Ramir Lorenzale i Rogent
pintor català
Ramir Lorenzale i Rogent (Barcelona, 29 de gener de 1859[1] - Barcelona, 27 de desembre de 1917[2]) fou un pintor fill i deixeble del pintor Claudi Lorenzale.[3][4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1859  Barcelona |
| Mort | 1917 (57/58 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor |
| Professors | Claudi Lorenzale i Sugrañes |
| Família | |
| Pare | Claudi Lorenzale i Sugrañes |
Biografia modifica
Va néixer al carrer Conde del Asalto (actualment Nou de la Rambla) de Barcelona, fill de Claudi Lorenzale i Sugrañes i de Maria Rogent i Amat, ambdós naturals de Barcelona. Es va formar a l'Escola de Belles Arts de Llotja i a París, i conreà la pintura decorativa, dins un realisme anecdòtic. Realitzà els plafons per al sostre del prosceni del Gran Teatre del Liceu, actualment desapareguts.
L'any 1882 va ser un dels pintors convidats a la primera exposició de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.[5]
Referències modifica
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1859, llibre 1r, foli 148, número de registre 591.
- ↑ «Necrológicas». La Vanguardia, 28-12-1917, pàg. 8.
- ↑ «Ramir Lorenzale i Rogent». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mas i Peinado, Ricard: Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929). Parsifal Edicions, Barcelona, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 18.
- ↑ Diario de Sabadell, 09-05-1882, p. 1.4.