Llista de consorts reials de Lleó
article de llista de Wikimedia
(S'ha redirigit des de: Llista de monarques consorts de Lleó)
La llista de consorts reials de Lleó conté els consorts dels monarques del regne de Lleó (910-1230). Abasta des del regnat de Garcia I, primer rei després del repartiment del regne d'Astúries entre els fills d'Alfons III, fins a la unió amb el regne de Castella en la persona de Ferran III de Castella a través del matrimoni d'Alfons IX de Lleó i Berenguera de Castella.
Referències
modifica- ↑ Flórez, 1790, p. 77-79.
- ↑ Álvarez Álvarez, César. «García I» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 79-84.
- ↑ Sáez, 1948, p. 20, 28-31.
- ↑ Flórez, 1790, p. 85-87.
- ↑ Torres Sevilla-Quiñones, Margarita. «Aragonta González» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història.
- ↑ Flórez, 1790, p. 87-89.
- ↑ Torres Sevilla, Margarita. «Sancha Sánchez» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ «Sancha Sánchez» (en castellà). Fundación Caja Navarra. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 92-93.
- ↑ Salazar y Acha, 2007, p. 31.
- ↑ Álvarez Álvarez, César. «Fruela II» (en castellà). Diccionario Biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 93-94.
- ↑ Álvarez Álvarez, César. «Ónneca Sánchez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Álvarez Álvarez, César. «Adosinda Gutiérrez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Martínez Díez, 2005, p. 401-402.
- ↑ Flórez, 1790, p. 99-106.
- ↑ Salazar y Acha, 2007, p. 34.
- ↑ Flórez, 1790, p. 107-111.
- ↑ Salazar y Acha, 2007, p. 35.
- ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 Martínez Díez, 2005, p. 228.
- ↑ Flórez, 1790, p. 113-117.
- ↑ Díez Canseco, 1844, p. 533-534.
- ↑ Torres Sevilla-Quiñones, Margarita. «Sancha Gómez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 120-126.
- ↑ Salazar y Acha, Jaime de. «Velasquita» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 127-133.
- ↑ Fernández del Pozo, José María. «Elvira Menéndez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 135-138.
- ↑ Salazar y Acha, 2007, p. 39.
- ↑ Fernández del Pozo, José María. «Urraca Garcés» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 138-141.
- ↑ Fernández del Pozo, José María. «Jimena Sánchez» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Klinka, Emmanuelle «Sancha, infanta y reina de León». e-Spania: revue interdisciplinaire d'études hispaniques médiévales et modernes, núm. 5, 2008.
- ↑ Asensio García, Diego «Imago Mulierium. La representación femenina en la miniatura cartularia de los siglos XII y XIII». XLIII Semana de Estudios Medievales Estella-Lizarra. El acceso al trono: concepción y ritualización, 2016, pàg. 312-313.
- ↑ Flórez, 1790, p. 157-159.
- ↑ Martínez Díez, Gonzalo. «Alberta» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 164-167.
- ↑ 39,0 39,1 39,2 39,3 Martínez Díez, Gonzalo. «Alfonso VI» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 168-175.
- ↑ Flórez, 1790, p. 176-178.
- ↑ Flórez, 1790, p. 179-182.
- ↑ Flórez, 1790, p. 182-185.
- ↑ Gambra Gutiérrez, Andrés. «Beatriz» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Real Academia de la Historia. [Consulta: 6 abril 2024].
- ↑ «Urraca» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. Fundación Bernardo Estornés Lasa. [Consulta: 29 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 231-271.
- ↑ «Berenguera de Barcelona». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 280-290.
- ↑ Flórez, 1790, p. 291-301.
- ↑ «Riquilda de Polonia» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 318-326.
- ↑ 52,0 52,1 52,2 Recuero Astray, Manuel. «Fernando II de León» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 326-332.
- ↑ Flórez, 1790, p. 332-336.
- ↑ Recuero Astray, Manuel. «Urraca López de Haro» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 336-349.
- ↑ 57,0 57,1 Cavero Domínguez, Gregoria. «Alfonso IX» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 30 desembre 2020].
- ↑ Flórez, 1790, p. 350-378.
Bibliografia
modifica- Díez Canseco, Vicente. Diccionario biográfico universal de mujeres célebres (en castellà). Madrid: Imprenta de D. José Félix Palacios, 1844.
- Martínez Díez, Gonzalo. El Condado de Castilla (711-1038). La historia frente a la leyenda. Valladolid: Junta de Castilla y León, 2005.
- Flórez, Enrique. Memorias de las reynas catholicas (en castellà). Madrid: Oficina de la Viuda de Marín, 1790.
- Sáez, Emilio. Los ascendientes de San Rosendo (en castellà). Madrid: Instituto Jerónimo Zurita, 1948.
- Salazar y Acha, Jaime de «Urraca. Un nombre egregio en la onomástica altomedieval». En la España medieval, 2007, pàg. 29-47.