Ramir Bruguera Borràs
Ramir Bruguera Borràs (Reims, 1908 – Perpinyà, 2004) fou un ebenista i membre actiu de la junta del Centre Fraternal, fou un aficionat a la fotografia i formà part del Comité Popular Antifeixista. Durant la Guerra Civil treballà als Talleres Trill. El 1938 marxà a França, des d'on pogué ajudar els refugiats palafrugellencs. El 1939 va ser fet presoner pels alemanys, però es va poder escapar.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1908  Reims (França) |
| Mort | 2004 (95/96 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Activitat | |
| Ocupació | ebenista |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
Biografia modifica
Va néixer a França l'any 1908, fill de pares palafrugellencs (Joan Bruguera Cateura i Maria Borràs Balmaña); la seva professió era la d'ebenista a can Josep Poch Parals, on feia mobles.[1] Va ser un dels fundadors del Bloc Obrer i Camperol a Palafrugell (quan tenia 17 o 18 anys). Membre actiu de la junta del Centre Fraternal, va realitzar un catàleg de la biblioteca junt amb Rafael Regualta. Aficionat a la fotografia, són seves les fotografies de la inauguració de l'exposició d'artistes comarcals a l'Escola d'Arts i Oficis, entre d'altres. Participa de l'activitat cultural del seu temps i figura a la fotografia del Palafrugell Cocktail (1927).[2]
El fet de ser ciutadà francès, el feu anar a França el 1928, a l'edat de 20 anys, per fer el servei militar. Quan va tornar, ja no va trobar la feina de can Josep Poch, però es va assabentar que faltava gent a Can Trill.[1]
En esclatar la Guerra Civil formà part del Comitè Popular Antifeixista. Durant la guerra continuà treballant a Can Trill, però, amb la nacionalització de la indústria, el taller començà a produir espoletes per a obusos. Malgrat això, la feina de Ramir continuava sent amb fusta: feia caixes per a 10 o 12 espoletes.[1] Va marxar a França el Nadal de 1938 i s'establí a Perpinyà. Acabada la Guerra Civil, gràcies a la seva condició de ciutadà francès, ajuda a refugiats palafrugellencs que es troben internats en els camps de concentració i manté correspondència amb ells i/o els seus familiars. Participà activament en l'establiment a França o en el retorn a Espanya de bon nombre d'exiliats.
El setembre de 1939 va ser mobilitzat per l'exèrcit francès que lluitava contra Alemanya. Va ser fet presoner pels alemanys i internat a Chalon-sur-Saône. Aconseguí escapar i tornà a casa seva a Perpinyà on hi va romandre fins que, a través de la resistència francesa, s'assabentà que els alemanys el buscaven. Es traslladà a viure a Bellcaire, departament de l'Aude, fins al final del conflicte quan es va tornar a traslladar a Perpinyà. Va mantenir la relació amb Palafrugell, on tenia una residència que solia ocupar els estius. Morí a Perpinyà l'octubre de 2004; la seva família va complir la seva voluntat i les seves cendres van ser escampades a Tamariu.[2]
El seu fons documental es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.[2]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gaitx 2007: p. 164-173
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Fons documental de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 6 agost 2014].
Bibliografia modifica
- ALMAGRO, Alba. Els maquis de Palafrugell[Enllaç no actiu]. Premis Mestre Sagrera 2002.
- GIL, Miquel. “Creuar la frontera”, dins Dominical, Diari de Girona, 28 d'agost de 1994.
- LLADÓ, Antoni. “Conversa amb Ramir Bruguera. Carta dels camps de concentració del sud de França”, dins Revista de Palafrugell Arxivat 2012-08-31 a Wayback Machine., núm. 59. setembre 1998.
- MAYOLA, M. Teresa. “Recordant Ramir Bruguera”, dins Revista de Palafrugell Arxivat 2012-08-31 a Wayback Machine., núm. 134. desembre 2004.
- SAURÍ, M. Concepció. “L'exili del 1939”, dins Revista de Palafrugell, núm. 163. maig 2007.
- TURRÓ, Jordi. “Ramir Bruguera. La vida d'un palafrugellenc entre dues guerres”, dins Revista de Palafrugell Arxivat 2012-08-31 a Wayback Machine., núm. 134. desembre 2004.
- VILA, Pep. “Dues cartes del periodista Eugeni Xammar (1943)”, dins Revista de Girona, núm. 184. setembre-octubre 1997.
- GAITX MOLTÓ, Jordi. XVI Premi Pere Lloberas. L'exili del Baix empordà al 1939, 2007, p. 164-173 [Consulta: 21 agost 2012].