Rafael Roca Ricart
Rafael Roca Ricart (Alaquàs, 1971) també conegut com a Rafael Roca o Rafa Roca és doctor en Filologia Catalana, professor de la Universitat de València, historiador de la literatura i la cultura, estudiós de la Renaixença valenciana i de la comarca de l'Horta Sud, especialment d'Alaquàs.[1][2][3]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 setembre 1971 (53 anys) Alaquàs (Horta Sud) |
Formació | Universitat de València |
Activitat | |
Ocupació | historiador |
Ocupador | Universitat de València |
Membre de |
És especialista en literatura del segle xix, específicament de Teodor Llorente[4] i Constantí Llombart; l'estudi de l'activitat cultural durant la Renaixença El valencianisme de la Renaixença li va valdre el Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta als Premis Literaris Ciutat d'Alzira.[1] També ha investigat les visites que feu el Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911). Ha publicat treballs a les revistes Afers, Anuari Verdaguer, Caplletra, Llengua & Literatura i Randa, i ha col·laborat en diverses obres col·lectives. És a més membre del Consell de Redacció de la revista Saó, de la Societat Verdaguer d'estudis literaris i col·laborador del Levante-EMV. Des de juny de 2022, és membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans.[1][2][5][6][7][8]
Ha impartit conferències i ha realitzat estudis i publicacions sobre la comarca de l'Horta Sud i llurs manifestacions culturals i festives, i ha estat president de l'Institut d'Estudis Comarcals de l'Horta Sud.[9][10][11][2]
L'any 2018 va ser guardonat amb el premi Castell d'Alaquàs, que reconeix la seua aportació a la recuperació de la història d'Alaquàs a través de la publicació Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, documentant manifestacions culturals com el Cant de la Carxofa" o la "Cordà.[2] L’any 2021 fou guardonat amb el premi Carxofa d’Honor que concedeix l’Associació d’Amics i Amigues del Cant de la Carxofa d’Alaquàs en atenció als seus estudis històrics sobre el cant del motet.[12]
Obra
modifica- 1994 Obra poètica, Jordi de Sant Jordi (Introducció i estudi crític a cura de Rafael Roca)[13]
- 2001 Escrits polítics 1866-1908, Teodor Llorente Olivares, (Edició a cura de Rafael Roca)[13]
- 2004 Teodor Llorente, el darrer patriarca[14]
- 2005 Constantí Llombart i el seu temps[14]
- 2006 Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana[14]
- 2006 Constantí Llombart. Poesies valencianes (edició a cura de Rafael Roca Ricart), AVL.
- 2007 Teodor Llorente i la renaixença valenciana[14]
- 2008 La Renaixença i la ruta del Cister: l'aplec de catalans, mallorquins i valencians a Poblet, Santes Creus, Valls i Tarragona (1882)[14]
- 2010 El valencianisme de la Renaixença[15]
- 2011 Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença[14]
- 2013 Teodor Llorente: obra valenciana completa (estudi i edició crítica a cura de Rafael Roca)[14][16]
- 2018: El sol de nostra glòria. La germanor cultural valencianocatalana a través d’un epistolari inèdit de Teodor Llorente (1865-1910)[17]
- 2019: Memorias de un viaje a Italia, d'Eduard López-Chavarri (estudi i edició a cura de Rafael Roca)[18]
- 2021: Viatge a Escandinàvia (1911), de Josep Sanchis Sivera (estudi i edició a cura de Rafael Roca)[19]
Premis
modifica- Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per El valencianisme de la Renaixença[1]
- Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis per Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana[1]
- Premi d'Assaig i Investigació Francesc Martínez i Martínez d'Altea, per La germanor cultural valencianocatalana a través d'un epistolari inèdit de Teodor Llorente (1865-1910)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «El Ciutat d'Alzira de Novel·la aposta per l'humor | llibresvalencians.com». www.llibresvalencians.com. Arxivat de l'original el 2015-11-26. [Consulta: 11 desembre 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «L'investigador Rafa Roca aconseguix un dels premis Castell d'Alaquàs 2018». Levante-EMV.
- ↑ Pensem. «Notícies per autor: Rafael Roca | Pensem». [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Teodor Llorente. Patriarca de la Renaixença». Avl.gva.es. Arxivat de l'original el 2015-10-04. [Consulta: desembre 2016].
- ↑ «Roca Ricart - Edicions bromera». www.bromera.com. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 11 desembre 2016].
- ↑ «Rafael Roca Ricart (Alaquàs, 1971)». Geliv.udl.cat. [Consulta: desembre 2016].
- ↑ «Un viatge boig per Europa d'una estrafolària família americana guanya l'Alzira de Novel·la». Linformatiu.com, 15-11-2010. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2010. [Consulta: desembre 2016].
- ↑ «Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Ajuntament d'Alaquàs. Premsa.L'alaquaser Rafa Roca imparteix la conferència "El Castell d'Alaquàs, bell element secular del paisatge de l'Horta"». www.alaquas.org. [Consulta: 13 desembre 2016].
- ↑ «Alaquàs celebra el decenni de l'obertura del Castell». El Punt Avui.
- ↑ Roselló Jaunzarás, Tomàs. «El palacete de Torrent: el chalet de la familia Giner-Cortina del arquitecto José Mª Manuel Cortina Pérez (1919-2009)» (en castellà). Uv.es. [Consulta: desembre 2016].
- ↑ Sena, Laura. «La Carxofa d’Alaquàs premia Levante-EMV» (en castellà), 03-09-2021. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ 13,0 13,1 «Catàleg de publicacions». Alfonselmagnanim.net, 2016. Arxivat de l'original el 2016-03-30. [Consulta: desembre 2016].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 «Roca Ricart, Rafael» (en anglés). Worldcat.org. [Consulta: desembre 2016].
- ↑ País, Ediciones El «El Premi Ciutat d'Alzira se rinde al humor de Biendicho» (en castellà). EL PAÍS, 13-11-2010.
- ↑ «Teodor Llorente: obra valenciana completa | Publicacions | Acadèmia Valenciana de la Llengua». www.avl.gva.es. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 11 desembre 2016].
- ↑ Roig, Vicent Simbor «Rafael Roca, «El sol de nostra glòria. La germanor cultural valencianocatalana a través d’un epistolari inèdit de Teodor Llorente (1865-1910)», Alacant, Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2018, 156 p.». Caplletra: revista internacional de filología, 69, 2020, pàg. 273–277. ISSN: 0214-8188.
- ↑ «Memorias de un viaje a Italia» (en castellà). Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, 01-10-2019. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ «Viatge a Escandinàvia. 1911». Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, 30-04-2021. [Consulta: 20 setembre 2022].