Ramón Ferreñac
Ramón Ferreñac ([,,,?] 1763 - Possiblement Saragossa el 8 de desembre de 1832), fou organista i compositor de música clàssica aragonès.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1763  Saragossa (Espanya) |
| Mort | 8 desembre 1832 (68/69 anys) Saragossa (Espanya) |
| Dades personals | |
| Formació | Basílica del Pilar |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, mestre de capella, organista |
| Ocupador | Basílica del Pilar, organista (1785–1832) Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor, mestre de capella (1781–1786) |
| Alumnes | Nicolás Ledesma i Valentín Metón |
Biografia
modificaFill de Manuel Ferreñac, fagotista i entonador de l'orgue de la Basílica del Pilar de Saragossa, se suposa que s'educà musicalment en el col·legi d'infants del Pilar, on, a més el seu pare era professor. Inicià la seva carrera musical com a mestre de capella i organista de la catedral d'Osca. El 15 de desembre de 1785 fou nomenat mestre de capella del Pilar de Saragossa, va compondre nombroses composicions del gènere religiós i una de caràcter didàctic titulada Llave de la modulación extraña, més un quadern d'exercicis per a orgue. Un any després va anunciar que el capítol de la catedral de Jaén li havia nomenat mestre de capella, per fer pressió. En conseqüència se li va oferir el lloc i la dotació de 170 sous del primer organista, després de la jubilació del seu titular Tomàs o Joaquín Soriano. No hi ha moltes més notícies seves fins a la seva mort, a part que va peritar l'òrgan de l'església de Sant Pau de Saragossa i va inaugurar l'orgue de la catedral de Calahorra.
Les seves composicions són molt elogiades tant per la seva solida tècnica com per la seva inspiració.
Obra
modificaFerreñac és autor de dos tractats de música, el conegut Método teórico-práctico para aprender a acompañar con el bajo numerado y sin numerar y el Llave de la modulación extraña.
Ha estat elogiat pels seus sonates a dos i quatre mans per musicòlegs de la talla d'Antonio Lozano i Felipe Pedrell. Segons l'opinió d'Hilarión Eslava, va ser el fundador d' "una prestigiosa escola organística a Saragossa". Per a González Valle, «les composicions que es conserven d'aquest mestre són autògrafes. Al costat de les seves composicions per a orgue en estil contrapuntístic, es troben altres, en major nombre, d'estructura formal i melòdica totalment modernes, com els seus sonates per a orgue a quatre mans. Els temes d'aquestes composicions modernes estan inspirats en melodies i aires de gust popular regional. La majoria de les seves sonates estan treballades formal i temàticament com a veritables simfonies clàssiques». Les seves obres reflecteixen una gran formació acadèmica. Va compondre sonates per a orgue a quatre mans que són considerades úniques en el seu gènere. A aquestes obres cal unir les composicions per a dos òrgans, els dos grups formen una música plenament incorporada al seu temps, classicista, inspirada en melodies i aires populars regionals.
Un segon grup d'obres les representen les realitzades per a orgue, que són més aviat barroques, imitatives i repetitives, d'un estil sever i tradicional.
La majoria de les seves composicions es conserven a l'Arxiu de la Catedral de Saragossa. Va escriure sobretot obres per a orgue: Sonata en Sol Major, Sonata per a orgue de 8è to, Sonata de dos òrgans per a la festivitat de la Mare de Déu del Pilar, Sonata de quatre mans per a orgue, i també algunes peces de caràcter religiós per a veus i orquestra com la Missa Pastorela, Alleluia Beatus Vir, Miserere mei Deus.
El manuscrit conservat a l'Arxiu de Música de les Catedrals de Saragossa, totalment dedicat a composicions de Ferreñac té 278 pàgines. Hi ha dos grans grups dins la seva obra: un el constitueixen íntegrament obres en estil imitatiu, sever tradicional, aferrat a el món del barroc. Formalment es correspon amb tota la col·lecció de partits, versos, passos, plens. Lozano, que es referirà a ell com «un dels més aclarits del seu temps», aboca els seus màxims elogis sobre aquest grup. El segon, plenament incorporat en el progrés (classicisme), correspon a les sonates a quatre mans i a les peces per a dos òrgans.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàg. 918. (ISBN 84-239-4523-5)