Ramón Gotarredona Prats
Ramón Gotarredona Prats (Eivissa, 1898 - Palma, 14 d'octubre de 1968) va ser un militar eivissenc, cap de l'Estat major de l'Exèrcit de Terra durant el franquisme.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1898  Eivissa (Balears) |
| Mort | 14 octubre 1968 (69/70 anys) Palma (Mallorca) |
 Governador general Possessions espanyoles al Nord d'Àfrica | |
| 21 novembre 1963 – 10 setembre 1964 ← Alfredo Galera – Cástor Manzanera Holgado (en)  → | |
 Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra | |
| 25 octubre 1962 – 13 juliol 1963 ← Valero Valderrábano Samitier – Rafael Cavanillas Prósper → | |
 Capità general de Canàries | |
| 21 setembre 1961 – novembre 1962 ← Alfredo Erquicia – José Héctor Vázquez → | |
 Comandant general de Melilla | |
| 21 març 1957 – 21 setembre 1961 | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra del Rif i Guerra Civil espanyola |
Premis | |
Biografia modifica
Nascut a Eivissa en 1898, va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo en 1913[2] Es va llicenciar amb el rang de capità, ocupant diverses destinacions en la península i el nord d'Àfrica. Va arribar a participar en la guerra del Marroc. En 1936, a l'esclat de la Guerra civil, es va unir a les forces revoltades.[2] El novembre de 1937 va ser nomenat cap d'Estat Major de la 1a. Divisió de Navarra,[3] amb la qual va participar en les batalles de Terol, Aragó i Llevant.
Durant la Dictadura franquista va continuar la seva carrera militar, exercint diversos llocs. Considerat una persona de caràcter estricte i tendències germanòfiles,[4] durant la seva etapa com a comandant general de Melilla va adquirir fama per les seves obsessions i per la seva vehemència verbal en el tracte als seus subordinats.[5] En 1961 va ser nomenat Capità general de Canàries, assumint el comandament de totes les forces de terra, mar i aire de l'arxipèlag. Va aconseguir el rang de tinent general.
En 1962 va ser nomenat Cap d'Estat Major de l'Exèrcit de Terra, a les ordres del ministre de l'Exèrcit. En aquest període va mantenir nombrosos conflictes en el ministeri a causa de la seva vehemència verbal.[6] En 1963 seria substituït pel general Rafael Cavanillas Prosper.[6] Durant algun temps també va arribar a dirigir la revista Ejército.[7]
Va morir a l'hospital militar de Palma el 14 d'octubre de 1968.[8]
Referències modifica
- ↑ Ramón Gotarredona Prats a l'Enciclopèdia d'Eivissa i Formentera
- ↑ 2,0 2,1 «El primer teniente general de las Pitiusas», Periódico de Ibiza (7 de noviembre de 2016)
- ↑ Engel, 2000, p. 7.
- ↑ Vinuesa Parral, 2006, p. 80.
- ↑ Cardona, 2001, p. 207.
- ↑ 6,0 6,1 Cardona, 2003, p. 326.
- ↑ Cardona, 2001, p. 284.
- ↑ «Esquelas. Don Ramón Gotarredona Prats», ABC (17 d'octubre de 1968), pág. 124