Galí II Asnar

comte d'Aragó
(S'ha redirigit des de: Galí III)

Galí II Asnar (? - 922) fou comte d'Aragó (ca. 893-922).[1][2]

Infotaula de personaGalí II Asnar
Galindo II Aznarez, V conde de Aragón.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Mort922 Modifica el valor a Wikidata
Comte d'Aragó
893 (Gregorià) – 922 (Gregorià)
← Asnar II Galí d'AragóAndregot Galindes → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióGovernant Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaGalíndez Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAcibel·la de Gascunya
Sança Garcés Modifica el valor a Wikidata
FillsToda Galindes
Andregot Galindes
Miró Galindes
Redempt Galindes
Belasquita Galindes Modifica el valor a Wikidata
ParesAsnar II Galí d'Aragó Modifica el valor a Wikidata i Ònnega Garcés Modifica el valor a Wikidata

Va ser fill i successor del comte Asnar Galí II i d'Ònnega Garcés.[3]

Està documentat exercint com a comte des del 893,[3] data tradicional en què es data la mort del seu pare. Protegit dels atacs del valí d'Osca, Muhàmmad al-Tawil, amb qui tenia vincles familiars, durant el seu mandat va incorporar al comtat la meitat oriental de la vall de l'Aragó, les valls d'Atarés i Aucumer i el camp de Jaca. Es considera que durant el seu govern el comtat d'Aragó va deixar de ser independent i va passar a dependre del regne de Pamplona, tot i que es desconeix en quin moment exacte. En tot cas, es va respectar el càrrec de Galí II, que va continuar sent comte fins a la seva mort, l'any 922.[4]

Es va casar dues vegades. En primeres núpcies amb Acibel·la, filla del comte Garcia Sanxes de Gascunya. D'aquest matrimoni en van néixer Toda, el bisbe Redempt i Miró. En segones núpcies es va casar amb Sança Garcés, filla del cabdill vascó Garcia Ximenes, de qui van néixer Belasquita i Andregot.[3][1]

En termes generals, es considera que el comtat d'Aragó va passar definitivament al regne de Pamplona a través del matrimoni de la seva filla Andregot amb Garcia Sanxes I.[2][3] Segons Julia Pavón, amb l'herència es va aplicar una reptura de la successió familiar mitjançant l'encomanament de la noblesa local a un nou senyor, Sanç I de Pamplona, quelcom que explicaria, d'altra banda, perquè el comtat d'Aragó va mantenir la seva imatge tradicional d'entitat política separada de la resta del regne, amb el grup nobiliari o barons aragonesos.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Galindo II Aznárez» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 23 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 «Galí II Asnar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Galindo Aznar II» (en castellà). Gran Enciclopedia de Navarra. Fundación Caja Navarra. [Consulta: 23 gener 2021].
  4. 4,0 4,1 Pavón Benito, Julia. «Galindo II Aznar» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 23 gener 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galí II Asnar