Alfons IV de Lleó
Alfons IV de Lleó, dit el Monjo (ca. 899 - 933), fou rei de Lleó (925-931) i rei de Galícia (929-931).
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement |
899 (Gregorià) Galícia |
| Mort |
agost 933 (Gregorià) (33/34 anys) Q6021337  |
| Lloc d'enterrament | Basílica de Sant Isidoro de Lleó |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | Rei |
| Altres | |
| Títol | Llista de reis de Lleó |
| Família | Dinastia asturlleonesa |
| Cònjuge | Ònnega de Pamplona |
| Fills | Ordoni IV de Lleó |
| Pares | Ordoni I de Galícia, Elvira Menéndez |
| Germans | Ramir II de Lleó i Sanç Ordoni |
 | |
Orígens familiarsModifica
Fill d'Ordoni II de Lleó, va ocupar el tron de Lleó un cop acabada la Guerra civil lleonesa entre els seus germans i el seu cosí Alfons Froilaz, el qual el 925 s'havia apoderat del tron lleonès. Ell i els seus germans, que havien rebut suport del rei Sanç I de Navarra, havien aconseguit restablir el domini sobre els territoris del seu pare, però la sobirania del regne estava molt fragmentada, ja que el seu germà Sanç Ordoni regnava a Galícia i l'altre germà, Ramir, ho feia a Portugal.
Núpcies i descendentsModifica
El 923 es casà amb Ònnega de Pamplona, filla de Sanç I de Navarra. D'aquest matrimoni tingué:
- l'infant Ordoni IV de Lleó (v 926-962), rei de Lleó
- l'infant Alfons de Lleó, mort jove
Renúncia al tronModifica
El 929 morí el seu germà Sanç Ordoni, per la qual cosa rebé en herència el Regne de Galícia, ja que Sanç havia mort sense hereus. El 931, amb la mort d'Ònnega de Pamplona, va renunciar al tron lleonès i el va cedir al seu germà Ramir II, retirant-se a un monestir.
Penedit després, va intentar de recuperar el poder mitjançant les armes, però fou vençut pel seu germà, que va ordenar que li traguessin els ulls i el tanquessin a la presó, morint el 933.
| Precedit per: Alfons Froilaz |
Rei de Lleó 925–931 |
Succeït per: Ramir II |
| Precedit per: Sanç Ordoni |
Rei de Galícia 929–931 |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alfons IV de Lleó |