Ramon Novarro
José Ramón Gil Samaniego (Victòria de Durango, Durango, 6 de febrer, 1899 - Hollywood, Califòrnia, 30 d'octubre, 1968), conegut com a Ramón Novarro, va ser un actor mexicà. Se'l reconeix com un dels grans Latin Lover del cinema mut nord-americà, així com per ser el primer actor llatinoamericà a triomfar a Hollywood.
.jpg) (1934)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Ramón Gil Samaniego 6 febrer 1899 Victoria de Durango (Mèxic) |
| Mort | 30 octubre 1968 (69 anys) Hollywood (Califòrnia) |
| Causa de mort | Homicidi (Asfíxia ) |
| Sepultura | cementiri de Calvary |
| Dades personals | |
| Altres noms | Ramón Novarro |
| Activitat | |
| Camp de treball | Interpretació |
| Ocupació | actor, actor de televisió, actor de cinema, guionista, director de cinema, actor de teatre |
| Activitat | 1917 – 1968 |
Premis | |
         | |
Biografia i carrera
modificaVa néixer al si d'una família acomodada. El seu pare era dentista, i va fugir a Los Angeles després d'escapar de la Revolució mexicana. Cosí de Dolores del Río, Novarro va començar la seva carrera cinematogràfica el 1916 dirigit per Cecil B. DeMille; llavors complementava els seus ingressos treballant com a professor de piano, cambrer i cantant. El director Rex Ingram i l'esposa d'aquest, l'actriu Alice Terry, van començar a promocionar-lo com a rival de Rodolfo Valentino; va ser llavors quan Ingram li va suggerir canviar el cognom a Novarro. Ramon va triar el seu nom artístic en al·lusió a un amic, Gabriel Navarro, que dècades després seria avi del famós guitarrista de rock Dave Navarro.
Fins el 1923 Novarro no va començar a actuar en rols més importants. El seu paper a Scaramouche (1923) va significar per a ell el seu primer èxit important. El 1925 va aconseguir el seu major èxit com a protagonista a Ben-Hur, causant el seu vestuari gran sensació. Va ser allà quan Novarro va aconseguir l'estrellat d'elit de Hollywood i va ser erigit com a rival de Rodolfo Valentino. La seva rivalitat va ser difosa artificialment per la premsa, ja que en realitat Novarro i Valentino es coneixien molt poc. En morir Valentino prematurament el 1926, Ramón Novarro es va convertir en l'actor llatí més important del medi, i el canvi del cinema mut al sonor no va afectar el seu èxit. Es va especialitzar en musicals i el 1931 va arribar a co protagonitzar un dels títols clàssics de Greta Garbo: Mata Hari. Gaudia d'un bon nivell de vida i estava molt interessat en el negoci immobiliari, arribant a guanyar 10.000 $ a la setmana.
El 1934 va marcar una altra fita en la història del cinema en protagonitzar (dins de la pel·lícula The Cat and the Fiddle) la primera escena d'acció real de la història del cinema rodada a Technicolor de tres tires. Ja havia rodat algunes escenes a l'antic Technicolor de dues tires dins de Ben-Hur. En acabar el seu contracte amb MGM el 1935, el caixet de Ramón Novarro va començar a decaure, ja que es va negar a posar la seva vida en mans de Hollywood, ja que els productors i publicistes volien que Novarro contragués matrimoni per començar a callar els rumors sobre el seu empedreïda solteria. Va treballar esporàdicament en pel·lícules de sèrie B i també va provar sort a Broadway. El seu últim paper al cinema va ser a El pistoler de Cheyenne (original: Heller in Pink Tights (1960), amb Anthony Quinn i Sophia Loren.
Vida personal
modificaNovarro va tenir molts conflictes morals per la seva condició d'homosexual i catòlic, que el van portar a l'alcoholisme. Hi ha rumors que la MGM va intentar empènyer Novarro a un matrimoni lavanda ("lavender marriage" en anglès, matrimoni de conveniència per rentar la imatge pública d'un homosexual), cosa que va rebutjar. No obstant això, n'hi ha que —incloent-hi el biògraf de Novarro, André Soares— neguen que hagi existit aquesta coerció.
