Sança Garcés

noble pamplonesa, filla de Garcia Ximenes

Sança Garcés (ss. IX-X) va ser una noble pamplonesa, comtessa consort d'Aragó.

Infotaula de personaSança Garcés
Biografia
Floruitsegle IX Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia Ximena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeÈnnec Fortúnez
Galí II d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
FillsFortuny Ènnec
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Ènnec Fortúnez)
Àurea Ènnec
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Ènnec Fortúnez)
Lloba Ènnec
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Ènnec Fortúnez)
Asnar Galindes
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Galí II d'Aragó)
Andregot Galindes
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Galí II d'Aragó)
Belasquita Galindes d'Aragó
 (OOjs UI-like kinship-progressive-black.svg Galí II d'Aragó) Modifica el valor a Wikidata
ParesGarcia Ximenes Modifica el valor a Wikidata  i Ònnega Rebelle de Sangüesa Modifica el valor a Wikidata
GermansXimeno Garcés de Pamplona, Sanç Garcés I de Pamplona i Ènnec Garcés Modifica el valor a Wikidata

Va ser filla del magnat pamplonès Garcia Ximenes i de la seva primera muller, Ònnega Rebelle de Sangüesa.[1][2] Es va casar en primeres núpcies amb Ènnec, fill del monarca Fortuny Garcés (882-905); d'aquest matrimoni en van néixer Fortuny, Òria i Lloba. En segones núpcies es va casar amb Galí II Asnar, darrer comte privatiu d'Aragó.[1] Del segon matrimoni en van néixer Andregot, casada el rei Garcia Sanxes I de Pamplona, donant-se un fort cas d'endogàmia, atès que Sança era germanastra del pare del monarca, Sanç Garcés I;[3] la segona filla, Belasquita, es va casar amb un noble local, Íñigo López de Estigi y Celigueta, la descendència de la qual se'n té constància fins a 991, en un document del monestir de Leire, on s'esmenta a la seva neta, Sança de Celigueta.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Sancha Garcés» (en castellà). Gran Enciclopedia de Navarra. Fundación Caja Navarra. [Consulta: 25 gener 2021].
  2. «Sancha Garcés» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 25 gener 2021].
  3. Cañada Palacio «Endogamia en la dinastía regia de Pamplona (siglos IX-XI)». Príncipe de Viana, any 48, núm. 182, 1987, pàg. 781-788.
  4. Cañado Palacio, Fernando «El círculo nobiliario y la «familia regis» en la monarquía pamplonesa hasta el s. XI». Príncipe de Viana. Anejo, 1988, pàg. 20.