Raúl Pateras Pescara

enginyer argentí

Raúl Pateras Pescara de Castelluccio (Adrogué, Buenos Aires, 1890París, 1966), marquès de Pateras-Pescara, fou un enginyer i inventor argentí especialittat en automòbils, helicòpters i motors de pistó lliure. Fou un dels primers a utilitzar amb èxit el control cíclic en helicòpters i també l'autorotació per tal d'aconseguir l'aterratge segur d'un helicòpter avariat. També va establir un rècord mundial de velocitat en helicòpter el 1924, concretament 13 km/h.[1]

Infotaula de personaRaúl Pateras Pescara
Raúl Pateras Pescara 1922.jpg
Raúl Pateras Pescara el 1922 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRaúl Pateras Pescara de Castelluccio
1890 Modifica el valor a Wikidata
Buenos Aires (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Mort1966 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatArgentina
Conegut perFundador de Nacional Pescara
Activitat
OcupacióEnginyer i empresari
Altres
TítolMarcgravi Modifica el valor a Wikidata
Fillscap valor
Christian de Pescara Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Pel·lícula muda d'un vol de prova de l'helicòpter Pescara a l'aeròdrom d'Issy-les-Moulineaux, prop de París, el 1922
 
Helicòpter Pescara 4S de 1931

Nascut a Adrogué, una ciutat del Gran Buenos Aires, Raúl Pateras Pescara era el fill gran del marquès Teodoro Gustavo Pateras Pescara i d'Alicia Box de Auzón,[2] tots dos naturals del Piemont[3] i ben coneguts a Pau (Occitània). A començaments del segle xx la seva família va tornar a Europa alhora que ell, a vuit anys, anà a viure a casa del seu avi matern i va estudiar a l'Institut Stanislas de Niça.

AviacióModifica

El 1911, el laboratori de Gustave Eiffel va fer proves al túnel de vent d'un model a escala (1:20) d'un hidroavió tipus monoplà anomenat Pateras Pescara, dissenyat per Pescara i l'enginyer italià Alessandro Guidoni.[4][5] El 1912, el Ministeri de la Marina italià va encarregar Guidoni de construir un avió torpeder basat en el model de Pescara, però després de diverses proves durant el 1914, l'italià no en va poder crear un disseny reeixit.

D'ençà de 1919, Pescara va construir diversos helicòpters de rotors coaxials i en va presentar nombroses patents a diversos països. Després de provar la seva màquina en un recinte tancat el 1921, es va traslladar a París, on podria disposar de fons governamentals. El seu disseny "No. 3" tenia dos cargols contra-rotatoris, cadascun amb quatre pales, i cada pala amb una ala de tipus biplà deformat.[6]

El 16 de gener de 1924, Pescara va batre el seu propi rècord mundial de vol en helicòpter a Issy-les-Moulineaux (prop de París) amb el seu model 2F, El Marquès Pateras, tot romanent a l'aire 8 minuts i 13 4/5 segons mentre s'enlairava 1.160 metres en línia vertical.[7] El 29 de gener d'aquell any, quan mirava de guanyar el premi de l'Aero Club Francès d'un km en circuit tancat, Pescara va completar el recorregut en 10 minuts i 33 segons, però no es pogué qualificar a causa d'un breu contacte de la seva màquina amb el terra.[8] Equipat amb un aparell de doble rotor coaxial, tot seguit va establir el primer rècord d'helicòpter reconegut per la Fédération Aéronautique Internationale (FAI).[9] El 18 d'abril del mateix any, 1924, va volar una distància de 736 m[10] amb una durada de 4 minuts i 11 segons (aproximadament 13 km/h) i una alçada d'1,8 m.[1]

AutomòbilsModifica

Article principal: Nacional Pescara

El 1929, juntament amb el seu germà Henri, l'enginyer italià Edmond Moglia i el Govern espanyol, Pescara va fundar a Barcelona la Fábrica Nacional de Automóviles amb una inversió de 70 milions de pessetes. Pescara utilitzà la nova fàbrica situada a Sants per a centrar-se en els automòbils i el 1931 va exposar la seva creació, el Nacional Pescara, al Saló de París. El vehicle va aparèixer al Grand Palais al costat dels avions Voisin[a] i aquell mateix any, aquell cotxe de 8 cilindres va guanyar el Campionat d'Europa de muntanya.[11]

