Rapsòdia txeca
Rapsòdia txeca, H. 118 (en txec Česká Rapsodie), és una cantata per a baríton, cor mixt, orquestra i orgue composta per Bohuslav Martinů entre el maig i el juny del 1918 a Polička. La lletra està basada en les paraules de la Bíblia, poemes de Jaroslav Vrchlický i l'himne de Sant Venceslau. Es va estrenar el 12 de gener de 1919 a Praga per la Filharmònica Txeca i la Coral Hlahol dirigits per Ludvík Čelanský. Els solistes van ser Egon Fuchs (baríton) i Bedrich Wiedermann (orgue).[1] La va dedicar a l'escriptor Alois Jirásek.[2] Té una durada de 36 minuts.
| Títol original | Česká Rapsodie |
|---|---|
| Forma musical | Cantata |
| Compositor | Bohuslav Martinů |
| Llengua del terme, de l'obra o del nom | Txec |
| Creació | 1918 |
| Catalogació | H. 118 |
| Durada | 36 minuts |
| Estrena | |
| Estrena | 12 de gener de 1919 |
| Escenari | Praga, |
| Director musical | Ludvík Čelanský |
Fou una de les seves primeres obres per a veu i orquestra. L'estrena, a la que hi va assistir el president Masaryk, fundador de la República de Txecoslovàquia, va ser un gran èxit per al compositor, que utilitza l'himne de Sant Venceslau (patró de la nació txeca) seguint el fervor nacionalista general de 1918 i la idea de la independència nacional.[3]
| El contingut d'aquest article, o una part, pot comportar una violació dels drets d'autor. Si sou l'autor d'aquest text i desitgeu publicar-lo a la Viquipèdia sota els termes de la llicència de Creative Commons CC-BY-SA-3.0, seguiu les instruccions de la pàgina Viquipèdia:Autoritzacions. Altrament, si no es pot determinar la legalitat de la llicència d'ús podrà procedir-se a la supressió segons els criteris i terminis establerts. El text o fragment del text apareix a: https://web.archive.org/web/20120626074142/http://www.scherzo.es/hemeroteca/1990-12-050.pdf Informeu els editors principals a les seves pàgines de discussió d'usuari afegint-hi
{{subst:Avís copyvio web|pg=Rapsòdia txeca|url=https://web.archive.org/web/20120626074142/http://www.scherzo.es/hemeroteca/1990-12-050.pdf}}--~~~~ |
Aquesta peça va ser interpretada pel cor nacionalista Hlahol, que simbolitzava la resistència cultural i política des de l'època de Smetana. Martinů havia emergit com a un músic destacat dins del nou règim.[4]
Origen i context modifica
En paraules del mateix Martinů, Rapsòdia txeca pertany a un període anterior al moment considerat com l'inici de la seva maduresa creativa. El compositor va anotar al seu diari: «Va ser escrita el maig i juny de 1918, després del jurament solemne de la nació txeca, i sota la impressió invocada per l'alt discurs pronunciat per l'escriptor Alois Jirásek». L'accent d'aquesta obra va estar condicionada pels esdeveniments d'un període ple d'entusiasme amb la pau després dels horrors de la guerra, i que comportaven possiblement el naixement d'una nació independent després de tres segles de domini austríac.[1]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Mihule, Jaroslav «Czech Rhapsody (1918)». Ressenya del disc amb Leonard Bernstein dirigint la Filharmònica de Nova York. Supraphon, 1986.
- ↑ «Česká rapsodie». Institut Bohuslava Martinů. [Consulta: 6 juliol 2023].
- ↑ «Ressenya del disc» (en anglès). Supraphon. [Consulta: 31 gener 2017].
- ↑ Martín Bermúdez, Santiago. «Bohuslav Martinu o el hombre que dijo no» (en castellà). Scherzo. Núm. 50. Desembre 1990. Arxivat de l'original el 2012-06-26. [Consulta: 30 gener 2017].