Urraca Sanxes

reina consort de Lleó
(S'ha redirigit des de: Urraca de Pamplona)

Urraca Sanxes (Navarra, ?—Lleó, 23 de juny de 956) va ser infanta de Navarra i reina consort de Lleó (934-951) pel seu matrimoni amb Ramir II.

Infotaula de personaUrraca Sanxes
Urraca de Pamplona - The Portuguese Genealogy (Genealogia dos Reis de Portugal).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Urraca Sánchez Modifica el valor a Wikidata
segle X Modifica el valor a Wikidata
Pamplona Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 956 Modifica el valor a Wikidata
Oviedo Modifica el valor a Wikidata
Reina consort de Lleó
934 – 951
← Adossenda GutiérrezUrraca Fernández → Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolReina Modifica el valor a Wikidata
CònjugeRamir II de Lleó Modifica el valor a Wikidata
FillsSanç I de Lleó
Elvira de Lleó Modifica el valor a Wikidata
ParesSanç Garcés I de Pamplona Modifica el valor a Wikidata i Toda de Pamplona Modifica el valor a Wikidata
GermansGarcia Sanxes I de Pamplona, Belasquita Sanxes de Pamplona, Sança de Pamplona i Ònnega Sanxes Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiarsModifica

Filla del rei Sanç Garcés I de Pamplona i de la seva muller, Toda Asnar.[1] Una de les seves germanes, Ònnega, havia estat reina de Lleó abans a través del matrimoni amb Alfons IV.[2]

RegnatModifica

Segons Enrique Flórez, les cròniques esmenten diversitat de noms per a aquesta reina, a més d'esmentar l'existència d'una o més esposes per a Ramir II; ell mateix va afirmar que es tractava d'una única persona.[3] Tanmateix, actualment es considera que la primera muller va ser Adossenda Gutiérrez, que va ser mare d'Ordoni III.[4] De fet, les primeres referències sobre Urraca són del 934, en el moment de matrimoni amb Ramir II de Lleó.[2]

Hom afirma que va tenir una notable influència en l'esfera familiar i a ella es deu l'educació i inclinació religiosa de la seva filla Elvira. També participà en fundacions i ampliacions monàstiques afavorides per Ramir II, on destaquen San Salvador a Lleó, San Cristóbal i San Andrés a Cea i San Miguel de Destriana.[2]

DescendènciaModifica

Va tenir dos fills del seu matrimoni amb Ramir II:[1]

  • L'infant Sanç (935-966), que regnà com Sanç I de Lleó.
  • La infanta Elvira de Lleó (m. 986), religiosa i reina regent de Lleó.[5]

MortModifica

La reina va quedar vídua i va sobreviure al marit sis anys, va morir el 23 de juny de 956. Les seves restes es troben a la capella de Nostra Senyora del Rei Cast, a la catedral d'Oviedo, d'acord amb la inscripció que recull Enrique Flórez.[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Urraca Sánchez» (en castellà). Gran Enciclopedia de Navarra. Fundació Caja Navarra. [Consulta: 3 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 Álvarez Álvarez, César. «Urraca Sánchez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 3 gener 2021].
  3. 3,0 3,1 Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Madrid: Oficina de la viuda de Marín, 1790, p. 99-106. 
  4. Álvarez Álvarez, César. «Adosinda Gutiérrez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
  5. Cavero Domínguez, Gregoria. «Elvira Ramírez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 3 gener 2021].