue Nègre.[4] El riu flueix cap a l'oest, i després ràpidament cap al nord a través del massís Central per diverses gorges. Un cop a Saint-Victor-sur-Loire, el riu s'obre a la plana de Forez, on fa el primer descans abans d'afrontar el Seuil de Neulise. Després de travessar les gorges de Villerest, arriba a Roanne, on ja no troba cap obstacle mineral més. A partir d'aquest punt el riu es calma i s'alenteix. La unió amb el riu Alier i Nevers el farà doblar de mida. El Loira s'orienta vers el nord-oest, per girar totalment cap a l'oest prop d'Orleans. A Pouilly-sur-Loire, el riu es troba a mitjan camí entre el naixement i la desembocadura.

La vall del Loira modifica

La vall del Loira, que el 2000 fou inclosa en la llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, s'estén entre Sully-sur-Loire (al Loiret) i Saint-Florent-le-Vieil (a Maine-et-Loire); constitueix un espai excepcional per la seva diversitat biològica, riquesa històrica i cultural.

Entre Orleans i Angers, la vall és sovint envoltada de penya-segats baixos de tova i roca calcària. Són moltes les illes i bancs de sorra o grava que hi ha al riu, variant la profunditat i amplada d'un any a un altre. Les inundacions del Loira se solen produir a l'hivern, i són controlades per dics en la major part del curs per evitar mals majors.

La desembocadura modifica

El Loira desemboca a l'oceà Atlàntic a través d'un estuari a Sant-Nazer. En aquest estuari, hi ha una de les majors drassanes de França. El pont atirantat de Sant-Nazer serveix des de 1975 per a creuar d'una riba a l'altra de l'estuari.

Afluents modifica

Els principals afluents del Loira són, a partir del seu naixement els següents: (D= riba dreta; E= riba esquerra)

Hidrologia modifica

El règim pluvial del Loira és molt irregular,[14] i varia dels 350 m³/s a Orleans a 900 m³/s a la desembocadura. En períodes de crescudes, no és del tot estrany que superi els 2.000 m³/s a l'alt Loira i els 7.000 m³/s a la part baixa. Tampoc no són estranys 10 m³/s a Orleans durant l'estiu. Tot plegat fa que la major part del riu no sigui navegable.[15]

El riu està parcialment regulat per tres embassaments: Grangent[16] i Villerest[17] al Loira i Naussac[18] a l'Alier. Això permet mantenir un cabal regular durant l'any, controlar les crescudes i permetre el refredament de les quatre centrals nuclears que hi ha a la riba: Belleville,[19] Chinon,[20] Dampierre[21] i Saint-Laurent.[22]

Les crescudes del Loira[23] modifica

Són relativament freqüents, cosa que ha fet que al llarg de la història s'hagin construït dics per controlar-les. Les més importants, a la regió d'Orleans, van tenir lloc el juny de 1856, quan l'aigua assolí un nivell màxim de 7,1 metres i 6.000 m3 a la unió amb l'Alier. També en foren destacables les de 1846 i 1907.

El cabal a Sant-Nazer modifica

El cabal del Loira a Sant-Nazer ha estat estudiat entre 1994 i 2008, i en dona una mitjana de 931 m³ per segon.[24][25]

El Loira presenta unes fortes fluctuacions estacionàries. Les aigües altes tenen lloc durant l'hivern i l'inici de la primavera, amb mitjanes mensuals que superen els 1.500 m³ per segon. A partir d'abril, la mitjana baixa progressivament, fins a trobar un mínim de 242 m³ per segon durant l'agost.

Mitjana de cabal mensual al Loira (en m³/segon) mesurat a l'estació hidrològica de Sant-Nazer
dades mesurades durant 15 anys

Navegació modifica

La navegació pel Loire, per a transportar mercaderies i persones, ha tingut una importància variable al llarg del temps.[26][27][28][29][30][31]

