Garcia Sanxes I de Pamplona

Garcia Sanxes I de Pamplona, també anomenat Garcia III de Pamplona i II d'Aragó (919 - 970), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (925-970).[1]

Plantilla:Infotaula personaGarcia Sanxes I de Pamplona

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement919 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Regne de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 970 Modifica el valor a Wikidata (50/51 anys)
Navarra (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSan Esteban de Deyo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Rei de Nájera
931 – 970 (Gregorià)
← Ximeno Garcés de PamplonaSanç Garcés II de Pamplona → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernant Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRegne de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte consort d'Aragó (934–940)
Rei de Nájera (923–925) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Ximena Modifica el valor a Wikidata
CònjugeTeresa de Lleó (942–957)
Andregot Galindes (933–942), nul·litat matrimonial Modifica el valor a Wikidata
FillsRamiro Garcés de Viguera
 () Garcia Sanxes I de PamplonaTeresa de Lleó
Sanç Garcés II de Pamplona
 () Garcia Sanxes I de PamplonaAndregot Galindes
Urraca Garcés de Pamplona
 () Garcia Sanxes I de PamplonaTeresa de Lleó Modifica el valor a Wikidata
ParesSanç Garcés I de Pamplona Modifica el valor a Wikidata  i Toda de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
GermansBelasquita Sanxes de Pamplona
Sança Sanxes
Ònnega Sanxes
Urraca Sanxes Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Fill del rei Sanç I de Navarra i la reina Toda de Navarra, neta de Fortuny Garcés.

Ascens al tron

modifica

A la mort de Sanç Garcés l'11 de desembre de 925, va ser reconegut com a rei de Pamplona amb sis anys sota la tutela del seu oncle Ximeno, que va assumir el govern del regne mentre va durar la minoria de Garcia. Aquesta va ser la primera vegada a la península ibèrica que es reconeixia el dret al tron d'un menor. No obstant això, a la mort del seu oncle el 931, un altre germà anomenat Ènnec va ocupar la regència, i probablement va intentar prendre el control del regne prescindint dels drets del seu nebot, però la crisi va ser breu i gràcies a les fructíferes gestions de Toda, mare de Garcia, així com la mediació personal del califa Abd-ar-Rahman III, la situació va ser controlada de nou i es va aconseguir restablir al rei al tron.[2]

Finalment, l'antiga reina va exercir la regència de forma molt reeixida, demostrant excel·lents dots de comandament i la diplomàcia. A causa de la personalitat absorbent de la regent, arribada a la majoria d'edat Garcia Sanxes, el rei va continuar subordinat a la seva mare, però la seva intervenció constant en els assumptes d'estat van permetre que el regne de Pamplona esdevingués un dels estats cristians clau de la política peninsular, tant en la successió del regne de Lleó com en la lluita contra l'Islam.[2]

Tres germanes de Garcia II Sanxes van casar-se amb reis de Lleó. Urraca de Pamplona amb Ramir II, Sança de Pamplona amb Ordoni II i Ònnega de Pamplona amb Alfons IV. Per aquesta raó els navarresos van intervenir en les guerres civils del Regne de Lleó. Al morir Ramir II, els navarresos van mediar, ajudant la reina Toda al seu net Sanç I de Lleó a ocupar el tron, i quan és expulsat pel seu altre net Ordoni IV el dolent, la reina mare intercedeix perquè Abderramà III ajudi a Sanç I a recuperar el tron.

El 939 va participar en la coalició formada per Ramir II de Lleó, el comte castellà Ferran González i tropes asturianes i gallegues que van obtenir una gran victòria sobre el cabdill musulmà a la batalla de Simancas. El 942, Garcia Sanxes I de Pamplona fou derrotat per l'exèrcit musulmà de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que recuperà les penyes de Sen i Men, i novament, ara amb el suport de les tropes castellanes de Ferran González, derrotat el 5 d'abril a la batalla de Tudela.[3]

El 961 va participar en les disputes entre el comtat de Castella i el comtat d'Aragó i va capturar Ferran González, però es va negar a entregar-lo als musulmans.

Comtat d'Aragó

modifica

El seu casament amb Andregot Galindes, hereva legítima del comtat d'Aragó, va posar fi a les tensions entre el Regne de Navarra i el comtat aragonès. El pare de Garcia II Sanxes I va aprofitar la debilitat de Galí III d'Aragó per ocupar part del regne i després va ignorar els drets legítims d'Andregot. Gràcies a aquest matrimoni es va produir la unió entre el comtat d'Aragó i el Regne de Navarra.

Núpcies i descendents

modifica

En primeres núpcies es va casar el 925 amb Andregot Galindes, filla de Galí III d'Aragó. D'aquesta unió nasqué:

En segones núpcies es casà vers el 943 amb Teresa de Lleó, filla de Ramir II de Lleó. D'aquesta unió nasqueren:


Garcia II Sanxes I va morir el 22 de febrer de l'any 970 i fou succeït pel seu fill gran.

Referències

modifica

Bibliografia

modifica


Precedit per:
Sanç I
Rei de Pamplona
amb Ximeno II (925-931)
925-970
Succeït per:
Sanç II
Rei de Viguera
Nova creació
Succeït per:
Ramir de Viguera
Precedit per:
Andregot Galindes
Comte d'Aragó
925-970
Succeït per:
Sanç II Abarca