Alfons V de Lleó, dit el Noble o el dels Bons Furs (996 - Viseu, Portugal, 1028), fou rei de Lleó (999-1028).

Plantilla:Infotaula personaAlfons V de Lleó
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Alfonso V el Noble Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 994 Modifica el valor a Wikidata
Regne de Lleó Modifica el valor a Wikidata
Mort7 agost 1028 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
Viseu (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteó de reis de San Isidoro de León Modifica el valor a Wikidata
Monarca del Regne de Lleó
999 – 1028 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme i cristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei de Lleó Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia asturlleonesa Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElvira Menéndez de Melanda
Urraca de Navarra i Fernández Modifica el valor a Wikidata
FillsXimena de Lleó
 () Urraca de Navarra i Fernández
Beremund III de Lleó
 () Elvira Menéndez de Melanda
Sança I de Lleó
 () Elvira Menéndez de Melanda Modifica el valor a Wikidata
ParesBeremund II de Lleó Modifica el valor a Wikidata  i Elvira Garcia Modifica el valor a Wikidata
GermansCristina Vermúdez
Ordoño Bermúdez Modifica el valor a Wikidata

Orígens familiars

modifica

Fill de Beremund II de Lleó i la seva segona esposa, Elvira de Castella.

Succeí al seu pare al tron de Lleó i Galícia, que novament es reincorporà al regne principal, a la mort d'aquest. Com que Alfons tenia cinc anys a la seva ascensió al tron la regència fou ocupada per la seva mare Elvira de Castella i pel comte gallec Menendo González

Vida política

modifica

Durant la seva minoria d'edat va tenir el suport del Regne de Navarra i el Comtat de Castella per poder vèncer Almansor a la batalla de Calatanyazor. Va repoblar la ciutat de Lleó, que havia estat destruïda pels musulmans i va reunir els nobles In Curia Plena per l'elaboració i posterior aprovació dels Furs de Lleó el 1017. D'aquí el seu sobrenom.

Igual que el seu pare, va fer front a una invasió normanda i a les ànsies expansionistes del comte castellà Sanç I Garcia.

Núpcies i descendents

modifica

Es va casar vers el 1010 amb Elvira Menéndez de Melanda, filla del comte Menendo González de Galícia. D'aquest matrimoni nasqueren:

El 1023 es casà, en segones núpcies, amb Urraca de Navarra, filla del rei Garcia III Sanxes II de Navarra i Ximena Fernández. D'aquest casament va néixer:

Alfons V va morir al setge de la ciutat portuguesa de Viseu, a Portugal. El seu cos va ser traslladat a la ciutat de Lleó i sepultat al Panteó dels Reisde la Bsílica de Sant Isidor.[1] El sepulcre de pedra al qual fou depositat el cos es conserva avui en dia, i en ell es pot llegir la següent inscripció en llatí:

« H. IACET ADEFONSUS QUI POPVLATIT LEGIONEM...ET DEDIT BONOS FOROS ET FECIT/ECCLESIAM HANC LVTO ET LATERE. HABVIT PRAELIA CUM/SARRACENIS, ET INTERFECTUS,EST SAGITTA APUD VISEUM/PORTUGAL FUIT FILIUS VEREMUNDI ORDONII/OBIIT ERA M SEXAGESIMA QUINTA III NAS M.[1] »

Fou succeït pel seu fill gran.

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Elorza, 1990, p. 53-54.

Bibliografia

modifica
  • Arco y Garay, Ricardo del. Sepulcros de la Casa Real de Castilla. Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1954. OCLC 11366237. 
  • Elorza, Juan C. Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Bienestar Social. El Panteón Real de las Huelgas de Burgos. Los enterramientos de los reyes de León y de Castilla. 2ª. Editorial Evergráficas S.A., 1990. ISBN 84-241-9999-5. 
  • Fernández del Pozo, José María. Alfonso V (999) Vermudo III (1029-1037). La Olmeda. ISBN 84-89915-07-5.