Rafael Taboada Mantilla

compositor espanyol

Rafael Taboada Mantilla (Puerto de Santa María, Cadis, 1838 - Luceni, Saragossa, 1914) fou un compositor espanyol, i el seu fill Joaquín (1870-1923) també fou compositor musical.

Infotaula de personaRafael Taboada Mantilla

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 juny 1837 Modifica el valor a Wikidata
El Puerto de Santa María (Província de Cadis) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r març 1914 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Luceni (província de Saragossa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereSarsuela Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsJoaquín Taboada Steger, Ricardo Taboada Steger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

IMSLP: Category:Taboada_y_Mantilla,_Rafael Modifica el valor a Wikidata

Fou un dels més afortunats mantenidors de l'anomenat genero Chico en l'últim terç del segle xix, i un dels primers cultivadors, sinó el primer, de l'opereta genuïnament espanyola, distingint-se també com a professor de cant.

Les seves obres principals són:

  • El mundo por dentro (1864);
  • El maestro fugatto; La enamorada del mar; Por cambiar de domicilio (1877);
  • Los bohemos (1878);
  • Teoria y práctica (1881);
  • Trabajar con fruto; El diabló en el molino (1881);
  • Angeles y serafines; Sin conocerse; Cante hondo (1882);
  • Enredos y compromisos; Fortuna te dé Dios... (1883);
  • ¡Al baile! (1884);
  • El señor de Rascati; Los diablos del dia (1885);
  • El señor gallina; Perico el de los palotes (1887);
  • El tio Vivo; Santanás en la abadía (1888);
  • Casa editorial, la primera obra teatral d'Arniches; Olla de grillos (1889);
  • Pretexto (1890);
  • El martes de carnaval (1891);
  • La meseta de los lobos (1892);
  • La viuda de González (1895);
  • Un gatito de Madrid; El Empecinado; Un cuento de Boccaccio; El laurel de oro, i De Salamanca à Madrid.

A més, va escriure més de 100 composicions per a cant i piano, notables per la seva fresca i forta inspiració, així com les obres didàctiques Teoria de la escritura musical y su interpretación (1870; Preceptos para el estudio del canto; Doce frases melódicas; Escuela nacional de Música y Declamación, su organización (Madrid, 1890), i Música elemental (Madrid, 1898).

Bibliografia modifica