Ramon Oms

escultor català

Ramon Oms i Pons és un escultor català, nascut a Manresa el 17 de novembre de 1951.[1]

Infotaula de personaRamon Oms
Biografia
Naixement1951 Modifica el valor a Wikidata (72/73 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata

Lloc webramonoms.cat Modifica el valor a Wikidata

Va créixer envoltat dels materials que el seu pare Isidre Oms feia servir per fer pessebres. Ajudant a fer els diorames es va formant com a artista. Va començar a estudiar al col·legi de les dominiques, després a l'acadèmia Rial, i més tard, en posar-se a treballar va estudiar el batxillerat nocturn a l'institut Lluís de Peguera, però ho va deixar al tercer curs. Interessat pel dibuix, va fer disseny gràfic i ho combinava amb oficis com el de modelista, que va exercir durant un parell d'anys, i més tard va treballar com a dissenyador i il·lustrador de llibres.[2]

A principis dels setanta, s'interessa per la ceràmica que comença a practicar en un obrador de Sant Vicenç de Castellet, on aprèn a fer anar el torn i a treballar amb fang. Així és com fa els seus primers models de fang, els retrats de la seva dona Maga i del seu fill Sergi amb els quals guanya el primer premi en el Concurs d'Artistes Manresans l'any 1980 i el primer premi en el concurs Saló de Martorell l'any 1981. Conjuntament amb altres artistes exposen sota el títol Aigua i amb en Pere Soldevila i Toni Ferrer participen en diverses exposicions. A principis dels vuitanta l'industrial Manel Pujol i Roca li encarrega diferents obres, sense posar-li límits. Aquests encàrrecs el fan decidir a dedicar la seva vida a l'escultura. Tot i que la base del seu treball sempre serà el fang, perquè encara ara en fa tots els models, encara que l'escultura final sigui de marbre o bronze.[1] Viatges a Florència, Roma i París el fan decidir-se a dedicar-se a l'escultura. També ha fet medalles commemoratives, plafons i plaques.[2]

La figura femenina i els nens són els seus temes predilectes, a la vegada que li agrada que l'escultura estigui integrada en el paisatge i que reflecteixi un moment plàcid i poètic. Entre les seves obres cal remarcar les que té a la ciutat de Manresa: Homenatge als nens, tot recordant Xesco Boix, A l'ombra, Al teatre i Dona.

Dona, al Parc de l'Agulla
A l'ombra, a la Plana de l'Om de Manresa
Homenatge a Joaquim Amat-Piniella a la terrassa del Casino de Manresa
L'acollida, a la plaça Fius i Palà de Manresa
Escultura d'homenatge a l'Aplec de Calella

Escultures modifica

  • Esforç, 1981
  • Tres edats, 1982
  • Despertar, 1982
  • Sentiment, 1983
  • Atleta, 1983
  • Enyorança, 1984 (canals d'Empuriabrava, Castelló d'Empúries)
  • Monument al Dr. Escorsell, 1984 (Castellgalí)
  • Holocaust, 1983-1985
  • Victòria, 1985
  • Torsió, 1985
  • Repòs, 1985
  • Somni, 1986
  • Mediterrània, 1986
  • Davant la Mediterrània, 1986
  • Absent, 1986
  • Matinada, 1986
  • Homenatge als nens, tot recordant Xesco Boix, 1987 (parc de Puigterrà, Manresa)
  • Albada, 1987
  • Descans, 1987
  • Retorn, 1987
  • Banyistes, 1987
  • Sant Sebastià, 1987 (poble vell, Súria)
  • Dona, 1988 (parc de l'Agulla, Manresa-Sant Fruitós de Bages, 1997)
  • Galatea, 1988
  • Inquietud, 1988
  • Record d'imatge, 1988
  • Galatea II, 1989
  • Orianna, 1989
  • Noia arrepenjada, 1989
  • La verema, 1990 (mas d'en Coll, Roses)
  • Pell, 1989
  • A l'ombra, 1990 (plana de l'Om, Manresa)
  • Tors d'home, 1990
  • Estudiant, 1991
  • Biana, 1991 (carrer d'Àngel Guimerà, Manresa)
  • Banc amb noia, 1991
  • Palafons, 1991
  • Iber, 1991
  • Mestra i nen, 1992 (institució La Miranda, Sant Just - Esplugues de Llobregat)
  • Endavant, 1993
  • Al teatre, 1993 (carrer de Sant Miquel, Manresa)
  • Racó de foneria, 1991
  • Plafó iber, 1991
  • Empremta, 1994
  • Parella, 1994
  • Noia de la plaça, 1995 (plaça de l'Església, Rajadell)
  • Solidària, 1996 (església del Raval, Fals)
  • Crist, 1997
  • Paternitat, 1997
  • Justícia, 1998
  • Sant Jordi, 1999
  • Àvia i net, 2000 (Empuriabrava, Castelló d'Empúries)
  • Jugant, 2000 (Hospital de Sant Andreu, Manresa)
  • Puella espectans, 2000
  • Embaràs 1, 2002
  • Embaràs 2, 2002
  • Embaràs 3, 2002
  • Ressorgir, 2002 (Ajuntament de Sant Mateu de Bages)
  • Somni, 2002
  • Andalusa, 2003
  • Salut, 2004 (provisionalment al Casino de Manresa)
  • Dansa d'arrel tradicional, 2005
  • Àngel, 2005 (cementiri de la Romànica, Barberà del Vallès)
  • Infants a la font del Bosquet, 2006 (el Bosquet, Sant Fruitós de Bages)
  • Aires renovadors, 2007
  • Miner, 2009
  • Charles Checa, 2011
  • Amat-Piniella, 2013
  • Collage, 2013
  • Vila Closas, 2016
  • L'acollida, 2016 (plaça Fius i Palà, Manresa)[3]

Premis[1] modifica

1980. Primer premi d'escultura. Exposició Concurs d'Artistes Manresans.

1981. Primer premi d'escultura. Saló de Martorell.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Escultures de Ramon Oms : sensacions en bronze : Manresa, del 20 de desembre de 2007 al 27 de gener de 2008.. Manresa: Associació per al Museu Comarcal de Manresa, 2007. ISBN 9788461206315. 
  2. 2,0 2,1 Sardans, Jordi «Ramon Oms i Pons». El Pou de la Gallina, Abril 2007. Número 220, pàg. 24-28.
  3. «Manresa estrena l'Espai Manresa 1522, un dels equipaments de referència del projecte Manresa 2022, per explicar la ciutat que va acollir Ignasi de Loiola». [Consulta: 13 febrer 2016].

Bibliografia modifica

  • Escultures de Ramon Oms : sensacions en bronze : Manresa, del 20 de desembre de 2007 al 27 de gener de 2008.. Manresa: Associació per al Museu Comarcal de Manresa, 2007. ISBN 9788461206315. 
  • Junyent i Maydeu, Francesc. Ramon Oms : escultures. Manresa: Parcir, 1997. ISBN 8486538432. 
  • Navarro, Anna. «L'Ús del model humà en el retrat artístic». Pou de la gallina. Núm. 245 (2009). [Consulta: 25 octubre 2015].
  • Piñero i Subirana, Jordi. «Entrevista a Ramon Oms, Escultor». Dovella. Núm. 39 (oct. 1991). [Consulta: 25 octubre 2015].
  • Puig i Ibáñez, Jaume «El Taller de l'escultor Oms». Pou de la gallina, 216, Des. 2006, pàg. 25.

Enllaços externs modifica