Alguns afirmen que Novarro va tenir una relació amb Rodolfo Valentino, tot i que Novarro va afirmar que amb prou feines es coneixien.[1][2] Hollywood Babylon explica la història que Valentino li hauria regalat a Novarro un consolador art déco, que va ser trobat ficat en la seva gola després de ser assassinat; no obstant això, es creu que aquest regal mai no va existir.[3][4][5]
Assassinat
modificaNovarro recorria als serveis de la prostitució masculina i va morir assassinat per un jove que alternava aquesta activitat amb la delinqüència, Paul Ferguson de 22 anys, i el seu germà acabat de sortir del reformatori, Thomas Ferguson de 17 anys.[6] Ells creien que Novarro guardava una quantiosa suma de diners a la vivienda perquè dies abans havia presumit que faria unes obres de 5.000 dòlars al saló de casa seva. Els joves lladres no van trobar els diners que esperaven, i Paul, boxejador aficionat, després de lligar-lo amb un cable, va torturar i va colpejar Novarro fins a deixar-lo desfigurat per després desvalijar la casa, d'on només van robar 45 dòlars, mentre Novarro moria asfixiat amb la seva pròpia sang. Al mirall del bany va aparèixer escrit: «Les noies són millors que els maricons». Van pretextar al judici que l'actor els havia proposat relacions sexuals, i volien mostrar-ho com un pervertit. Van ser condemnats a cadena perpètua.[7] L'actor està enterrat al cementiri Calvary a Los Angeles.
Llegat
modificaNovarro té la seva estrella al passeig de la fama de Hollywood, commemorant la seva contribució a la indústria fílmica el 6350 del Hollywood Boulevard.
A finals de 2005 el Wings Theatre a la ciutat de Nova York va ser seu de la premier mundial de "Through a Naked Lens" per George Barthel. L'obra va combinar fets i ficció per mostrar l'ascensió a la fama de Novarro i la relació amb el periodista hollywoodià Herbert Howe.
Filmografia
modificaCinema
modifica|
Actor
|
|
Director
- 1930 - Call of the flesh /Sevilla de mis amores (EUA, en español)
- 1930 - Call of the flesh /Le chanteur de Séville (EUA, en francés)
- 1936 - Contra la corriente (EUA, en español)
Codirector
- 1930 - Call of the flesh /The singer from Seville (EUA, en inglés)
Productor
- 1936 - Contra la corriente (EUA, en español)
Argumentista
- 1936 - Contra la corriente (EUA, en español)
Televisió
modifica- 1950-1952 - The Ken Murray Show /The Ken Murray Budweiser Hour (EUA) [Episodio: #3.22 (02.Feb.1952)]
- 1954-1992 - Disneyland /Walt Disney's Wonderful World of Color (EUA) [Episodios: "Lawman or Gunman" (28.Nov.1958) y "Law and Order, Incorporated" (12.Dic.1958)
- 1960-1962 - Thriller (EUA) [Episodio: "La Strega" (15.Ene.1962)
- 1959-1965 - Rawhide /Cuero duro (EUA) [Episodio: "Canliss" (30.Oct.1964)]
- 1961-1966 - Dr. Kildare /Doctor Kildare (EUA) [Episodios: "Rome Will Never Leave You", Parte 1, 2 y 3 (12, 19 & 26.Nov.1964)
- 1962-1967 - Combat! /Hazañas Bélicas (EUA) [Episodios: "Silver Service" (13.Oct.1964) y "Finest Hour" (21.Dic.1965)]
- 1959-1973 - Bonanza (EUA) [Episodio: "The Brass Box" (26.Sept.1965)]
- 1965-1969 - The Wild Wild West /Jim West (EUA) [Episodio: "The Night of the Assassin" (22.Sept.1967)]
- 1967-1971 - El gran chaparral (The High Chaparral) (EUA) [Episodio: "A Joyful Noise" (24.Mar.1968)]
Referències
modifica- ↑ Ellenberger, Allan R. (May 2001). Celebrities in Los Angeles Cemeteries: A Directory. McFarland. p. 147. ISBN 978-0-7864-0983-9. Retrieved August 14, 2020.
- ↑ Fox, Charles Donald; Silver, Milton L. (1920). Who's who on the Screen. Ross publishing Company. p. 14. Retrieved August 14, 2020
- ↑ Ellenberger, Allan R. (May 2001). Celebrities in Los Angeles Cemeteries: A Directory. McFarland. p. 147. ISBN 978-0-7864-0983-9. Retrieved August 14, 2020.
- ↑ Fox, Charles Donald; Silver, Milton L. (1920). Who's who on the Screen. Ross publishing Company. p. 14. Retrieved August 14, 2020.
- ↑ "Shows tragedy in life of actor". The News and Observer. North Carolina, Raleigh. Associated Press. December 22, 1928. p. 8. Retrieved August 14, 2020 – via Newspapers.com.
- ↑ Halliwell's filmgoer's Companion, Harper Collins, 1993 (10th edition). Textualmente: «He was murdered in his home by two teenagers.»
- ↑ «The Hustlers and the Movie Star» (en inglés). 23 de mayo de 2012.
Treballs citats
modifica- Ellenberger, Allan R.; Ballerini, Edoardo (2005). The Valentino Mystique: The Death And Afterlife Of The Silent Film Idol. McFarland. ISBN 0-7864-1950-4.
Enllaços externs
modifica- Ramón Novarro en Internet Movie Database ((anglès)).