Rafael Aceves Lozano

compositor espanyol

Rafael Aceves Lozano (San Ildefonso, Segòvia, 20 de març de 1837Madrid, 21 de febrer de 1876) va ser un compositor espanyol de sarsuela.

Infotaula de personaRafael Aceves Lozano
Biografia
Naixement20 març 1837 Modifica el valor a Wikidata
Real Sitio de San Ildefonso (província de Segòvia) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 febrer 1876 Modifica el valor a Wikidata (38 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióReial Conservatori Superior de Música de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera i sarsuela Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsManuel Mendizábal Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: e5bf352f-93ff-433a-862b-132831d3f307 IMSLP: Category:Aceves_y_Lozano,_Rafael Modifica el valor a Wikidata

El 20 d'octubre de 1853 ingressà en el Conservatori de Madrid; al juny de 1858 va obtenir el primer premi de piano i la medalla d'or en els concursos públics de compositors celebrats el 20 de setembre del mateix any. El 1869 assolí en certamen públic el segon premi per la seua òpera El puñal de misericordia. Compongué a més d'altres obres, sent la més notable i sensitiva, La bola negra sarsuela estrenada el 1870, què, assolí gran èxit, i un Stabat Mater, què, dedicà al seu protector el consort de la reina Francesc d'Assís, fou molt elogiat pels entesos. També són seves aquestes composicions: La cancion de amor; La sobrina del rector, Mambrú; El testamento azul (en col·laboració amb Francisco Asenjo Barbieri i Cristóbal Oudrid); Los titiriteros; El teatro en 1776; El carbonero de Subiza (paròdia d'El molinero de Subiza); El trono de Escocia (en col·laboració amb Manuel Fernández Caballero), El príncipe Lila amb lletra de Rafael Maria Liern i Cerach estrenada el 1872 i en la que debutà la cantant Manuela Moral,[1] Los cuatro sacristanes, la qual va obtenir un gran èxit; La bola negra i Mesa revuelta.

El seu germà Francisco Aceves Lozano, també era compositor.

Bibliografia modifica

Referències modifica

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 36, pàg. 896 (ISBN 84 239-4536-7)