Obre el menú principal

El Rüschkanal és un canal navegable en atzucac d'uns 800 metres[1] a la riba esquerra de l'Elba al barri de Finkenwerder al port d'Hamburg a Alemanya, que connecta un port esportiu a l'Elba enfront del port de Teufelsbrück. És el canal més occidental d'Hamburg. Serveix de port esportiu.[2] El seu nom prové del Rüschfleet (fleet = baix alemany per a braç lateral d'un riu) que van profitar per fer el canal.[3]

Infotaula de geografia físicaRüschkanal
Rueschkanal munnt in de Elv.jpg
Tipus Canal i port esportiu
Inici
EstatAlemanya
Estat federatHamburg
BezirkHamburg-Mitte
Localització Elba
(Port d'Hamburg)
Final
Estat federatMecklenburg - Pomerània Occidental
DistricteLudwigslust-Parchim
Localització al carrer Rüschwinkel a Finkenwerder
Desembocadura Elba
53° 32′ 11″ N, 9° 51′ 23″ E / 53.536283°N,9.856324°E / 53.536283; 9.856324
53° 32′ 34″ N, 9° 51′ 21″ E / 53.542706°N,9.855767°E / 53.542706; 9.855767
Conca hidràulica Conca de l'Elba
Característiques
Resclosa 0
Dimensions 800 (longitud) m
Desnivell 0
Activitat
Construcció 1940-1941
Creació 1941
Modifica les dades a Wikidata
El port esportiu i al segon pla la capitania

El canal que originalment era recte va obtenir la seva forma tortuosa actual per què la seva desembocadura a l'Elba es va haver de desplaçar a l'est, per la construcció de la nova pista d'aterratge d'Airbus.[4]

búnquer per al manteniment de submarins durant la Segona guerra mundial
Les restes del búnquer

Al seu marge nord es troben les ruïnes del búnquer-drassana Fink II de la Deutsche Werft (=drassana d'Alemany)[5] construït a la segona guerra mundial entre 1940-1941 per presoners polítics, deportats i presoners d'una dependència del camp de concentració de Neuengamme, dels quals centenars van morir per les condicions de treball dolentíssimes.[6] Tenia cinc cambres que podien rebre fins a deu U-Boots sota un teulat de formigó d'un gruix de tres metres.[7] La instal·lació va ser bombardejada de març a abril 1945 i després de la guerra, les forces britàniques van fer saltar-la, però tret del teulat, la construcció va adverar-se indestructible. Després del tancament de la drassana el 1973 va ser terraplenat. A la construcció de la pista d'aterratge de la fàbrica d'Airbus el 2004,[8] les restes van ser retrobades. En adverar-se indestructibles, després de molta controvèrsia va decidir-se de transformar-les en monument de cuitament (en alemany: Mahnmal).[9]

GaleriaModifica

ReferènciesModifica

  1. Stadtatlas-Großraum Hamburg, Hamburg, Editorial PAS Verlags GmbH, 2009, ISBN 978-3-934272-92-7, pàgines 40 i 48
  2. «Hamburg Rüschkanal» (en alemany). SkipperGuide ⚓ - Informationen von Seglern für Segler, 12-10-2014. [Consulta: 30 maig 2017].
  3. Udolph, Jürgen. Zuflüsse zur unteren Elbe : von Seege und Stecknitz bis zur Mündung (en alemany). Stuttgart: Steiner, 1990, p. 292. ISBN 9783515057417. 
  4. gip «Rüschkanal: Ab heute neue Zufahrt» (en alemany). Hamburger Abendblatt, 29-03-2003. (en català: Des d’avui nova entrada pel port del Rüschkanal)
  5. Busch, Rainer; Röll, Hans-Joachim. Der U-Boot-Krieg, 1939-1945 (en alemany). volum 2. Hamburg: Mittler & Sohn, 1997, p. 229-230. ISBN 9783813205121. 
  6. Infotaula en alemany i anglès
  7. Heitmann, Jan. Boote unter Beton: die Hamburger U-Boot-Bunker (en alemany). Hamburg: Elbe-Spree-Verl, 2007, p. 12. ISBN 9783931129323. 
  8. Stiller, Günter «Wird U-Boot-Bunker ein Museum?» (en alemany). Hamburger Abendblatt, 19 d’abril 2004. (en català: Cal convertir el búnquer dels U-Boots en museu?)
  9. Braun, Tim E. «Finkenwerder - eine U-Boot-Ruine als Denkmal» (en alemany). Hamburger Abendblatt, 25 d’agost 2006. (en català: Una ruïna dels U-boots com a monument)

Enllaços externsModifica