Compressors d'aireModifica

Amb l'adveniment de la Segona República espanyola, Pescara va tornar a França i el 28 de febrer de 1933 formalitzà la "Pescara Auto-compressor Company" a Luxemburg.[b] L'empresa va romandre en actiu durant 30 anys amb el suport de sis patents franceses[c] d'un dels seus accionistes, amb la Pescara & Raymond Corporation establerta a Dover (Delaware), als EUA. Els auto-compressors Pescara satisfeien dos dissenys bàsics: simètrics i asimètrics.

Motors de pistó lliure i generadorsModifica

 
Esquema d'un generador de pistons lliures SIGMA-Pescara

Durant el Segona Guerra Mundial, Pescara va treballar en energia elèctrica a Portugal. Els motors de pistó lliure cridaren l'atenció quan n'inicià la producció en sèrie la Société Industrielle Générale de Mécanique Appliquée (SIGMA), una empresa francesa que va desenvolupar el SG-34, un generador de 1.138 HP.[12]

El 1963, Pescara es va reunir amb els seus fills a París, on va exercir com a expert per a la S.N. Marep durant les proves del seu EPLH-40 de 2.000 HP. Més tard, Pescara va proposar la producció de màquines més potents (nous generadors en tàndem basats en els vigents EPLH-40 i GS-34[a]) però es va morir a París abans no es fundés la companyia que havia de desenvolupar la seva proposta.

NotesModifica

  1. 1,0 1,1 Fotos diponibles al Web http://www.pateras-pescara.net
  2. Segons escriptura rebuda per Maître Charles-Marie-Emile Faber. Les assemblees generals extraordinàries se celebraren el 7 de desembre de 1936 i el 9 de maig de 1938, publicades al Mémorial, Recueil Spécial Núm. 102 del 23 de desembre de 1936 i al Núm. 46 del 21 de maig de 1938.
  3. Números de patents franceses 595,341, 595,342, 595,343, 595,344, 595,345, i 595,346.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Rumerman, Judy. «Helicopter Development in the Early Twentieth Century» (en anglès). U.S. Centennial of Flight Commission. U.S. Centennial of Flight Commission. [Consulta: 6 maig 2012].
  2. (en castellà) Primera plana. Editorial Danoti, S.R.L. [Argentina], núm. 171 a 180, 1966.
  3. Biedma, Antonio María (en castellà) Crónica histórica de la aeronáutica argentina. Círculo de Aeronáutica, Dirección de Publicaciones [Argentina], vol. 2, 1969.
  4. «Pateras-Guidoni - Blue prints» (en anglès). finemodelworks.com.
  5. Eiffel, Gustave (en anglès) Air resistance and aviation, p. 240.
  6. «S.A. PESCARA HELICOPTERACION» (PDF) (en anglès). Flight, 25-01-1923, pàg. 50.
  7. «AERONAUTICS: Pateras Pescara» (en anglès). Time Magazine, 28-01-1924.
  8. «Helicopteracione» (PDF) (en anglès). Flight, 07-02-1924, pàg. 77.
  9. Cooper, H J «Helicopter Records» (en anglès). Flight, 08-02-1951, pàg. 161.
  10. «FAI Record ID #13094 - Straight distance. Class E former G (Helicopters), piston» (en anglès). Fédération Aéronautique Internationale (FAI). [Consulta: 21 setembre 2014].
  11. «1931 Hill Climb Championships» (en anglès). kolumbus.fi. Hill Climb Winners 1897-1949.
  12. Mikalsen, R.; Roskilly, A.P. «A review of free-piston engine history and applications» (PDF) (en anglès). Applied Thermal Engineering, Vol. 27, Núms. 14-15, octubre 2007, pàg. 2.339–2.352.

BibliografiaModifica

  • de Pescara, Christian (en francès) Aérofrance, 108, pàg. 28–31. Dépôt légal n° CPPAP 61682.
  • de Pescara, Christian «Pégase» (en francès). Association des Amis du Musée de l'air, pàg. 12–21. ISSN: 0399-9939.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Raúl Pateras Pescara