Alfons V de Lleó
Alfons V de Lleó, dit el Noble o el dels Bons Furs (996 - Viseu, Portugal, 1028), fou rei de Lleó (999-1028).
Nom original | (es) Alfonso V el Noble |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 994 Regne de Lleó |
Mort | 7 agost 1028 (Gregorià) (33/34 anys) Viseu (Portugal) |
Sepultura | Panteó de reis de San Isidoro de León |
Monarca del Regne de Lleó | |
999 – 1028 | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme i cristianisme |
Activitat | |
Ocupació | sobirà |
Altres | |
Títol | Rei de Lleó |
Família | Dinastia asturlleonesa |
Cònjuge | Elvira Menéndez de Melanda Urraca de Navarra i Fernández |
Fills | Ximena de Lleó () Urraca de Navarra i Fernández Beremund III de Lleó () Elvira Menéndez de Melanda Sança I de Lleó () Elvira Menéndez de Melanda |
Pares | Beremund II de Lleó i Elvira Garcia |
Germans | Cristina Vermúdez Ordoño Bermúdez |
Orígens familiars
modificaFill de Beremund II de Lleó i la seva segona esposa, Elvira de Castella.
Succeí al seu pare al tron de Lleó i Galícia, que novament es reincorporà al regne principal, a la mort d'aquest. Com que Alfons tenia cinc anys a la seva ascensió al tron la regència fou ocupada per la seva mare Elvira de Castella i pel comte gallec Menendo González
Vida política
modificaDurant la seva minoria d'edat va tenir el suport del Regne de Navarra i el Comtat de Castella per poder vèncer Almansor a la batalla de Calatanyazor. Va repoblar la ciutat de Lleó, que havia estat destruïda pels musulmans i va reunir els nobles In Curia Plena per l'elaboració i posterior aprovació dels Furs de Lleó el 1017. D'aquí el seu sobrenom.
Igual que el seu pare, va fer front a una invasió normanda i a les ànsies expansionistes del comte castellà Sanç I Garcia.
Núpcies i descendents
modificaEs va casar vers el 1010 amb Elvira Menéndez de Melanda, filla del comte Menendo González de Galícia. D'aquest matrimoni nasqueren:
- l'infant Beremund III de Lleó (v 1010-1037), rei de Lleó
- la infanta Sança I de Lleó (1013-1067), reina de Lleó, casada el 1032 amb Ferran I de Castella
El 1023 es casà, en segones núpcies, amb Urraca de Navarra, filla del rei Garcia III Sanxes II de Navarra i Ximena Fernández. D'aquest casament va néixer:
- la infanta Ximena de Lleó, casada amb Fernando de Gundemariz
Mort
modificaAlfons V va morir al setge de la ciutat portuguesa de Viseu, a Portugal. El seu cos va ser traslladat a la ciutat de Lleó i sepultat al Panteó dels Reisde la Bsílica de Sant Isidor.[1] El sepulcre de pedra al qual fou depositat el cos es conserva avui en dia, i en ell es pot llegir la següent inscripció en llatí:
« | H. IACET ADEFONSUS QUI POPVLATIT LEGIONEM...ET DEDIT BONOS FOROS ET FECIT/ECCLESIAM HANC LVTO ET LATERE. HABVIT PRAELIA CUM/SARRACENIS, ET INTERFECTUS,EST SAGITTA APUD VISEUM/PORTUGAL FUIT FILIUS VEREMUNDI ORDONII/OBIIT ERA M SEXAGESIMA QUINTA III NAS M.[1] | » |
Fou succeït pel seu fill gran.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Elorza, 1990, p. 53-54.
Bibliografia
modifica- Arco y Garay, Ricardo del. Sepulcros de la Casa Real de Castilla. Instituto Jerónimo Zurita. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1954. OCLC 11366237.
- Elorza, Juan C. Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Bienestar Social. El Panteón Real de las Huelgas de Burgos. Los enterramientos de los reyes de León y de Castilla. 2ª. Editorial Evergráficas S.A., 1990. ISBN 84-241-9999-5.
- Fernández del Pozo, José María. Alfonso V (999) Vermudo III (1029-1037). La Olmeda. ISBN 84-89915-07-5.