Ramon de Barberà

Ramon de Barberà (Reus 1213 - Tarragona (?) segle xiii) va ser eclesiàstic i diplomàtic.[1]

Infotaula de personaRamon de Barberà
Biografia
Naixement1213 Modifica el valor a Wikidata
Reus Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
Tarragona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióReligiós i diplomàtic Modifica el valor a Wikidata

De la nissaga dels Barberà, que des d'inicis del segle XIII eren senyors del Burgar i de Blancafort, i amb residència a Reus, va ser nebot del bisbe Guillem de Barberà i del també bisbe Bernat Calbó. Des del 1218 va tenir la dignitat de sagristà a la Seu de Tarragona, una dignitat que es conferia als canonges, i després va ser Cambrer de Reus. El Cambrer tenia una tercera part de la Senyoria de Reus, la residència al Castell i la totalitat de la senyoria i els delmes pel que fa al terme parroquial. Va ser Cambrer de Reus el 1243, al morir Bernat de Boixadors, però a principis de 1244, quan Benet de Rocabertí va portar els plets contra l'arquebisbe de Tarragona a Roma, es va veure obligat a deixar la cambreria, que a finals d'any va recuperar. Ramon de Barberà va haver de seguir lluitant al costat de l'arquebisbe Pere d'Albalat per a poder mantenir aquesta dignitat davant dels interessos de Benet de Rocabertí, i finalment va perdre i va haver d'abandonar definitivament la cambreria el 1246.[2] L'historiador reusenc Andreu de Bofarull explica que va ser conseller d'Alfons el Franc que l'envià a Roma el 1286 en una ambaixada a negociar la pau amb el Papa Honori IV.[3] Se li atribueixen uns comentaris al Decret de Gracià i uns escolis al Digest[4]

ReferènciesModifica

  1. Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991. Pàg. 91
  2. Gort, Ezequiel. La Cambreria de la Seu de Tarragona: segles xii i xiii. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1990. Pàg. 41 i 52
  3. Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. Reus: Imprenta de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 630. 
  4. Iglésies, Josep. La gerra d'ossos. Barcelona: Torrell de Reus, 1949. Pàg. 68

Enllaços externsModifica