Ramon Ferrerons Ruiz (nom de ploma: Ramon Ferrerons), nat a Barcelona el 24 d’octubre de 1951, és escriptor i historiador de formació autodidacta.[cal citació]

Infotaula de personaRamon Ferrerons
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)

Va publicar els seus dos primers llibres el 1981: una biografia i una novel·la curta, que ja prefiguraven els dos eixos principals al voltant dels quals giraria la seva tasca en endavant: la literatura –narrativa, poesia...– i la història en el seu doble vessant de divulgació i recerca. Se’l coneix també com a lexicògraf, en especial per la redacció del Primer Diccionari General i Etimològic de la Llengua de Signes Catalana.[1]

Reparteix el temps de què disposa entre tasques pròpies de creació i la publicació al seu blog Les lletres i la vida, actiu des de desembre de 2011, de posts, entre informatius, didàctics i humorístics, que tracten d’assumptes compresos en els mateixos camps temàtics. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.[cal citació]

Obres modifica

Història (assaig i biografia)

Novel·la

Lingüística

  • 2001. Els futbolistes del Barça i el seu àlies gestual. 100 anys de rebatejos per la comunitat sorda catalana. (Coautor. Inèdit)
  • 2011. Primer Diccionari General i Etimològic de la Llengua de Signes Catalana, 2 vols. ISBN 9788499841137 (obra completa)
  • 2017. 53 males maneres de riure's d'algú o posar-lo a parir en Llengua de Signes Catalana. (Coautor.) ISBN 9788461795611

Premis [cal citació] modifica

  • 1975: II certamen literari Sagrera (primer premi de poesia) per Poemes a preu fet. (Inèdit.)
  • 1981: Premi d'assaig Joaquín Costa. Unión Aragonesa del Libro (coautor. Finalista) per El Esquinazau. Perfil de un luchador
  • 1981: I premi Treball de narrativa en castellà (primer premi) per La belada[2]
  • 2004: Primer premi Fundació Illescat per la identificació del dibuix de Francisco de Goya Las cifras de la mano[3]
  • 2018: XXII Premi de poesia Alella a Maria Oleart (menció especial) pel recull Vent que no xiula. (Inèdit.)

Referències modifica

  1. 3Cat «L'escriptor Ramon Ferrerons publica el 'Primer diccionari general i etimològic de la Llengua de Signes Catalana'». Notícies 3/24, 22-12-2011.
  2. Broch, Àlex «Primer premi Treball de narrativa». Avui, 09-07-1981, p. 25.
  3. Aragay, Ignasi «L'Any Goya ha obviat la sordesa del pintor». Avui, 16-03-1997, p. 52.