Ramon de Plegamans va ser el cavaller més important de la família Plegamans i el que donà major prestigi a aquest llinatge. Aquesta família va ser propietària del castell de Plegamans i va fundar el poble de Plegamans. Entre els familiars també destaquen Marimon de Plegamans, Guillem de Plegamans i Bernat de Plegamans.

Infotaula de personaRamon de Plegamans
Biografia
Mortsegle XIII modifica
Pati d'armes del Castell de Plegamans

Ramon de Plegamans es féu mereixedor dels més alts càrrecs, ocupà el de veguer i desenvolupà el de lloctinent del rei a Piera,[1] el qual exercí des de 1210 a 1236. Com a prohom barceloní, en fou de gran estima en col·laborar, en tot el que va ser necessari, i així, fou representant de Barcelona, i aportà la seva clarividència, per tal de preparar degudament l'assemblea de Pau i Treva de Tortosa que l'any 1225 s'hi va celebrar, motivada per l'atac a Peníscola.

En 1225, Ramon de Plegamans va comprar amb data 6 de juny, el castell de Sant Marçal a Cerdanyola del Vallès, venda que efectuà Guillem II de Montcada i de Bearn, vescomte de Bearn i que signà per un valor xifrat en 4.000 masmudines de bon or.[2]

Ramon de Plegamans d'absoluta confiança del rei Jaume I, fou nomenat procurador per tal de preparar a Salou (Tarragona) tot l'estol i proveïments necessaris, vers l'expedició a Mallorca amb l'objectiu de conquerir l'illa. Empresa que minuciosament preparada en fou l'èxit que n'era d'esperar.

L'any 1229 i a Barcelona, amb total i major concòrdia signaren Ramon de Plegamans, Guillem de Cardona i Guillem de Claramunt l'acord de fundar “l'hospital d'en Plegamans”, fruit de la inquietud espiritual per ajudar, i que en el Llibre Blanc de Santes Creus, així i consta.

A partir del segle XIV, el llinatge Plegamans deixa en tot de figurar, entrant en escena altres cognoms per la historia, i concretament l'any 1371, consta que un tal Pere de Citrà va comprar la jurisdicció de Plegamans, Gallecs i Palau-Solità i ho féu enregistrar.

ReferènciesModifica

  1. Català i Roca, Pere. Els Castells catalans. vol.5. R. Dalmau, 1967, p. 306. 
  2. Català i Roca, Pere. Els Castells catalans. vol.2. R. Dalmau, 1967, p. 50. 

BibliografiaModifica

  • Català i Roca, Pere. Els Castells catalans. vol.2. R. Dalmau, 1967. 
  • Català i Roca, Pere. Els Castells catalans. vol.5. R. Dalmau, 1967. 
  • Enciclopèdia.cat