Ramon III de Ribagorça
Comte de Ribagorça s. X
(S'ha redirigit des de: Ramon II de Ribagorça)
Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).[1][2] El 956 va impulsar altre cop el vell projecte del seu avi Ramon II de crear un bisbat propi als comtats de la família. Finalment va aconseguir una seu que es va establir a Roda d'Isàvena però el Bisbat de Roda de Ribagorça quedà limitat només al comtat de la Ribagorça, sense el Pallars.[3] Un dels seus fills en fou el bisbe.[1] Alguna historiografia l'ha citat a vegades com a Ramon II.[4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle X  |
| Mort | 970 (Gregorià) |
| Comte de Ribagorça | |
| 955 (Gregorià) – 970 (Gregorià) ← Bernat I de Ribagorça – Unifred de Ribagorça → | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Família | |
| Família | Casal de Pallars |
| Cònjuge | Garsenda d'Armanyac |
| Fills | Odesind de Ribagorça, Isern de Ribagorça, Tota de Ribagorça, Arnau de Ribagorça, Unifred de Ribagorça, Ava de Ribagorça |
| Pares | Bernat I de Ribagorça i Toda Galindes |
Orígens familiars modifica
Fill del comte Bernat I de Ribagorça i Toda d'Aragó. Era net per part de mare de Galí III d'Aragó.
| 8. Llop I de Bigorra | ||||||||||||||||
| 4. Ramon II de Pallars i Ribagorça | ||||||||||||||||
| 9. Faquilena de Roergue | ||||||||||||||||
| 2. Bernat I de Ribagorça | ||||||||||||||||
| 10. Asnar Dató | ||||||||||||||||
| 5. Guinegenta | ||||||||||||||||
| 11. ? | ||||||||||||||||
| 1. Ramon III de Ribagorça | ||||||||||||||||
| 12. Asnar II | ||||||||||||||||
| 6. Galí III | ||||||||||||||||
| 13. Ènnega de Pamplona | ||||||||||||||||
| 3. Toda d'Aragó | ||||||||||||||||
| 14. Garcia I de Gascunya | ||||||||||||||||
| 7. Acibel·la de Gascunya | ||||||||||||||||
| 15. Aimena de Perigord | ||||||||||||||||
Núpcies i descendents modifica
Es casà amb Garsenda d'Armanyac, filla del comte Guillem d'Armanyac. D'aquesta unió nasqueren:
- l'infant Unifred de Ribagorça (?-979), comte de Ribagorça
- l'infant Arnau de Ribagorça (?-990), comte de Ribagorça
- l'infant Isern de Ribagorça (?-1003), comte de Ribagorça
- la infanta Ava de Ribagorça (a 945-d 995), casada vers el 970 amb el comte Garcia I de Castella[5]
- la infanta Toda de Ribagorça (?-1011), comtessa de Ribagorça i casada amb Sunyer I de Pallars
- l'infant Odissén o Odesind de Ribagorça, bisbe de Roda
| Precedit per: Bernat I |
Comte de Ribagorça 955-970 |
Succeït per: Unifred de Ribagorça |
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Mestre, 1998: p. 919, entrada: "Ribagorça, comtat de"
- ↑ «Ramon III de Ribagorça». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ B. de Riquer (dir.), 1998: p. 161
- ↑ B. de Riquer (dir.), 1998: p. 191
- ↑ Martínez Díez, Gonzalo. El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la leyenda (en castellà). vol.1. Marcial Pons Historia, 2005, p. 459. ISBN 8495379945.
Bibliografia referenciada modifica
- de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història: Política, Societat i Cultura dels Països Catalans Volum 2 La formació de la societat feudal segles VI-XII. Enciclopèdia Catalana, 1998, p. 426 p.. ISBN 84-7739-980-8.
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 885 entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça". ISBN 84-297-3521-6.
- de Riquer i Permanyer, Borja (director). Història: Política, Societat i Cultura dels Països Catalans Volum 2 La formació de la societat feudal segles VI-XII. Enciclopèdia Catalana, 1998, p. 426 p.. ISBN 84-7739-980-8.