Sança Garcés

noble pamplonesa, filla de Garcia Ximenes

Sança Garcés (ss. IX-X) va ser una noble pamplonesa, comtessa consort d'Aragó.

Plantilla:Infotaula personaSança Garcés
Biografia
Família
FamíliaDinastia Ximena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeÈnnec Fortúnez
Galí II d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
FillsFortuny Ènnec
 () Ènnec Fortúnez
Àurea Ènnec
 () Ènnec Fortúnez
Lloba Ènnec
 () Ènnec Fortúnez
Asnar Galindes
 () Galí II d'Aragó
Andregot Galindes
 () Galí II d'Aragó
Belasquita Galindes d'Aragó
 () Galí II d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
ParesGarcia Ximenes Modifica el valor a Wikidata  i Ònnega Rebelle de Sangüesa Modifica el valor a Wikidata
GermansXimeno Garcés de Pamplona
Sanç Garcés I de Pamplona
Ènnec Garcés Modifica el valor a Wikidata

Va ser filla del magnat pamplonès Garcia Ximenes i de la seva primera muller, Ònnega Rebelle de Sangüesa.[1][2] Es va casar en primeres núpcies amb Ènnec, fill del monarca Fortuny Garcés (882-905); d'aquest matrimoni en van néixer Fortuny, Òria i Lloba. En segones núpcies es va casar amb Galí II Asnar, darrer comte privatiu d'Aragó.[1] Del segon matrimoni en van néixer Andregot, casada el rei Garcia Sanxes I de Pamplona, donant-se un fort cas d'endogàmia, atès que Sança era germanastra del pare del monarca, Sanç Garcés I;[3] la segona filla, Belasquita, es va casar amb un noble local, Íñigo López de Estigi y Celigueta, la descendència de la qual se'n té constància fins a 991, en un document del monestir de Leire, on s'esmenta a la seva neta, Sança de Celigueta.[4]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 «Sancha Garcés» (en castellà). Gran Enciclopedia de Navarra. Fundación Caja Navarra. [Consulta: 25 gener 2021].
  2. «Sancha Garcés» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fondo Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 25 gener 2021].
  3. Cañada Palacio «Endogamia en la dinastía regia de Pamplona (siglos IX-XI)». Príncipe de Viana, any 48, núm. 182, 1987, pàg. 781-788.
  4. Cañado Palacio, Fernando «El círculo nobiliario y la «familia regis» en la monarquía pamplonesa hasta el s. XI». Príncipe de Viana. Anejo, 1988, pàg. 20.