Rafael Ventura Melià
Rafael Ventura Melià (Riola, Ribera Baixa, 1948 - València, 31 de gener de 2020) fou un periodista, narrador i poeta valencià.[1] S'inicià en el periodisme com a col·laborador de les revistes Albatros (1964) i Gorg (1971); després formà part de la redacció de la revista Valencia Semanal (1977-1980) amb Amadeu Fabregat,[2] i des del 1984 fou redactor de la secció de cultura del diari Levante fins a la seua jubilació.[2][3] El 1980 va guanyar el Premi Andròmina de narrativa amb la novel·la Àmbit perdurable.[2] A propòsit d'aquesta obra, la crítica ha assenyat l'ascendència proustiana del seu estil narratiu, mentre que una part de la seua poesia s'aproxima al to de Kavafis.[3] Al final de gener del 2000 va ser trobat mort en el pis del barri del Carme on havia viscut sol. Deixà en llegat la seua col·lecció bibliogràfica i els seus manuscrits i papers personals a la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu.[3][4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1948  Riola (Ribera Baixa) |
| Mort | 31 gener 2020 (71/72 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Ocupador | Valencia Semanal Levante-EMV |
Obres
modificaPoesia
modifica- Corrents de fons (1976)
- Senyals de vida (1980)
- Igual vol dir Itàlia (1982)
Narració
modifica- Atzucac (1972)
- La darrera tornada (1974)
- Àmbit perdurable (1981)
Referències
modifica- ↑ Iborra, Josep «Rafael Ventura Melià: Àmbit perdurable». L'Espill, núm. 12, hivern 1981, p. 140-142.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Martí, Joan Carles. «Adiós a Rafael Ventura Melià». Levante-EMV, 31-01-2020. [Consulta: 1r febrer 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Císcar, Pere. «Paraules de comiat per a Rafael Ventura Melià». Núvol, 15-06-2020. [Consulta: 4 agost 2024].
- ↑ «La Biblioteca Valenciana rep el fons documental i bibliogràfic de Rafael Ventura Melià». Actualitat diària, 19-02-2021. [Consulta: 4 agost 2024].
Enllaços externs
modifica- Tres poemes de Rafael Ventura Melià, Reduccions, núm. 13 (1981)
- Dos poemes de Rafael Ventura Melià en sèrieAlfa
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ignasi Riera i Gassiot Honorable míster R |
Premi Andròmina de narrativa 1981 |
Succeït per: Joan M. Monjo Ducat d'ombres |