Fortuny I de Pamplona
Fortuny I Garcés[1] (820/825 - Monestir de Leire, ca. 906) dit pels musulmans el Borni (en àrab al-Ankar) i el Monjo per la historiografia basca moderna, va ser el tercer rei de Pamplona entre 882 a 905,[2] darrer representant de la dinastia Ènnega, descendent d'Ènnec Aritza. Abans d'ascendir al tron va ser capturat i retingut a Còrdova i a la mort del seu pare, va actuar com a regent Garcia Ximenes; a la seva tornada va ser un monarca feble que va actuar com a rei amb l'antic regent, a més davant de la seva poca experiència militar, els Banu Quasi van fer incursions, tot i que després establiria bones relacions amb ells que no va agradar al rei d'Astúries i del comte de Pallars que van organitzar un cop d'estat, que va instal·lar a Sanç Garcés, fill de Garcia Ximenes, com a nou rei.
 Retrat imaginari de Fortuny Garcés del segle XIX  | |
| Nom original | (eu) Orti Gartzez |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 826 |
| Mort | 922 (95/96 anys) Monestir de Leire (Navarra) |
| Sepultura | Monestir de Leire |
| Rei de Pamplona | |
| 882 (Gregorià) – 905 (Gregorià) ← Garcia Ènnec de Pamplona – Sanç Garcés I de Pamplona → | |
| Rei de Sobrarb | |
| 870 – 905 ← Garcia Ènnec de Pamplona | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristianisme |
| Activitat | |
| Ocupació | governant, monjo |
| Família | |
| Família | Dinastia Ènnega |
| Cònjuge | Àwriya |
| Fills | Lope Fortúnez, Velasco Fortúnez, Aznar Fortúnez, Ènnec Fortúnez, Ònnega Fortúnez |
| Pares | Garcia Ènnec de Pamplona i Urraca de Pamplona |
| Germans | Ònnega Garcés |
Família
modificaFill de Garcia I de Pamplona i la seva primera esposa Urraca Jiménez. Els seus avis paterns foren Ènnec Aritza de Pamplona i Onneca Velasco.
Es casà vers el 845 amb Àwriya o Òria ibn Mussa, filla del valí Mussa ibn Mussa. Amb ella va tenir diversos fills:
- Ènnec, casat amb Sança Garcés de Pamplona, filla de Garcia II de Pamplona.
- Asnar
- Balasc
- Llop, mort infant.
- Onneca Fortúnez, esposa de l'emir de Còrdova Abd-Al·lah I, en segones núpcies d'Asnar Sanxes de Larraun, amb qui tingué Toda de Navarra (reina consort de Navarra).
Ascens al tron navarrès
modificaVa ser capturat en una ràtzia musulmana de l'emir Muhàmmad I contra Pamplona el 860, i romangué presoner a Còrdova fins al 880. El seu pare Garcia I va morir el 870, mentre Fortuny era pres a l'Àndalus. Aleshores va ocupar el tron de Pamplona Garcia Ximenes, senyor d'Àlaba, en nom de Fortuny Garcés.
Alliberat el 880, Fortuny fou coronat com a co-rei de Navarra juntament amb Garcia Ximenes.
Regnat de Fortuny
modificaFortuny va resultar un monarca dèbil i, a causa del seu captiveri a Còrdova, sense experiència militar. Els Banu Qasi, aliats de l'emir cordovès, van realitzar diferents ofensives envers els cristians, van aconseguir dominar un extens territori entre Nájera i Montsó.[3] Aquests, que havien perdut el favor del pare de Fortuny, s'aliaren amb els cabdills musulmans i actuaren com a veritables conversos a l'islam.
Fortuny Garcés va establir posteriorment bones relacions amb alguns membres dels Banu Qasi, cosa que no agradà al seu cunyat, el rei Alfons III d'Astúries i tampoc al comte Ramon I de Pallars, enemics dels Banu Qasi. És per això que aquests van organitzar un cop d'estat que va permetre ocupar el tron de Pamplona a Sanç Garcés, fill de Garcia Ximenes, regent durant el captiveri de Fortuny.
Es creu que Fortuny Garcés va acabar els seus dies al Monestir de Leire i morí el 906.
Referències
modifica- ↑ «Fortuny I de Pamplona». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 febrer 2014].
- ↑ «Fortún I Garcés» (en castellà). Enciclopèdia Auñamendi. Fundació Euskomedia, 2011. [Consulta: 2 octubre 2016].
- ↑ Usunáriz Garayoa, Jesús María. Historia breve de Navarra. Madrid: Sílex, 2006, p. 30. ISBN 978-84-7737-147-2.
| Precedit per: Garcia Ènnec |
Rei de Pamplona 882-905 |
Succeït per: Sanç I |