Sanç Ordoni (c. 896 - 929) va ser un aristòcrata lleonès, fill primogènit d'Ordoni II de Lleó, que va intitular-se breument rei de Lleó a la mort del seu pare i que, després de lluites amb els seus germans, va acabar refugiant-se a Galícia, on va ser rei del 926 al 929.

Plantilla:Infotaula personaSanç Ordoni
Biografia
Naixementc. 896 Modifica el valor a Wikidata
Mort929 Modifica el valor a Wikidata (32/33 anys)
SepulturaCastrelo de Miño Modifica el valor a Wikidata
Monarca de Galícia
926 – 929
← Alfons FroilazAlfons IV de Lleó → Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Galícia Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia asturlleonesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeGoto Muñiz Modifica el valor a Wikidata
ParesOrdoni II de Lleó Modifica el valor a Wikidata  i Elvira Menéndez (presumiblement) Modifica el valor a Wikidata
GermansAlfons IV de Lleó
Ramir II de Lleó Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Es desconeix la data de naixement exacta, probablement va néixer el 896-898. Està documentat per primera vegada en una donació el 30 de maig de 912.[1][2] Va ser el fill primogènit d'Ordoni II de Lleó,[2] i tradicionalment se l'ha considerat fill de la reina Elvira Menéndez, tot i que segons Salazar, aquesta filiació presenta diversos problemes que fan pensar que tal vegada es tracta del fill d'un primer matrimoni no documentat.[1]

A la mort del seu pare, el 924, Sanç va començar a titular-se rei, tanmateix, no és fins a la mort del seu oncle, Fruela II, que regnava a Astúries, succeïda el juny del 925, quan es produeix la divisió del regne entre ell i els seus germans Alfons i Ramir. Tradicionalment es va considerar que el repartiment va ser amistós: que Sanç va quedar-se amb Galícia, Alfons amb Lleó i Zamora, Ramir les terres de Portucale i el seu cosí, Alfons Froilaz, va quedar-se amb Astúries.[2] Aquesta versió amistosa es contradita per l'historiador andalusí Ibn Hayyan, va haver un conflicte entre els germans: d'antuvi Sanç volia ser el successor d'Ordoni II i fer-se coronar rei, tanmateix, va trobar l'oposició del seu germà Alfons, que tenia el suport del seu sogre, Sanç Garcés de Pamplona i els seus cosins Alfons, Ramir i Ordoni Froilaz, fills del difunt Fruela II.[2][3]

Sanç va ser finalment expulsat i va marxar a Galícia, on apareix titulat rei per primera vegada el 16 d'abril de 927,[3] i on va comptar amb el suport de les famílies comtals gallegues emparentades amb la seva muller, Goto Muñiz, filla del comte Munio Gutiérrez i Elvira Arias, un matrimoni celebrat vers 925, que, tanmateix, no va tenir descendència.[1]

El monarca va morir entre el 10 de juny i el 16 d'agost de 929, i va ser enterrat al monestir de Castrelo de Miño.[2]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Salazar y Acha, Jaime de. Las dinastías reales de España en la Edad Media (en castellà). Madrid: Real Academia de la Historia i Boletín Oficial del Estado, 2021, p. 59-60. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Salazar y Acha, Jaime de. «Sancho Ordóñez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 9 desembre 2023].
  3. 3,0 3,1 Aguirre Cano, Víctor Manuel. La construcción de la realeza astur. Poder, territorio y comunicación en la Alta Edad Media (en castellà). Santander: Universidad de Cantabria, 2018, p. 169.