Vaixells tradicionals modifica

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loira
  1. Long, George. «Liger». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Geography, illustrated by numerous engravings on wood. Londres: Walton and Maberly & John Murray, 1854. 
  2. «Bases d'une carte stratégique de la Gaule independante». A: Société d'émulation du Doubs. Mémoires (en francès), 1864, p. 266. 
  3. Touchard-Lafosse, G. La Loire historique, pittoresque et biographique: de la source de ce fleuve à son embouchure dans l'océan (en francès). Lecesne, 1851, p. 4. 
  4. Ruck, A. France on Two Wheels. Short Books, 2011, p. 43. ISBN 978-1-78072-058-6. 
  5. Du Lac de la Tour d'Aurec, H. Histoire du département de la Haute-Loire, (Vélai), Canton du Puy (en francès). J.B. La Combe, 1813, p. 44. 
  6. Chassaing, A.; Société de la Diana Dictionnaire topographique du département de la Haute-Loire (en francès). Publications de l'Université de Saint-Etienne, 2003, p. 307. ISBN 978-2-86272-313-6. 
  7. Garrett, M. The Loire: A Cultural History. Oxford University Press, 2010, p. 2. ISBN 978-0-19-976839-4. 
  8. Library of Congress. Library of Congress Subject Headings. Library of Congress, 2002, p. 237. 
  9. Denaix, M.A.. Géographie prototype de la France, contenant des éléments d'analyse naturelle applicables à tous les états. Ouvrage accompagné d'une carte coloriée (en francès), 1841, p. 32. 
  10. Karl Baedeker (Firm). South-western France, from the Loire and the Rhone to the Spanish Frontier: Handbook for Travellers. K. Baedeker, 1895, p. 286. 
  11. United States. Office of Geography; United States Board on Geographic Names. France: Official Standard Names Approved by the United States Board on Geographic Names. The Office, 1964, p. 527. 
  12. Gaume, M. Les inspirations et les sources de l'œuvre d'Honoré d'Urfé (en francès). Centre d'études foréziennes, 1977, p. 182. ISBN 978-2-85145-032-6. 
  13. Lecoq, H. L'eau sur le plateau central de la France (en francès), 1871, p. 77. 
  14. Dufour, S.; Prevost, E.; Rochard, E.; Williot, P. Fish and Diadromy in Europe (ecology, management, conservation). Springer Netherlands, 2008, p. 183. ISBN 978-1-4020-8548-2. 
  15. Bedon, R.; Malissard, A. La Loire et les fleuves de la Gaule romaine et des régions voisines (en francès). Presses universitaires de Limoges, 2001, p. 15. ISBN 978-2-84287-177-2. 
  16. Guide du Routard de la visite d'entreprise (en francès). Hachette Tourisme, 2019, p. 38. ISBN 978-2-01-627879-6. 
  17. Wells, M. The Loire Cycle Route: From the source in the Massif Central to the Atlantic coast. Cicerone Press, 2017, p. 100. ISBN 978-1-78362-489-8. 
  18. Delafontaine, B. La Loire interdite (en francès). Publibook/Société écrivains, 2016, p. 282. ISBN 978-2-342-05059-2. 
  19. Technip, E. Guide international de l'énergie nucléaire (en francès). Ed. Technip, 1987, p. 13. ISBN 978-2-7108-0532-8. 
  20. La Centrale nucléaire de Chinon (en francès). impr. Braun et Cie, 1959. 
  21. Faburel, V. Centrale nucléaire de Dampierre,1974-2001: Tranches d'Histoire (en francès). EDF, 2004. 
  22. La Centrale nucléaire de Saint-Laurent-des-Eaux (en francès). Electricité de France, 1973. 
  23. Giret, A. Les crues sur la Loire: et ses affluents - 1856 et 2016 (en francès). Editions L'Harmattan, 2018, p. 215. ISBN 978-2-14-007854-5. 
  24. «Banque Hydro - Station M8420010 - El Loira a Sant-Nazer (opció Synthèse)». Arxivat de l'original el 2015-02-19. [Consulta: 4 setembre 2010].
  25. Dyer, K.R.; Orth, R.J.. Changes in Fluxes in Estuaries: Implications from Science to Management. Olsen & Olsen, 1994, p. 74. ISBN 978-87-85215-22-2. 
  26. Postlethwayt, M. A short State of the Progress of the French Trade and Navigation, etc, 1756, p. 13. 
  27. Moatar, F.; Dupont, N. La Loire fluviale et estuarienne: Un milieu en évolution (en francès). Éditions Quae, 2016, p. 32. ISBN 978-2-7592-2401-2. 
  28. de Brossard, M. De Nantes à Saint-Nazaire, l'estuaire de la Loire (en francès). FeniXX réédition numérique, 1982, p. 24. ISBN 978-2-307-08052-7. 
  29. Sabatier, J. Val de Loire Patrimoine Mondial: Guide de Voyage Val de Loire - 2019 (en francès). Jérôme Sabatier, p. 13. ISBN 979-10-96111-75-6. 
  30. Fraysse, J.; Fraysse, C. Vie quotidienne au temps de la marine de Loire (en francès). Impr. Farré & Fils, 1972. 
  31. Vigier, P.; Althabe, G.; Godet, M. Une histoire de la Loire (en francès). Ramsay, 1986. ISBN 978-2-85956-491-9. 
  32. Sabatier, J.; Owens, M. Loire Valley A World Heritage Site: Travel Guide Loire Valley - 2019 (en francès). Jérôme Sabatier, p. 14. ISBN 979-10-96111-76-3. 
  33. Guides, I. Insight Guides France (Travel Guide eBook). APA, 2015, p. 415. ISBN 978-1-78005-549-7. 
  34. Les bateaux de Loire à l'honneur mercredi et jeudi