Urraca López de Haro
Urraca López de Haro (1160 (Gregorià) - Vileña, 1230 (Gregorià)) va ser una noble castellana, filla del senyor Lope Díaz I d'Haro i d'Aldonza Rodriquez.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1160 (Gregorià)  |
| Mort | 1230 (Gregorià) (69/70 anys) Vileña |
| Sepultura | Monestir de Vileña |
| Reina consort de Lleó | |
| | |
| Altres | |
| Títol | Reina consort |
| Família | Família Haro |
| Cònjuge | Ferran II de Lleó |
| Fills | Garcia Fernández de Lleó, Sanç Fernández de Lleó, Alfonso Fernández de León (en)  |
| Pares | Lope Díaz I d'Haro i Aldonza Rodriquez |
| Germans | Diego López II d'Haro |
El 1887 va casar-se amb Ferran II de Lleó, amb qui havia tingut l'infant Garcia, que va morir abans de 1184. El matrimoni va tenir un altre fill, Sanç Fernández de Lleó, per a qui va pretendre la corona. Finalment però la noblesa de Lleó va inclinar-se a favor d'Alfons IX de Lleó, fill de Ferran II i Urraca de Portugal. Amb l'ajuda del rei castellà Alfons VIII va continuar intrigant, fins que Alfons IX de Lleó i Alfons VIII de Castella signaren la pau de Tordehumos (20 d'abril de 1194), en virtut de la qual Urraca va conservar el seu estàtus i diverses vil·les que constituïen el seu dot. No obstant això, el seu fillastre les hi va prendre el 1202.[1]
Va fundar el monestir de Vileña, on va retirar-se[1] i on va ser enterrada.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Urraca López de Haro». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.